Un patriota, és aquell
que pensa que els seus (i segur que en realitat no sap qui es dels
seus i qui no ho es) tenen quelcom especial que els fa millors que la
resta amb coses tant absurdes com el clima, el menjar, la música o
l'esport. Un patriota manipula tot el que li cau a prop en benefici
de la seva pàtria, i en perjudici de les altres. Enganya i s'auto
enganya per justificar no se ben bé què, i de fet estic segur que
el patriota tampoc ho sap.
Jo soc d'aquells
“patriotes” que ara s'emocionen (moderadament) davant d'un tros
de tela amb uns colors determinats, però que estic segur, que als
pocs dies que el meu país sigui lliure, em molestarà veure aquelles
banderes, que ara tant trobo a faltar. I sobretot, mai he pensat, i
espero no pensar-ho mai, que la meva pàtria és millor que les
altres.
Avui és el dia que els
espanyols dediquen a la seva pàtria, i ja sabem que les espanyols
com bons patriotes que són, s'han dedicat històricament a creure's
que són una cosa que en realitat no són. Per mi, algú que és un
patriota d'un país que no està en perill imminent, és bàsicament,
un pallasso, amb tot el respecte per aquest col·lectiu. Però és
que un pallasso, és aquell personatge, que alhora fa riure i fa por,
i és això precisament el que em provoquen els patriotes.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb el so a tota canya
ANY:
1993
Àlbum:
The final option"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada