dimecres, 29 d’agost del 2012

ERASURE – A little respect (Directe – Colonia 2005)

28/08/2012:

Faig una entrada express, per parlar del Poptronik Festival (que té una plana web on el català és un idioma residual) que se celebra el proper cap de setmana a Sitges. És un festival de caire electrònic (amb tota la amplitud imaginaria que pot tenir aquesta etiqueta) amb un marcat esperit homosexual (no acabo d'entendre aquesta mania que té part del col·lectiu homosexual de autoconstrucció de ghettos)

El que més em crida l'atenció d'aquest festival, és la participació de l'Andy Bell, cantant d'Erasure. No he escoltat res de l'Andy bell en solitari, però el fet de ser el cantant d'Erasure, és prou motiu per dedicar-li una estoneta. Per mi, el mes destacable de l'Andy Bell, no és que sigui una reinona que a sobre de l'escenari molts cops frega la caricatura d'un excés de feminitat, sinó que és un cantant excel·lent com pocs. Sense cap dubte, és una persona que ha nascut per estar a sobre d'un escenari, i en el cas d'Erasure, s'agraeix, ja que el seu company de grup, és bastant paradet.

Molts cops, penso que les cantants (acostumen a ser dones) que fan els cors a les gran “estrelles” canten millor que el o la protagonista del concert, i en pocs casos reconeixen la superioritat d'aquest protagonista. EN el cas de l'Andy Bell, crec que és un d'aquests casos, que les coristes, tenen clar, que la estrella, és ell.

Avui, presento un dels seus clàssics “A little respect”, en un concert a Colonia, el 2005.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.


2 comentaris:

btretze ha dit...

Jo em vaig quedar impresionada quan el vaig veure cantar en directe. Farà tot el paper que vulgui o calgui fer a l'hora de ballar, però aguanta la veu com pocs. Increïble.

Sobre el seu treball en solitari, tenia el primer disc, però tampoc l'he arribat a escoltar gaire. Tot i això, com que m'han dit que tocarà cançons d'Erasure, aquest dissabte el passaré a Sitges, a veure amb què ens sorprèn.

música: ni temps ni espai ha dit...

ÉS un cantant com una casa. Recordo que vas penjar una cançó en directe en acústic d'Erasure i em vaig quedar bocabadat amb la seva veu. Ja Vaig llegir al teu bloc que hi aniries, Com sempre, estaré impacient per la teva crònica.

Aniràs a veure a algú més? A mi m'han agradat WOMAN E i MONARCHY, i potser PARRALOX.