PAKT - Freiheit

22/09/2012:

Per acabar les entrades dedicades a And One, parlaré d'un altre grup. Pakt.

Tot i ser un dels millors grups per mi, amb cançons veritablement impossibles de superar, And One, també pot ser criticat. I es que en els darrers CD's, And One corria el risc de auto copiar-se i estancar-se en un tipus de cançó amb un marcat tarannà “Andguannià”. Suposo que això mes el xoc de trens de dues (o potser tres) personalitats potents, van fer que la que era fins l'any passat la formació d' And One , es trenqués.. And One va ser format per l'Steve Naghavi (alma mater d'And One) i en Chris Ruiz. Aquest últim va durar poc al grup, ja per desavinences musicals. Amb el anys, va tornar a ser membre d'And One i finalment, ha tornat a marxar. S'ha emportat amb ell, a l'altre teclista de l'antiga formació d'And One, en Gio Van Oli, i tots dos han format PAKT.

Escoltant a Pakt, ràpidament entens lo de les desavinences musicals, ja que han aconseguit un so totalment diferent del d' And One, sense trair-se a ells mateixos, fent un EBM potent i . . . manual? No sé. Un EBM fàcilment tocable, sense la necessitat de portar coses enregistrades. Sincerament, sonen molt, però que molt bé, i tot i tenir un flaire retro, sonen frescos. Sembla que pels directes, compten amb el suport d'un baterista (segueixo dient que la paraula correcte és baterista) que em fa l'efecte que és un ex-Combichrist, però enlloc he trobat cap referencia en aquest sentit, per tant, deuen ser imaginacions meves (imaginacions d'un que comença a fer-se gran)

Presento el vídeo de “Freiheit” que crec que en alemany, vol dir “llibertat”. No sé si serà un indirecta directa al que cercaven marxant d' And One. El vídeo està molt bé. I llibertat, és el que sembla que el poble català esta reclamat últimament. En aquest sentit, tinc dues preocupacions. La primera és que l'Artur “Figo” Mas, encara no ha pronunciat la paraula “independència” i parla de “estructures d'estat”. Estructures d'estat es un concepte força ambigu. Els Mossos d'esquadra, la sanitat o les presons, ja són estructures d'estat, i avui per avui, estem ben lluny del ser un estat propi. Tot i això, indulto temporalment a l'Artur “Figo” Mas (pensava no li podria perdonar la venda que va fer del nou estatut per una mísera foto) i li retiro el qualificatiu de “Figo”.

El segon concepte que m'amoïna en tot aquest afer de iniciar el camí per un estat propi, és que està tot massa fonamentat en la economia. Si per qualsevol motiu, el tema econòmic queda resolt o mig resolt, tot el que està bullint l'olla, es refredarà immediatament i costarà molt de tornar a escalfar. El que vull dir, es que sembla que el poble català, està cridant “justícia” quan hauria de cridar “llibertat”. Potser ara que hem cridat l'atenció del món, cridant “justícia” podem fer veure al món, que volem la llibertat.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2011

CD-single: Freiheit

ANY: 2012

CD: Berlin 

Freiheit

Més cançons i més informació.