diumenge, 16 de setembre del 2012

AND ONE – Techno man (live 2006) / Military fashion show (live 2006)

15/09/2012:

Per fi avui he anat al concert d'And One. Bé, no passarà a la historia com un dels meus concerts inoblidables, però ha estat un molt bon concert. He de dir que he anat a aquest concert, gràcies a les maquinacions de la meva dona, que sense que jo ho sabés (be això es pensava ella, ja que la vaig “calar”) em va comprar les entrades per anar-hi. Fins aquí, és un gest que la honora, però el que sí que no m'esperava (i amb això no la vaig “calar”) és que també havia comprat una entrada per a ella. De fet, em feia més il·lusió que ella anés al concert amb mi, que el propi concert en si. Va comprar les entrades sense saber qui era And One, ni quina música feien. Finalment, li vaig dir “són aquests” i li vaig posar el CD “SPOT”, que és un dels CD's que més he escoltat i que per mi, és d'aquells àlbums que s'hauria d'exposar en una sala d'art, ja que és un 10. El fet que jo hagi escoltat aquell CD tants cops va fer que el reconegués, i és va quedar tranquil·la, ja que la majoria de les cançons li agradaven força. Em vaig veure en la obligació de dir-li la veritat a la meva dona, i fer-li saber, que apart d'aquell CD, en tenien molts mes, i de fet, l'”spot” el tenien una mica oblidat. Així dons, li vaig fer una recopilació de les cançons més imprescindibles (em van sortir 4 CD's) i li vaig deixar escortar el primer. Va quedar totalment trasbalsada i decebuda, ja que era una música que no li va agradar gens. Ràpidament, vaig intentar optimitzar al màxim el temps i vaig buscar les cançons que tocaven en l'actual “tour”. Ahir, poc menys de 24 hores abans del concert, btretze em va fer saber exactament el “setlist” de les cançons que van tocar el dia abans a Madrid (Moltes gràcies btretze) Però ja no hi havia temps de reacció. Així dons, la meva dona, ha iniciat el camí cap al concert, convençuda que passaria una estona força agobiada. La prova que ha estat un bon concert, és que ja tenim una nova fan de l'Steve Naghavi (i que be canta!! i que bé balla!!! i és guapo!!! té un aire entremaliat que el fa molt atractiu!!! m'ha agradat molt i no se m'ha fet gens llarg) La prova definitiva, és que per anar al concert, m'ha demanat que en el cotxe no poses música d'And One, i per tornar, m'ha demanat tot el contrari. Si fins i tot, a ballat “Deutschmaschine”. Això sí. Li hauré d'ensenyar certes coses de la cultura de concert. No es pot anar a sopar mig hora abans que començi, ja que les probabilitats d'arribar tard, són moltes. I les probabilitat de quedar al final de tot de la sala, són absolutes. I és clar, han passat les dues coses,

Referent al concert en ell mateix, dir que m'he de menjar amb patates una acusació que sempre he fet sobre And One, ja que toquen en directe, i toquen les coses més difícils. Vull dir que no es limiten a fer acords llargs o a tocar la nota baixa duran tot el compàs. En Nico Wieditz s'encarrega (aparentment) de les coses més complicades, mentre que en Rich Schah sembla que li fa de suport. En Joke Jay, toca la percussió o bateria i fa el cors i fins i tot fa la veu principal en una cançó (personalment, crec que lo de la percussió s'ho podria estalviar i que ho fan perquè no s'aborreixi durant el concert. Ara lo dels cors, sense cap mena de dubte, és un valor afegit, i en algunes cançons d'And One, els cors són VITALS) L'Steve Naghavi, en la seva línia, cantant i ballant i connectant amb el públic d'una forma molt peculiar fent bromes i passant-s'ho bé. S'ha de dir que l'Steve, ha acabat el concert afònic, símptoma que s'entrega molt.

Per mi, un dels punts negatius d'And One en directe, és la mania que tenen de fer versions d'altres. I no és que no m'agradin, que de fet m'agraden força, però és clar, And One ja té moltes cançons pròpies i si “perd” el temps amb cançons dels altres, doncs ens quedem en les ganes de cançons seves. Per exemple, he trobat a faltar “Sternradio”, “ Traumfrau”,” Schwarz”, “Panzermensch”, “ Für”, “ Speicherbar”, “So klingt liebe”, “Life isn't easy in Germany”, “ Fernsehapparat”, “Krieger”, “ Strafbomber”, “Don't get me wrong”, “The End of Your Life”, “H.A.T.E.”, “Spontanverkehr “, “Friend Of Stars”, “Hall Of Souls”, “Recover You“, “Tanz Der Arroganz”, “Die Mitte”, “Uns Gehts Gut”, etc.

Bé, hem arribat tard (mentre l'Steve cantava Back Home al piano) hem estat al darrera de tot (un “paiu” - dit amb tots els respectes - va enregistrat “Steine sind Steine”. Si ho trobo pel Youtube, ho enllaçaré) i hem hagut de marxar “pitant”, gairebé amb el grup a l'escenari, perquè la cangur, havia de marxar. Però m'ho he passat molt bé, al costat de la meva dona, (que sembla que també s'ho ha passat bé) escoltant en viu, a un dels meus grup preferits.
Foto feta per btretze

Quina cançó he de posar avui? En un principi, tenia clar que la escollida seria “Techno Man”, però durant el concert, he canviat d'idea, ja que el públic del concert estava una mica “apagat”, i cada cop que l'Steve posava el micro en direcció al públic, aquest gairebé no s'escoltava, fins a “Military Fashion Show” on el públic s'ha fet sentir cantant amb força aquesta cançó. Com m'acostuma a passar, quan he d'escollir entre dues cançons, no puc fer-ho, i finalment, comparteixo les dues cançons, que tractant-se d'And One, segur que és bona cosa. Les dues són en directe, i són amb la formació de l'any passat. Aquest any, hi ha formació nova, que no és nova, ja que ja havien estat membres d'And One, sobre l'any 2000. De fet, sembla que And One, te dues formacions, que es van tornant.
Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2009
2 DVD: Live






4 comentaris:

btretze ha dit...

Sí que es troben a faltar cançons. Si t'hi fixes, quasi totes les que poses són en alemany. Crec que quan venen cap aquí limiten molt més les cançons en alemany perquè la gent no se sap les lletres.

A Alemanya Für i Krieger diria que sempre sonen. Traumfrau també i de So klingt Liebe diria que en fa una versió curteta mig a capella.

Brian ha dit...

El que més m'ha agradat del apunt és que heu anat junts, la teva dona i tu :)
I'm just a romantic after all!!

música: ni temps ni espai ha dit...

Si, btretze, ja vaig caure amb el fet que només van fer dues cançons en alemany. Una llàstima, ja que l'alemany. es una llengua molt maca per cantar.

Brian:
No te'n fotis de mi, eh!!!! (jejejejeje) :)
La veritat és que la meva dona i jo, no coincidim massa musicalment parlant, i sempre havia tingut ganes de compartir aquest concerts amb ella, i ella sempre s'havia negat. Per fi, ha passat. (ai!! que em poso tendre)
Salutacions

Brian ha dit...

Of course not!!! Jo, fotre'm de la gent !!¿? (m'ho guardo tot per l'alcalde nostre ...)

En serio (per un moment), si m'he de posar tendre i dir la veritat, ens passa algo paregut, que ara feia anys que no sortiem junts - xiquets, feina, peresa ... - i per fi aquest estiu hem pogut enxampar un grapat de concerts (amb els xiquets!), i ens ho hem passat d'allo més bé!!