19/10/2013:
En pocs dies, en molt pocs dies, m'he
trobat en situacions, en les que he hagut de demanar perdó, i no era
culpable de res, i en la majoria dels casos, era a mi a qui es tenia
que demanar perdó. Així doncs, a més a més d'agredir-me d'una o
d'altre manera, a sobre, he hagut de demanar perdó. També és
veritat que en algun cas, m'he fet el suec, i no he demanat perdó
quan esperaven que en demanés. Totes aquestes situacions han estat
dins de l'àmbit sindical.
El primer cas, va ser un company de
feina. El fet és que a l'empresa on treballo, estem passant uns
moments una mica convulsos, i això ha provocat que haguem de prendre
decisions una mica “fortes”. El cas és que es va convocar a la
plantilla a una manifestació, i això, és una acció que dins de
l'àmbit laboral, podríem dir que és una acció agressiva. Aquest
tipus de coses, fa que de cop i volta, alguns companys de feina que
fins aquell moment t'han ignorat (en el millor dels casos) es
desperten i s'ha abraonen sobre teu exigint un estricte compliment
de les normes democràtiques, i comencen a aixecar la bandera dels
drets de l'individu, i coses per l'estil. “Com us atreviu a fer
això sense consultar-ho?”, “enfonsareu l'empresa!!!”, “I on
hereu tot aquest temps? De festa amb les hores sindicals no?”, “i
per què no poseu una denuncia?”, “Per què no negocieu una
sortida amb l'empresa?”, “clar!! Com a vosaltres no us poden fer
fora, enlloc de fer la vostra feina, ens feu sortir a nosaltres al
carrer”, etc, etc, etc. Tot això, de males maneres, esbroncant i
exigint que respectem els seus drets.
Són tant maldestres, que molts cops,
ho fan davant d'un taulell d'anuncis, on el comitè, ha deixat mil
fulls informatius, comunicats, convocatòries d'assemblees, etc, etc
etc. Tot i això, per tal que et doni el seu suport per ajudar-lo a
ell o ella, has de demanar-li perdó (ja té cullons la cosa) ,
perquè tot i que portes anys enviat-li correus electrònics, o
demanat-li si li pots enviar correus a casa, o tot i haver-lo
convocat a moltes assemblees, amb papers posats al costat de la
maquina de cafè que tants cops visita, o tot i que quan ens veu,
gira i se'n va en un altre direcció, li demanes perdó per no haver
estat més insistent, més seductor, i més hàbil.
El segon cas, va ser amb la direcció
de l'empresa, que ens va convocar a una reunió fora d'hores de
l'horari de treball, i per tal de tractar de solucionar l'assumpte de
les manifestacions varem acceptar. Això vol dir, que varem haver
d'organitzar-nos per tal de poder anar a aquesta reunió. Però a
l'últim moment, la direcció va canviar l'hora de la reunió
desmuntant tot el que havien organitzat. De moment, vaig haver de
demanar perdó a la meva cap, ja que havia canviat la seva agenda per
adaptar-se a l'horari d'aquest reunió. Així que ella també, va
haver de refer la seva agenda per culpa “meva”. Com no és el
primer cop que passava, no me'n vaig estar d'enviar un escrit a la
direcció de l'empresa acusant-los de falta de seriositat i
rigurositat, de falta de respecte i de moltes coses mes, tot dit
sense pèls a la llengua. La precipitació de tot plegat, va fer que
poc desprès d'enviar l'escrit, m'assabento, que l'ajornament de la
reunió era per culpa nostra, cosa que em fa fer un segon escrit
disculpant-me per les meves paraules en el primer escrit. Un cop
acabada la reunió ajornada, descobreixo tota la veritat, i en
realitat, els culpables de tot, eren els de la direcció. Eren ells
es que haurien d'haver demanat disculpes, i no jo.
El tercer cas, va ser un altre cop, un
conflicte amb la direcció de l'empresa. Després de la reunió
ajornada, els del comitè varem fer (vaig fer) un comunicat amb totes
les nostres impressions sobre el que s'havia parlat a la reunió. La
direcció, hàbils com són en tot això de les negociacions, van
protestar i es van enfadar pel contingut del comunicat que vaig fer i
que tot el comitè va aprovar sense fer cap comentari ni voluntat
d'esmena ni objecció ni res. La “pataleta” de la direcció va
ser tan contundent, que alguns del comitè es van espantar i van
voler disculpar-se per unes paraules suposadament desafortunades. Per
sort, no ens varem disculpar, no per falta de ganes, sinó per
desorganització interna. Però si que per unes hores, semblava que
ens anàvem a disculpar per una cosa per la que no hi havia cap motiu
per disculpar-se.
L'últim episodi de demanar perdó, va
ser amb el propis companys del comitè, que espantats per la
“pataleta” de la direcció, van voler-me fer directament
responsable d'aquesta “pataletata”, i per tant de posar en perill
les negociacions. Evidentment em vaig negar a disculpar-me amb els
companys, ja que tots i cadascun d'ells i elles, havien aprovat
l'escrit i no havien fet cap objecció, perquè en realitat no hi
havia res d'ofensiu en l'escrit.
Però han estat unes jornades intenses,
on he demanant perdó, o han pretès que en demanés, 5 cops en poc
menys d'una setmana, i en cap dels 5 casos, soc responsable ni
culpable de res.
La cançó d'avui és “Sorry” de
Madonna. Elñ titol de la cançó, es obvi. A mes, crec que la cançó
va una mica en aquest sentit. Sobre el fet de demanar perdó i al
mateix temps la total falta de sentiment de culpabilitat. Una
magnifica cançó d'una Madonna en forma, però que alguna cosa
amaga, Amb 50 anys, està mes guapa que mai.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 2005
Àlbum: Confessions
on a Dance Floor
ANY: 2006
Senzill: Sorry
Sorry
(Single Edit)
+01.jpeg)
+01.jpg)
+01.jpg)
+01.jpg)
+01.jpg)