També és el primer
cop, que s'aprova una cosa així, amb una CiU independentista i amb
una ERC reforçada, i totes dues forces polítiques agafades de la
mà. La dreta i l'esquerra s'han posat finalment d'acord per engegar
aquest projecte. Cal reconèixer també el paper de IC-V, que de
moment, no vol quedar-se enrere, tot i que desconfio molt d'ells i
penso que en l'ultim moment, ens donaran l'esquena (espero
equivocar-me) No me'n puc estar de manifestar la profunda decepció
que he patit amb la CUP, ja que dels seus tres diputats, un hi va
votar a favor, i els altres dos, s'hi van abstenir, per així
manifestar un SÍ crític. Això és no fer política i no pensar en
el país i en la seva gent. Això es partidisme i per coses com
aquestes, ja tenim els partits polítics clàssics. De fet, ERC, no
fa gaire, va fer una cosa semblant amb l'Estatut, i va ser forçament
criticada (amb tota la raó) Amb coses com aquesta declaració de
sobirania, no es pot jugar.
Altres símptomes de
demostren que aquest cop, aquesta declaració de sobirania feta pel
Parlament de Catalunya és diferent, és que el PSC, que fins ara no
s'havia oposat a aquestes coses, aquest cop s'hi ha oposat, fins el
punt de fer-se mal ells mateixos. I el símptoma definitiu, és que
aquest cop, de d'Espanya, no ho han ignorat i estan estudiant el cas,
per si legalment es pot actuar contra aquesta declaració.
I . . .era necessari
fer aquesta declaració? Doncs sí. Era necessari sobretot per dos
motius. Un pel canvi ideològic del partit majoritari del nostre
país, que ha guanyat les eleccions amb un programa independentista,
i fins ara ho havia fet de forma dependentista. El segon motiu, és
la necessitat que fer una declaració d'aquest tipus, dins de la
mateixa legislatura en que s'inicia el procés. Només espero, que al
final, CiU no es faci enrere. Aquestes coses, quan es comencen, s'ha
d'arribar al final, ja que sinó és així, es perd credibilitat, i
tornar a començar es fa molt més difícil.
Si
algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums
tancats, i els so a tota canya.
Què
en gaudiu.
ANY: 2010
ANY: 2010
CD:
Grosse
Freiheit
2 comentaris:
M'encanta la cançó. I crec que el videoclip va guanyar algun premi i tot, està molt bé.
Sobre Catalunya... jo és que sóc molt negativa, però sí que sembla que anem avançant cap al bon camí.
:)
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada