07/07/2012:
La setmana passada, em
vaig separar definitivament d'un company que m'ha suportat durant 12
anys i 8 mesos. M'ha suportat entre 3 1/2 i 4 hores diàries. Ho ha
fet com només un amic ho fa. Sense protestes i sense excuses, i
sempre ha estat quan l'he necessitat.
Aquest amic m'ha portat
a concerts, ha portat a la meva dona al hospital per parir les meves
filles (la primera quasi neix dintre seu) Les meves filles van entrar
en contacte amb ell, abans de fer-ho amb el Sol o l'aire fresc. M'ha
portat cada dia a la feina, amb fred i amb calor, amb pluja i amb
neu, de nit i de dia.
Ser dintre del meu
amic, era com estar veritablement a casa, ja que era l'únic que
suportava la meva música, a tota pastilla, i m'ha deixat dormir,
quan he estat molt cansat.
Aquest FIAT Bravo TD
100, m'ha acompanyat durant quasi 420.000 km, sense cap averia
important, només les averies normals de desgast. Ve d'una família
amb certa mala fama, però ell ha demostrat que és una fama
immerescuda. S'ha portat com un soldat resistent i fidel, sense
dubtar ni un moment de mi, obeint totes i cada una de les meves
ordres, i donant sempre el millor d'ell. Ha superat amb escreix, a
molts que tenen més fama i més prestigi, que se'n reien d'ell, i ha
provocat en els demés incredulitat i admiració.
M'he hagut de desfer
d'ell, perquè jo no soc com ell. No li he estat fidel, i quant he
vist que potser començaria a fallar, més per l'edat que pel
comportament, l'he deixat tirat i m'he n'he anat amb un de més jove,
sabent que seria trinxat. A hores d'ara, ja deu ser un cub deforme de
metall i plàstic, arraconat en qualsevol racó pudent, o si té
sort, està esperant que el desmotin pesa a pesa, per allargar la
vida d'altres companys seus. L'he abandonat, només per la sospita
que començaria a fallar-me. La veritat és que si hagués tingut
prou cèntims, l'hagués conservat , però no em podia arriscar. No
estan els temps com per perdre diners.
Avui, amb el nou cotxe,
he aparcat al costat d'un cotxe igual que el meu antic cotxe, i no
m'he n'he pogut estar d'observar-lo durant una estona, com si fos el
meu. Si fa o no fa, eren de la mateixa època, tot i que no crec que
hagi recorregit tants kilòmetres. Durant un instant, m'he sentit
culpable. Segur que no l'hagués pogut aguantar una mica més?
Sense cap mena de
dubte, aquest amic, es mereix un record. I per recordar-lo ho farem
amb “Cars” de Gary Numan. Una cançó perfecte, sense errades,
constant, fidel i que resisteix el pas del temps perfectament, tal
com ha fet, el meu cotxe, fins que l'he traït.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 1979
ÀLBUM: The pleasure principle
Senzill:
Cars
2 comentaris:
Je je, si que és fort quan pares a pensar en els moments que t'ha acompanyat el cotxe. El nostre primer cotxe, crec que et vaig dir, ara fa 23 anys que ho tenim (i ja tenia 2 quan ho vam comprar!), i realment hem fet de tot, i hem anat per tot. Encara l'uso, pero ara basicament dins de ciutat com a segon cotxe (fa 2 anys, vam comprar una segona cotxe perque per logistica d'horaris de feina i xiquets, ja no podiem funcionar amb només un), i no ens atrevim de fer llarges distancies - segur que no fallaria, pero és el que dius tu, els humans som com som, i comencem a dubtar de tot:)
A vore si el nostre aguanta una mica més! Pero comprenc que si has de fer tants kms, has de pensar mes en la fiabilitat i seguretat i per mal que et sap, sembla que el canvi teu era necessari.
és que el aquell cotxe, era com el meu espai particular que no havia de compartir amb ningú. era el meu "amagatall secret", i sobretot, fiable.
penso que hem de procurar fer que els cotxes durin. Això de canviar les coses i no arreglar-les no es bo. En el meu cas, havia de fer la corretja de la distribució + pneumàtics (uns 800 euros), i el mecànic, em va dir, que aquell cotxe, semblava que anava bé, però, 420.000 km, són molts kms i que el mes probable,és que comencessin a fallar peces clau, només pel lògic desgast. Sé que només es una màquina, però es mereixi un millor final.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada