28/03/2009:
Els OMD han estat notícia durant el mes de febrer, ja que han anunciat un concert extraordinari pel proper 20 de juny, amb la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra.
Això em serveix d’excusa per parlar d’ells, un grup que va tenir en el seu dia, èxits comercials brutals, però que es va anar apagant poc a poc. Fan una música, que podríem considerar tranquil·la, o si més no, no massa moguda. Això és el que jo em pensava que veuria en el concert que vaig anar, allà per l’any 1983 o 1984, i em vaig trobar amb l’agradable sorpresa d’un concert molt mogut. De fet avui encara, el recordo com un dels concerts on m’he mogut més, i dels que més m’han fet ballar. El cantant i baixista, desprèn molta energia, fins i tot en cançons aparentment tranquil·les com Joan of Arc.
Tot i això, mai han estat un dels meus grups prioritaris, no sé per quina raó, ja que quan els escolto, reconec que fan molt bones cançons. Avui en penjo tres. La primera és un dels seus senzills més desconeguts, amb un vídeo clip en directe (només el vídeo, l’àudio no). La segona és el seu famós “Enola gay” en directe a Barcelona al 2007. I la tercera és “Locomotion”, també un directe del 2007, a Londres (aquest última l'he hagut de substituir, ja que l'han eliminat, per un directe "pirata" de l'any 2010, que s'escolta i es veu força bé)
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1991
Àlbum: Sugar Tax
Senzill: Call my name
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada