28/07/2012:
Per fi s'acabat aquesta
setmana, que ha estat esgotadora com poques, tot i que acostuma a ser
normal, que cada any aquesta setmana sigui especialment esgotadora.
Però aquest any, hi ha hagut una cosa que ha fet que aquest any,
hagi estat encara més esgotadora que en altres anys. Aniré de menys
a mes.
El primer que ha fet
aquesta setmana esgotadora, són els cronogrames que planifiquen les
grans empreses. No només sembla que ignorin que la gent acostuma a
fer vacances, sinó que fa l'efecte que aprofitin que la gent fa
vacances, per planificar activitats preparades per quan tornem de
vacances, i per tant, abans de marxar de vacances, tot són nervis i
exigències per complir amb els terminis que algú (ves a saber qui i
a on) ha determinat. En el meu cas, estic en un departament, que fins
que jo no acabo, altres no poden ni començar, i aquestes altres
persones (amb tota la lògica del món, em pressionen, per què acabi
el més aviat possible, ja que si jo em retardo, els faig anar
malament a ells, just quan comencen les vacances.
El segon motiu, i
aquest és la novetat d'aquests any, han estat els conflictes
laborals. No entraré en detalls, però formo part de la
representació sindical de l'empresa on treballo, i aquesta setmana,
hem tingut feina extra. Això vol dir, gastar energies i temps, en
preparar i fer assemblees, fer actes de reunions i d'assemblees,
distribuir informació i comunicar-te amb la plantilla, discutir
estratègies per afrontar el conflicte, i discutir amb la direcció
de l'empresa qui té raó i qui no. Tot això sota la mirada de
tothom. La direcció de l'empresa que pensa que els destorbes i que
ets un problema que cal “solucionar”. El client, que pensa que
ell no té la culpa del teus conflictes, i l'únic que vol és que
acabis la feina en el termini pactat. I el personal de plantilla, que
et mira amb una barreja d'esperança, malfiança, incredulitat,
suport (no sé, és una barreja de estat d'ànims força estressant)
Uns t'animen i altres et difamen, tot plegat, et fa estar tota la
estona, en tensió.
I el tercer motiu és
la festa major de Blanes. No és que me'n vagi de farra cada nit ,
però quan la festa la viu un en primera persona, fa més coses i es
cansa menys. Però quan la festa major la vius com el pare de les
teves filles, la festa major resulta esgotadora, ja que l'únic que
fas,, (de molt bon grat, això sí) és esperar mentre la canalla
s'ho passa d'allò més bé. Que si ara a la fira petita, que si ara
a la gran, que si ara un entrepà, que si ara els focs d'artifici,
que si tornem a la fira, que si . . .
Però finalment tot ja
ha passat. Ara toca una setmana més de treball i agafo vacances. I
una bona setmana!!!! ja que no hi hauran caps, ni companys, ni
clients, i em podré dedicar tota la estona a treballar de forma
efectiva sense més interrupció, que la d'anar a buscar algun cafè.
Però fins que arribi aquesta nova setmana, he de alliberar-me de
lest tensions i les preses i el cansament de la setmana passada. I
res millor que una d'aquelles cançons d'estiu, que són
intranscendents, que no et volen fer pensar, que no volen
impressionar-te, que només volen contagiar-te diversió sense buscar
raons mes enllà que la de passar-so bé cantant, ballant i perquè
no, amb un toc picant i excitant. En aquest sentit, cada any acostumo
a quedar-me amb alguna d'aquestes cançons del estiu, i aquest any en
tinc dues de moment. La que presento avui, és Mama luba,
interpretada per un trio de noies russes que “canten molt, molt,
molt bé (sobretot la morena del mig) Ara seriosament, és una cançó
efectiva 100%, molt ben feta, una mica a la antiga. És una cançó
sense complicacions que busca el que busca, i crec que ho aconsegueix
perfectament (i repeteixo, m'he enamorat de la morena) Per cert,
preparant aquesta entrada al blog, he sentit la nova cançó de
Serebro (que així es diu el trio) i és bonissssima.
De fet, no me'n he
pogut estar, i també poso un directe “robat” d'aquesta cançó
titulada “Malchick”.
Vinga,
deixem-nos anar i gaudim una estona sense pensar més enllà sobre
res.
Per cert, dues coses
sobre la cançó. Poso la versió original en rus, que m'agrada més
que la versió en anglès. I en el vídeo, podreu veure no és
necessàriament una cançó d'estiu. És una cançó de festa.
Si algú escolta
aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a
tota canya.
ANY:
2012
CD-Single:
Mama Luba
CD:
Mama Lover
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada