27/02/2013:
Aquest blog va néixer
el dia que va néixer, però es va gestar abans, quan en un altre
blog que res té a veure amb la música, vaig posar la cançó
“Cambodia”
de “Apoptygma
Berzerk”. La sensació de posar cançons en un blog em va
agradar i pocs dies desprès, vaig posar un altre cançó. De cop i
volta, tenia unes ganes boges de posar cançons i vaig decidir, obrir
un blog amb cançons, pensant, com pensem els blocaires, encara que
sigui de forma inconscient,que tinc coses interessants a dir. Amb el
temps, he descobert que això no és així, però d'això ja en
parlaré un altre dia (o no!!!).
Fa cosa d'un any,
mentre tornava a escoltar “Cambodia”
de “Apoptygma
Berzerk”, em vaig sorprendre a mi mateix dient que aquella
cançó, ja l'ha havia sentit abans, però d'un altre manera. Vaig
començar a pensar, i no m'ha acabava de venir al cap, una imatge
definida d'aquella sensació de Deja-vu. Finalment, i amb una gran
humiliació personal, vaig haver de recórrer a la xarxa, per
treure'm del cap aquella sensació tan molesta de tenir un nom o una
idea, a la punta de la llengua, però no ser capaç d'articular
paraula. Era una versió d'una cançó de la Kim Wilde!!!!!!! Com és
possible que no me'n hagués adonat abans!!!!!!
La Kim Wilde era (és)
una cantant de principis dels 80, amb una imatge a mig camí d'un
punk suau i New Wave, amb una música pop-rock amb instrumentació
propera al tecno. Les seves cançons sempre m'havien semblat bones,
però ella mai va aconseguir atrapar-me com per comprar material seu,
perquè tot i agradar-me les seves cançons, només dues (que recordi
ara mateix) m'agradaven especialment (una d'elles, Cambodia)
La Kim Wilde, també va
ser un mite eròtic per aquell pseudo-post-adolescent que era jo
aleshores. Em tenia fascinat amb aquell tristor perpetua que veia en
els seus ulls. Sempre he pensat que aquella noia era molt infeliç.
No recordo veure-la somriure mai, ni veure-la amb actitud positiva.
Sempre la veia . . . . apagada..En fi, ara, per la xarxa ja es poden
veure imatges de la actual Kim Wilde, somrient. Suposo que només era
una pose, i la meva “perturbada” imaginació de
pseudo-post-adolescent, feia la resta..
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
Què en gaudiu.
ANY:
1981
Senzill:
Cambodia
ANY:
1982
Àlbum:
Select
6 comentaris:
Que sepas que no siempre escucho las canciones, suele ser por que estoy leyendo tu blog en algún sitio donde no puedo escucharlas de forma adecuada (a oscuras y a toda caña), pero siempre leo tus artículos.
Siempre tienes algo que decir, y como mínimo tienes un oyente.
Hola Karamor.
la entrada d'avui, era per comentar el meu "despiste" amb la Kim Wilde.
gracies per la teva fidelitat lectora (i en altres coses)
Ens veiem.
Salutacions.
Trivia; la Kim Wilde és filla de Marty Wilde un cantant de Rock n roll dels 50. Per aixo, suposo, que també li va costar arrancar la seva carrera, ja que sempre quedava allo de, "clar, si es filla de tal ..." - un problema per els fills i filles de "tal famos" ja que han de mostrar el doble de valor que els altres desconeguts.
no sabia que la Kim Wilde es una Rosario a la anglesa :)
Salutacions.
Jo sabia que la cançó d'Apop és una versió, però no sabia de qui. De fet, tampoc coneixia la Kim Wilde.
M'agrada més la d'Apoptygma, em dóna molta energia. Aquesta és més lenteta, però maca també!
La d'apoptygma, és brutal. Probablement per això no vaig caure a la primera que era una versió de la Kim Wilde.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada