UNHEILIG – Ich gehöre mir (Directe 2010)

30/09/2012:

La veritat es que abans de la manifestació de l'11 se setembre d'enguany, no m'imaginava que les coses agafarien el tarannà i la volada que estan agafant, i molt menys tot liderat per qui ho està liderant. Potser seria bo, fer una mica de memòria.

Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, les va guanyar CiU, sense arribar a la majoria absoluta, que portava com a gran objectiu, aconseguir un pacte fiscal amb Espanya semblant al concert econòmic que té Euskadi. L'ofeg econòmic en el que es troba la Generalitat de Catalunya, fa que aquest pacte fiscal sigui imprescindible per CiU (per altres com jo, només la independència pot salvar la situació) Per aconseguir aquest objectiu de pacte fiscal, i això ja són cal·libracions meves, la Generalitat de Catalunya, fa un pla de pressió al Gobierno de España, per tal de tenir una posició de força en les negociacions. Així doncs prepara la reunió amb el president espanyol, pocs dies desprès de la diada nacional catalana, sabent que hi ha convocada per aquesta data una manifestació de marcat caràcter independentista. CiU decideix “promocionar” aquesta manifestació per tal que sigui significativament secundada per la població, posant en marxa tota la maquinaria propagandística de CiU (Corporació catalana de radio i televisió, ARA, RAC 1, La Vanguardia) i la manifestació resulta ser tot un èxit, i amb un números de participació realment espectaculars. La Generalitat se'n va a parlar amb els espanyols, i aquests no cedeixen gens en les aspiracions del Govern català. Vist tot això, CiU es veu obligada a canviar el seu objectiu i anar més enllà.

D'aquesta manera, CiU veu que no pot complir amb el seu programa electoral, i que ara, ja no n'hi ha prou amb un pacte fiscal, sinó que cal aconseguir estructures d'estat propi. Com ara, l'objectiu és diferent, doncs no és ètic fer coses que no s'havien dit en campanya electoral, i per tant, decideix convocar eleccions anticipades, on vull pensar que CiU, sí que durà al seu programa electoral, la independència, amb els eufemismes que es vulguin. Segur que també hi han altres motivacions més obscures, però personalment, per mi, amb aquest raonament d'ètica electoral, ja em val. Per acabar la legislatura, el Parlament va aprovar amb 2/3 de la càmara, una proposta de CiU i ERC, on s'agafava el compromís de celebrar un referèndum sobre la autodeterminació de Catalunya, durant la nova legislatura. Aquesta moció, va ser votada a favor, per CiU, ERC, SI, IC-V, Joan Laporta i Ernest Maragall.

Tot això, per mi, és el primer cop, que el Parlament i el Govern de Catalunya, fan un acte de sobirania, i valentia sense precedents. Un acte de auto afirmació i de consciència de la pròpia existència. Sincerament, crec que les coses s'estan fent bé, tant des del punt de vista ètic i moral, com en cercar de la eficàcia en la obtenció de objectiu perseguit.

Per acompanyar aquesta setmana d'autoafirmació col·lectiva pròpia, presento la cançó de Unheilig, “Ich gehöre mir”, que crec que vol dir “jo soc meu”, o alguna cosa semblant. Unheilig és el típic producte alemany. Compacte, potent, eficaç, ben ideat, ben dissenyat, ben construït i ben presentat. Aquest grup el conec gràcies a btretze.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2010

DVD: Grosse Freiheit live

Ich gehöre mir

Més cançons i més informació.