Ja fa alguns anys, vàrem ser pocs, els que ens vàrem emportar les mans al cap, quan el COI va concedir a la Xina, l'organització dels J.J.O.O. de 2008. No podíem entendre com era possible que es donés l'"honor" d'organitzar uns J.J.O.O. a un estat que es passa per l'arc del triomf els drets universals de les persones.
Més tard encara vàrem ser menys, molts menys, els que ens vàrem emportar les mans al cap, veient com els governs occidentals decidien mirar en un altre direcció, i van anar "encantats-de-la-vida", a la festa d'inauguració dels J.J.O.O. organitzada pel govern xinès, i és que no es podia "molestar" al gegant asiàtic, que és un mercat emergent molt important i militarment molt poderós. Així doncs, per qüestions mercandilistes, per qüestions de cèntims, ningú va gosar aixecar la veu, i tots van aplaudir la festa del govern xinès, oblidant-se del tot del poble xinès (i el que no és xinès), que és qui pateix la política d'un estat tot-poderós i tirà.
Molts dels que van trobar encertat que els governs occidentals assistissin a la "festa" xinesa, s'enganyaven, dient que això portaria irremediablement a una obertura democràtica, i per tant al reconeixement dels drets elementals de les persones.
Un anys desprès dels J.J.O.O. i ara, amb el pas del temps, i desprès de l'execució d'un occidental (sembla que pels governs occidentals, és més valuós un presumpte traficant de drogues que no pas uns quants estudiants o activistes polítics xinesos, o sota influència directe del govern xinès) veiem que tots els que es creien allò de les "reformes democràtiques" eren en el millor dels casos, uns innocents, i en el cas dels que tenen o tenien influència política o social (des de la militància política o des des llocs de responsabilitat en les diferents administracions publiques) eren uns innocents irresponsables que van donar cobertura internacional a un govern tirà davant dels seus ciutadans oprimits.
Els que van tenir una mica de remordiments, van intentar amargar-ho tot darrera d'algun acte de suport al poble del Tibet, però van acabar donat suport a tirà, i tot per poder tenir mà d'obra barata (xinesa), i poder introduir els "nostres" negocis a la Xina.
Algú dirà que s'ha de tenir paciència, i que aquestes reformes democràtiques ja arribaran. Estic d'acord. Amb el temps, tot arribarà, però no calia cap complicitat amb cap govern que es passa els drets humans pel forro dels cullons. Tot sigui per la pasta.
El que pot haver passat, és que es creguessin la visió "glamourosa" que va fer Japan al principi dels anys 80, sobretot amb els seus àlbums "Tin Drum" i el directe "Oil on Canvas", dels quals penjo la mateixa cançó, "Visions of Chine" en Vídeo Clip i en Directe.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 1981
Àlbum: Tin Drum
Senzill i Maxi: Visions of China
Visions Of China
ANY: 1983
Àlbum: Oil On Canvas
Visions Of China (Live)
Més cançons i més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada