15/05/2014:
Cada cop que en Ronan Harris, el
cantant de VNV Nation, presenta aquesta cançó, "Gratitude”, afirma
que aquesta cançó no té cap esperit irònic ni cínic, sinó tot
el contrari, i es una cançó de dona les gràcies de forma sincera.
Amb aquesta cançó, en Ronan Harris, dona les gràcies a totes
aquelles persones que li han posat pals a les rodes, o han tingut una
actitud negativa sobre ell. Segons diu, aquestes situacions, són el
que l'han motivat i l'han fet lluitar fins arribar on ha arribat.
Jo també vull donar les gràcies
sincerament als aficionats del Real Madrid que conec. Sincerament,
estava convençut que el Bayern München d'en Pep Guardiola,
eliminaria al Real Madrid de la Champions League. Quan el Real
Madrid va eliminar al Bayern München, vaig adonar-me'n de la
realitat que podria produir-se. Davant dels meus ulls es va fer
visible la imatge d'una final de la Champions Leaguew on el real
Madrid podria guanyar la “décima” o podria ser que qui guanyés
la competició fos en Mourinho.
Per mi en Mourinho és un personatge
molt nociu per la societat i una molt mala influencia pels nostres
infants. Després de meditar-ho una estona, vaig decidir que en
Mourinho no podia ser premiat amb un trofeu tant important com és la
Champions League. Això volia dir que sorprenent per mi, volia que
ekl Real Madrid guanyes la “décima”.
En menys de 12 hores, de les quals, 8
les havia dormit, i gràcies als aficionats del Real Madrid que
conec, vaig rectificar. La fatxenderia, la falta de respecte, la
falta de memòria, la eufòria desmesurada i indiscreta fins a límits
que evidenciaven molt temps de misèries i humiliacions, que
finalment no han servit per que aquesta gent, aprengues a saber
perdre i sobre tot a saber guanyar. Així dons, gràcies a aquestes
madridistes, he tornat al bon camí, i ja no desitjo que el Real
Madrid guanyi la Champions League. Per sort, en Mourinho també va
ser eliminat, i d'aquesta manera, no tinc cap conflicte per desitjar
que qui guanyi la Champions League, sigui l'Atlético de Madrid.
La cançó d'avui, Gratitude, no té
vídeo, i l'he hagut de fer jo. L'hi he posat unes imatges d'una
exhibició de karate, simbolitzant la lluita que constant per superar
aquests pals a les rodes dels que parla en Ronan Harris. També he
posat imatges d'en Christopher Walken, un actor que com pocs, s'ha
especialitzat en fer papers de fatxenda.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!
ANY: 2011
CD:
Automatic
1 comentari:
M'encanta el Christopher Walken i la cançó també. Sempre em posa de bon humor.
Ahir l'Atlético ja va guanyar la lliga (sort que no vaig veure el partit), a veure què fa a la Champions.
Discutir sobre futbol sempre és complicat. Jo tinc un amic que diu que el Pepe no és brut. Ja veus quines coses.
Publica un comentari a l'entrada