MIGUEL BOSÉ – Sol forastero (Directe 2007)

06/08/2012:

Em fa l'efecte que aquest estiu, la selecció de les cançons que presento, no està sent massa representativa del que hauria de ser, i és que aquí estic, parlant un altre cop de Miguel Bosè. Encara no em puc creure que hagi parlat més d'en Miguel Bosè, que de Visage o de Ultravox, o de John Foxx o de Casal o de China Crisis o de ... el fet és que aquesta setmana torna a tocar per terres del nostre país, i aprofito el títol d'una de les seves cançons, per parlar d'un tema que últimament m'està tocant la moral. La cançó és titula “Sol forastero” i precisament del que vull parlar és del concepte “foraster”. Fàcilment seré mal interpretat però . . . .què hi farem? La cançó, no parla del mateix del que vull parlar jo, però com jo vull parlar de forasters, doncs . . . . . . .

En els meus 47 anys de vida, conscientment, mai he demanat a ningú que parli en un idioma diferent del que utilitza. Mai m'he sentit amb prou força i autoritat moral, com per envair aquest espai d'identitat personal i vulnerar el dret de cada persona, a fer us i “promoció d'aquesta identitat. En els meus 47 anys de vida, mai he demanat (si he suggerit, però mai he demanat, i molt menys exigit) a ningú que utilitzi la única llengua pròpia del territori on convivim. A Catalunya, només hi ha una llengua pròpia i com arreu, hauria de ser la llengua d'us normal. A Catalunya, lo normal hauria de ser parlar el català, com a Espanya ho és l'espanyol, a França, el francès i a Alemanya, l'alemany. El fet que en aquest territori on vivim, hi hagi un altre llengua oficial que no és pròpia del territori i que a més és la única obligatòria (i per tant, una llengua imposada, deixem-nos de eufemismes de estar per casa) no vol dir que aquesta altre llengua hagi de ser la llengua d'us normal. Si ho és, és que passa alguna cosa dolenta per a la llengua pròpia.

El fet, és que en els meus 47 anys de vida, sí que em trobo sovint amb gent que d'una manera més ben educada o d'una manera no tant educada, em demana, i en alguna casos m'exigeix, que deixi de parlar l'idioma que parlo, i que parli en castellà. O sia, que deixi de parlar la llengua que hauria de ser d'us normal, per passar a utilitzar la llengua imposada. Per tant, a diferència meva, sí que hi ha gent que se sent amb prou força i autoritat moral, per envair el meu espai d'identitat personal i vulnerar el meu dret d'expressar-me lliurament, en la llengua pròpia del territori. Que ho fa que hi hagi aquesta gent que se senti amb aquesta força i autoritat moral? Sobretot, perquè no la tenen. Fins hi tot m'he trobat amb situacions del tot surrealistes, com essent jo el client (al qual s'ha de procurar tenir content), el venedor m'exigeix que parli en “catellano, por que sinó, no te podré atender”. O altres casos, en que m'han demanat ajut (sindical) i el “ajudat” em demana o m'exigeix que pari en “castellano, por que yo no tengo ninguna obligación de entender el catalán”,

I si us plau, que ningú insulti la meva intel·ligència, dient que en el cas dels nouvinguts, és normal. NO és normal. Si jo me'n vaig a Alemanya, per molt més nouvingut que sigui, no tindré cullons d'exigir a cap alemany, que em parli en anglès perquè soc nouvingut. O si me'n vaig al Marroc, per molt oficial que sigui en francès, seria incapaç d'exigir a ningú que no em parlés en àrab. De fet, els agrairia que em parlessin en amazigh, que és la llengua pròpia del Marroc.

Totes aquestes persones que no volen saber-ne re del català, fins al punt de no voler-lo entendre, estan fet clarament un acte de vulneració dels meus drets, i agredint sense provocació prèvia la meva identitat . Però a més de ser agressors, posen clarament una barrera identitària entre ells i la resta de persones del territori, convertint-se, implícitament en forasters. Vinguin d'on vinguin, hagin nascut on hagin nascut, i portin els anys que portin aquí, mentres no entenguin la llengua pròpia del territori on viuen i treballen, seran forasters. En el moment que una persona s'integra en el medi on viu, ja passa a formar part d'aquest mateix medi. En canvi, si posa barreres a aquesta integració, sempre serà un de fora. Un foraster.

I ara entro en una situació políticament incorrecte i perillosa, ja que fins i tot, aquells que entenent el català, i fins i tot el respecten, si no el fan servir, en el fons, també estan posant una barrera entre la seva identitat i el medi, i per tant, també són forasters. Cal tenir en compte, que totes aquestes persones, han decidit lliurament posar aquestes barreres, i per tant, lliurament han decidit no integrar-se del tot, i per tant, lliurament han decidit ser forasters. Lliurament ham pres una decisio de NO parlar la llengua pròpia del territori, deixant clar, que “jo no soy de aquí del todo” fins i tot, miolts que ha nascut aquí, ho diuen clarament “yo no soy catalán” Ningú els nega la possibilitat d'integració. Tot el contrari. Tots estaríem molt contents i molt honorats, que fessin el gest d'integració que els fes deixar de ser forasters, sobretot, perquè això no implica renunciar a la seva pròpia identitat. 

Referent a la cançó d'en Miguel Bosè, parla d'un altre tipus de “forasteria”. La cançó en si, la trobo esplèndida i poso una versió d'un directe “recent”, aixi ho lligo tot. El tema del que vull parlar i el directe d'en Miguel Bosè. Hi ha una versió de l'any 2000, que m'agrada molt més, però he preferit “premiar” el factor de proximitat temporal i ja deixaré l'altre versió per quan vulgui parlar de que parla la canó, que segur que algun dia ho voldré fer. La versió que poso avui és més . . . . no ho sé . . . . a mig temps, però tot i això, està molt bé. Ah! En Miguel Bosè torna a final de setembre. Hi haurà una nova entrada d'en Miguel Bosè en aquest blog? Qui ho sap?

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2007

DVD: Papitour

Sol forastero (directe 2007)

Més cançons i més informació.