DURAN DURAN - All she wants is

02/06/2013:

L'altre dia vaig anar a la segona exhibició de twirling del equip de la meva filla gran. Vaig poder veure que la meva filla ho fa força bé, però també vaig poder veure com la meva filla era discriminada d'una manera que difícilment em podran explicar.

No puc entendre perquè la meva filla (i tres amigues seves) van ser avisades d'aquesta exhibició amb 5 dies d'antelació, quan feia com a mínim dues setmanes que estava programada. La meva filla, carregada d'il·lusió, va mobilitzar a tota la família, per fer-nos anar a la exhibició, i tots varem pagar religiosament els 2 euros de donatiu. La meva filla, nerviosa com estava, no va parar en tot el dia de preguntar “quant falta?”. Estava impacient per vestir-se de negre, tal com li havien dit.

Però quan varem arribat al recinte de la exhibició, la meva filla va veure com ella i les seves tres amigues, eren les úniques que anaven de negre. Les altres nenes, portaven maiots de colors i de fantasia. Les 4 amigues, van sortit a fer la seva exhibició, i van veure com els hi tallaven la música que utilitzaven per fer la seva actuació. Si fa o no fa, les van deixar entre 1,5 i 2 minuts, mentre que a les altres nenes, les cançons eren senceres. Les quatre van veure com elles nomes sortien un cop i a “mitges”, mentre que les altres feien tres números cada una. Finalment, quan tot es va acabar, la meva filla em va preguntar el perquè de tot això “És que ho faig molt malament, papa?” “no filla. El que passa és que les altres nenes compateixen i tu només fas esport”.

El que la meva filla no sap és quin és el criteri per decidir qui competeix i qui no. La crua realitat, és que compateix qui paga. El criteri de selecció no és esportiu, sinó el de les nenes que poden fer més hores d'entrenament, independentment de la seva qualitat esportiva. Jo no demano que la meva filla competeixi, sobretot si hi han altres nenes que entrenen més, i per tant, és lògic pensar que ho fan millor (que no és el cas, però faré veure que sí és així) El que sí demano, és que no es discrimini a les nenes de tal manera, que fins i tot elles, innocents com són, se'n van adonar de tot. En una exhibició com la d'aquell dia, es tractava d'una festa en la que tothom ha de participar. Com? De moment, fent que tothom se senti a casa. Entenc que les nenes que competeixen, facin 3 números cada una (solo, duet i grup) però les que no competeixen i que són a l'escola d'aquest esport, han de fer un número sencer i preparat mínimament, i que no es noti que tot és una improvisació sense ganes de que les nenes es puguin lluir i així anar aprenent. Si tothom va engalanat, tothom ha d'anar engalanat. Entenc que no es gastin diners per vestir a nenes que no competeixen, però només calia donar a aquestes nenes, maiots utilitzats l'any passat. Era una exhibició fora de competició, i per tant, era un bon moment per fer que aquestes nenes que no competeixen, es motivessin per voler competir. I per motivar, es fa integrant i fent pinya i no pas discriminant-les.

Quan vaig entrar al recinte, vaig fer broma sobre lo cares que eren les entrades, i em van contestar “és per les nenes, i si és per les nenes, no és car”. Després ho vaig entendre. No és car per les altres nenes, però per la meva, és carisssssssim. Ja que la resta de les famílies de les altres nenes, van pagar una quantitat per vestits, viatges i poder-se lluir davant de les seves famílies. La meva, va pagar 10 euros per ajudar a les nenes que competeixen (que ja m'està bé, i ho entenc) però també per ser humiliades (no nosaltres. Elles, que se'n van adonar de tot)

L'altre dia, van jugar amb la il·lusió de la meva filla (i les seves amigues) humiliant-les sense compassió. Les van tractar fatal, només perquè els seus pares no volen o no poden fer més per fer “competidores” a les seves filles. No hagués costat gens deixar sonar tota la cançó que utilitzaven les “de negre”. No hagués costat gens, deixar-les uns maiots perquè veiessin lo guapes que estan i animar-les a competir. No hagués costat gens avisar-les amb dues setmanes d'antelació, com a les altres, per poder-se prepara millor el seu número,

La meva filla, (i les seves amigues) va patir en la seva pell, que l'esport no és una disciplina de superació personal. Va aprendre que l'esport no és una activitat noble i honesta. Va aprendre que l'esport és una font d'humiliació i de discriminació sense entendre que ha fet ella de dolent. Gràcies Jessica per ensenyar aquesta lliçó a la meva filla, i a les seves amigues.

Així dons, ja sabeu, si voleu que els vostres fills facin esport, per fer esport. Si voleu que els vostres fills facin esport per aprendre a ser solidari amb els teus companys, a treballar en equip, a fer col·lectiu, a saber que tu depens dels altres i que els altres depenen de tu, no els porteu al Club Twirling Blanes, que allà només volen gent per competir, no per compartir.

I és que la entrenadora d'aquest club “esportiu”, respon al perfil d'entrenadora tirànica, on les seves pupil·les, ho han de donar tot per aquesta disciplina esportiva i viure només per això. Respon al perfil d'aquella entrenadora soviètica, dura i implacable amb les “dèbils”, a les que els hi dedica el mínim temps i psicologia possible, ja que són les “bones” les que es mereixen tota la seva atenció. Evidentment, les “bones” no compartiran el que exposo, ja que només veuen el costat bo de la seva entrenadora.

Puc entendre que només vulguin “competidores”, però si és així, que ho diguin des d'un bon començament, i es deixin estar de falsedats amb lo de escola de twirling.

La cançó no podia ser un altre que “All she wants is” de Duran Duran. Amb aquest títol, ja ens podem fer una idea que parlen d'una dona exigent, egoista i egocèntrica, que no té cap mirament envers les altres persones, i només mira resultats, en qualsevol aspecte de la vida. Bé, segurament estan parlant de sexe, però en aquesta entrada, a mi m'interessa destacar un altre cosa.

Avui m'he allargat massa, i no puc parlar d'aquesta cançó, del disc (Big thing) on està inclosa, i del moment en que Duran Duran van fer aquest disc. Un disc imprescindible, i que segurament, juntament amb el seu primer disc, és el disc més important d'ells. Segons el meu parer, sense aquest disc, Duran Duran hagués desaparegut en poc temps. De fet, he vist a Duran Duran en directe 4 cops, i sempre m'han semblat justets en directe, excepte en la gira d'aquest disc, que va ser un concert memorable. Poso un playback que sona una mica a llauna, però es que crec que aquesta actuació, té molta més força que el vídeo-clip.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.

ANY: 1988

CD: Big thing

Senzill: All she wants is

Maxi: All she wants is

All she wants is

Més cançons i més Informació