Avui vull desitjar-vos un molt bon any
nou a tots i totes. I ho faig amb la cançó de l'Al Stewart, “Year
of the cat”, ja que aquest any 2014 serà el “year of the
CATalunya”. Aquest any haurem de fer recordar a tothom, que fa 300
anys que els espanyols ens van conquerir, i que des d'aquell moment,
han fet de tot.
Aquest 2014, si tot va bé, farem un
referèndum que li dirà al món que volem ser els catalans, i si no
el fem, el món sabrà com són els espanyols. Per cert, dir, que
personalment estic en contra d'aquest referèndum, però això ja ho
explicaré un altre dia.
Sobre la cançó només dir que és un
clàssic, fins el punt que probablement el seu autor viurà dels
beneficis que li genera la cançó i que personalment la trobo
increïble. És una cançó a mig temps, molt ben construïda, que et
permet viatjar pels seus acords amb prou serenor per gaudir de tots
els detalls que estan fets per enriquir la cançó. Tot va
plàcidament i previsíblement, fins que arriben a 4 solos seguits.
Jo, que no soc massa amic dels solos, en aquest cas, crec que estant
tan ben fets que són el punt fort de la cançó.
Primer comencen unes cordes
sintetitzades, que et fan fer veure que està apunt de passar alguna
cosa. I és que et duen al solo de guitarra acústica, que segueix
sent plàcid, però ja no és previsible. Però quan s'acaba aquest
segon solo, comença un altre de guitarra elèctrica, que et torna a
posar en alerta i et prepara per el quart i definitiu solo. I és
quan comença aquest quart solo, que aquesta cançó em provoca
sensacions físiques, ja que amb les notes d'aquest saxo, nou de cada
10 cops que ho escolto, noto un formigueig per l'esquena, que va
pujant i que surt del meu cos per la part de dalt del cap. És com un
orgasme sensorial de baixa intensitat, que sempre em sorprèn aquesta
reacció física que em provoca.
Si algú escolta aquesta cançó, ho
hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu i molt bon any nou.
ANY:
1976
Àlbum:
Year of the cat
4 comentaris:
Tota la rao - aquesta cançó és una joia. No em cansa mai.
Referent a l'any que ens espera, a vore com evoluciona tot plegat - la clau resideix en la constancia de la gent i el reconeixement del mon internacional i la seva pressió damunt de Madrid per oferir/acceptar una solució abans de crear més problemes al món. Però, els actors principals de l'ordre mundial no ens ajudaran simplement per justicia, sino si podem demostrar que és en els SEUS interessos ajudar-nos. Que la UE anirà millor amb una Cataluna independent, que tindran un bon aliat per fer negocis, que els "competidors" directes amb Espanya es veran la seva situació millorat etc...
A vore com anirà!
Comparteixo tot el que dius. . . . un cop mes :)
L'any de Catalunya i quasi 100% segur que serà l'any que jo marxi... A veure durant quant de temps. Espero poder estar aquí per ajudar i sinó oferiré el meu esforç des d'Alemanya. Endavant les atxes!
Bona cançó! Primer havia llegit Rod Stewart i estava flipant :)
Finalment marxes!!!! estava cantat. Sort, molta sort.
Rod stewart? no et pensis!!, té el seu temps i el seu espai hahahahaha. Un dia d'aquests caura alguna cançó seva. Suposo que ja saps quina!!!!
Salutació.
Publica un comentari a l'entrada