01/04/2013:
El passat Divendres
Sant, parlava
dels concerts que faran conjuntament Simple Minds i Ultravox. No
podia deixar passar aquesta notícia sense presentar a aquests dos
magnífics grups, puntals de la meva vida, sense presentar-los en
directe. Avui, dilluns de Pasqua, li toca el torn a Ultravox. Amb
Simple
Minds, ho faig fer amb una cançó amb clares connotacions
religioses, donat que estem en plena Setmana Santa. Amb Ultravox,
faig el mateix, i presento una versió de “The Voice”, en un
directe de 2010.
The Voice, és un himne
de Ultravox, i ho és per mi. És una d'aquelles cançons que et
marquen de per vida. Recordo la sensació després de sentir-la per
primer cop. I recordo la sensació després de veure el vídeo clip
(segurament el millor vídeo-clip fet mai) per primer cop. També
recordo aquesta sensació, el primer cop que vaig sentir la cançó
en un enregistrament d'un directe. I finalment, recordo la sensació
després de sentir-la, personalment en directe, en el que crec, és
l'únic concert que han fet a casa nostra, i pel que sembla, el que
faran. Si hi han moltes bones cançons, no n'hi han tantes que es
puguin qualificar de la millor cançó mai escrita. Però aquesta va
un pas més enllà. Aquesta cançó no només és una de les millors
cançons mai escrites, sinó que és una cançó molt especial. I
d'aquestes, n'hi han ben poques.
Aquesta sensació que
he sentit durant tota la meva vida, és la mateixa que sento
actualment, cada cop que sento la cançó en qualsevol dels seus
formats. Fascinació. Admiració. Pell de gallina. Una sensació
difícil d'explicar. És una cançó que parla d'alguna cosa
religiosa. No sabria assegurar ben bé què, però que alguna cosa té
de revelació d'un ens superior, crec que no hi ha dubte.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
2010
2CD/DVD:
Return to eden
2 comentaris:
Amb Ultravox em passa una cosa molt estranya. M'agraden bastantes de les seves cançons, però sempre em costa posar-m'hi.
No acabo de trobar mai el moment i això que tenen temes brutals com aquest The Voice!!!
és normal. No són de la teva generació, i és natural que donis preferència a lo que és "actual".
Un grup vital per la meva existència :)
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada