divendres, 24 de maig del 2013

DEPT. - Ira


24/05/2013:


El dissabte, DEPT., toquen a la sala Almo2bar, on presentaran a Barcelona, el seu últim treball “La perfecció del caos”, que us podeu descarregar de franc, a la plana web de grup. Un disc que està força bé. Per mi no és un disc perfecte, però com tot el que he escoltat d'ells, sempre regalimen qualitat, feina ben feta, i sobretot, ganes de fer coses. El disc és un disc optimista, que anima a viure i a lluitar per les coses, cosa que personalment els agraeixo, tot i que encara segueixo seduit pel costat fosc, però gent com ells, encara em fan veure que hi ha esperança.

Tot i no ser un disc perfecte, la majoria de les seves cançons, sí ho són. Un grup que paga la pena i que no té el reconeixament que mereixen, amb un disc que paga la pena, en concert, només per 5€ (si jo visqués a Barcelona, no m'ho pensaria)

Presento el seu últim clip “Ira”, rodat mentre feien una gira per la Xina.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2013
CD: La perfecció del caos
 


dimarts, 21 de maig del 2013

MANU GUIX - Crido


20/05/2013:


El proper divendres, troca en Manu Guix a la sala Privat de Mataró (sí, sí, hi ha vida fora de Barcelona) i dins de l'últim CD d'aquest virtuós, hi ha una cançó que m'agrada molt. És la cançó “Crido” , i per tant aprofito això per posar-la.

En Manu Guix és un extraordinari music i interpret, que no sé ben bé perquè, desenvolupa el seu talent més aviat fora dels escenaris i més aviat en segon pla. És un reconegut productor, i director musical de musicals. També se'l coneix pels seus arranjaments i per la seva faceta de “showman” en programes de radio. En qualsevol moment, és capaç d'imitar arranjar versionejar a qui sigui i com sigui, amb uns resultats excel·lents. De tant en tant, el podem veure o escoltar, acompanyat a altres musics amb mes èxit popular que no li arriben ni a la sola de a sabata. Per mi, es tenim molt desaprofitat.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2012
CD: Pas a pas



MANU GUIX


Nacionalitat: Països Catalans
Webs d'interès:

ANY: 2012
CD: Pas a pas

01 – Ara
02 – Fa temps
03 – Crido
04 – Dona-li a la vida
05 – De nou
06 – Res no és més important
07 – No és fàcil
08 – Si no hi ets
09 – Vine amb mi
10 – Un dia més
11 – Tresor amagat

diumenge, 19 de maig del 2013

CHENOA - Atrevete

20/05/2013:



La entrada d'avui, és d'aquelles que no li donarà prestigi a aquest blog entre els que podríem dir que són de la meva tribu, però al mateix temps, ajudarà a explicar el perquè del nom del Blog. Per mi, seria fàcil parlar de determinats grups i no entrar en “altres” espais, però del que es tracta, és de ser honest amb mi mateix, i com dilluns, la Chenoa fa un directe a L'Auditori de Barcelona, i sento una especial simpatia per aquesta cantant, doncs parlo d'ella, peti qui peti. El “problema” de la Chenoa, és que és una “triunfita” i hi ha molta gent, que incomprensiblement no és capaç de pair aquestes coses.

La Chenoa em cau bé, perquè la trobo una persona especialment interessant i intel·ligent, que deixa veure una seguretat en ella mateixa que la fa entrar en el terreny de la xuleria de ple, però ho fa d'una manera que et fa còmplice. Té aquella xuleria imprescindible per ser una gran cantant (i ella ho és) però al mateix temps, et fa part activa del moment. Penso que a més cantar molt bé, també parla molt bé, no diu ni tonteries ni tòpics, i sempre es mostra respectuosa amb tothom.

Però a més a més de la seva personalitat, a mi, em va captivar per la seva veu i a seva interpretació. Penso que té un talent especial per cantar, per interpretar, per estar a sobre d'un escenari i per estar davant d'un públic. No soc seguidor de la seva carrera, però si ella apareix mentre veig la “tele” o escolto la radio, doncs m'agrada estar pendent del que fa.

Com he dit abans, no soc seguidor d'ella, i de fet no conec masses cançons seves, però quan vaig sentir per primer cop, la cançó que avui presento, “Atrévete”, em va cridar l'atenció, sense saber que era una cançó seva. M'agradaria posar una cançó que es diu com ella, “Chenoa”, i que ella mateixa va compondre, i que posa els pels de punta i la pal de gallina, però no ha pogut ser.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2001
CD: Chenoa



CHENOA


Nacionalitat: Països Catalans

ANY: 2001
CD: Chenoa


01 - Yo te daré
02 - Atrévete
03 - El centro de mi amor
04 - Oye, Mar (Cançao do Mar)
05 - Love Story
06 - Una Mujer
07 - Cuando tú vas
08 - Quiero Ser
09 - El Alma En Pie
10 - El Tiempo Que Me Das
11 - Desnuda frente a ti
12 - Chenoa
13 - Chicas Solas
14 - Mystify (Atrévete)

dissabte, 11 de maig del 2013

GOSSOS – No és nou (Directe amb la Beth - 2008)


11/05/2013:


Ahir, el gossos van presentar al Teatre Coliseum de Barcelona, el seu darrer treball, que han titulat “Batecs”. No he sentit absolutament re d'aquest disc, i la veritat no soc un gran coneixedor d'aquest grup. De fet, és un grup que en els seus inicis, em produïa un gran sentiment de rebuig. Eren tan . . . Cumbaias!!!! amb aquella pose de hippies amb guitarres acústiques, d'amor i pau per tothom i bon “roiu”.

Per sort, o si mes no, així ho veig, van evolucionar i amb el temps, han esdevingut un grup pel que sento una especial simpatia. Sense renunciar als missatges de caire social i sense deixar de estar compromesos amb la societat en la que viuen, han abandonat aquella aparença naïf, candida, i han adoptat una postura mes combativa, sense abandonar el bon rotllo, però amb un pel de mala llet (sense exagerar) Han esdevingut un grup amb categoria professional, amb unes bones produccions i amb una imatge suficientment treballada, i fins i tot amb vídeos molt ben fets. En definitiva, que han passat de ser un grup que enfonsava la música cantada en català als recintes de reunió dels esplais escoltes muntanyencs, a ser una proposta seriosa i perfectament exportable.

Poso un directe de quan van complir els 15 anys de carrera, d'una de les seves cançons mes logrades, de la qual, fins i tot van fer una versió “dance” molt efectiva. La cançó es “No és nou” amb la participació de la BETH. Una cançó amb una lletra que ens hauria de fer pensar, i amb la que estic totalment d'acord.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2008
CD i DVD: LA l'Auditori


No és nou (amb la BETH)

BETH

ESPERANT EL SEU MOMENT.

dissabte, 4 de maig del 2013

PASTORA – Un altre galàxia (Directe)


04/05/2013:


Des de que vaig obrir el blog, sempre he pogut parlar de les excel·lències del Barça, en el seu joc dins i fora del camp, fins i tot, m'he permès el luxe de parlar en alguna ocasió de moment especialment dolorosos del màxim rival. Ara fa mes o menys un any ja em va tocar parlar d'un mal moment pel Barça, però només semblava això, un mal moment. El Barça, tot i el mal moment de fa un any, segui sent un equip d'un altre galàxia. Però aquest cop, la cosa es diferent . El Barça ja no pot dir que és el millor equip del món, Tot sembla que ara ho serà el Banyer de Munic, que en les semifinals de la Champions League d'aquesta temporada, ha passat per sobre del Barça com una piconadora. Ara, sembla que l'equip d'un altre galàxia serà el Bayern de Munic.


Tot això, em va de conya per posar la canó de Pastora, “un altre galàxia”, que ja la volia posar ara fa exactament un any, una cançó que s'enganxa com una mala cosa, i casualment, aquest trio barceloní, toquen al teatre Coliseum. Poso la cançó en un directe estrany, ja que sembla que sigui un assaig amb public. A part de la cançó “Un altre galàxia, en toque un altre que no està gens malament. De fet, sembla que sonin força bé en directe.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2012
CD: Un altre galàxia.





dimecres, 1 de maig del 2013

HEAVEN 17 – Crushed by the wheels of industry


01/05/2013:

Avui és 1 de maig, dia que es commemora el dia del treballador (i treballadora). És una festa més, que aquesta societat de culte al tant-se-m'en-fotisme, ha esdevingut de caràcter lúdic, i a deixat de ser una festivitat reivindicativa, i de reflexió sobre el perquè de les coses. No demano una massiva assistència a les manifestacions. De fet, no hi crec massa en les manifestacions, si no van acompanyades d'actes menys simbòlics, però més efectius, i evidentment pacífics. El que dic, és que en un dia com aquest, enlloc de plantejar-nos un dia de platja intranscendent, o un viatge llampeg o ves a saber quin tipus de banalitat, potser ens hauríem de parar 5 minuts a pensar perquè es festa avui. Hauríem de pensar en perquè tenim vacances pagades, seguretat social, subsidi d'atur, pagues extres, dos dies de descans setmanal, sou mínim, acomiadament indemnitzat (lliure, però indemnitzat) jornades de 8 hores. Hauríem de pensar perquè els nostres infants no poden treballar per a ser explotats, perquè tenim representació sindical (encara que la ignorem completament, hauríem de reflexionar sobre el luxe que representa això, i perquè no ho fem servir amb tot el potencia que té) Hauríem de pensar perquè tenim normatives de protecció i seguretat laboral, que impedeixen que tinguem malalties i deformacions físiques per conseqüència de la nostra activitat laboral (hem de pensar no només amb les activitats que porten un rics imminent, si no també amb coses que ens perjudiquen cada dia una mica, com per exemple, la gent que es davant d'un ordinador, ha de saber que la seva vista es veurà perjudicada abans d'hora, o que té possibilitats de tenir artrosis als canells de forma prematura.

Hauríem de pensar que re de tot això ens ha estat regalat. Bé, de fet a nosaltres sí que ens ho han regalat, i no ens ho hem guanyat, ja que qui s'ho va guanyar van ser els nostres avis, amb una lluita social, que ara veiem . . . “antiquada” i massa compromesa. Suposo que és precisament, per això, que no ens ho hem guanyat, que pensem que són coses tan naturals com que el aigua mulli, o que bufi el vent. I per aquesta mateixa raó, es que deixem que ens ho treguin sense resistir-nos-hi.

Enlloc de reflexionar sobre el que tenim, el més probable, és que ens dediquem a organitzar una costellada, amb un partit de solters contra casats, i que en la sobretaula, quan el vi, la cervesa i els cigalons, (o potser sense aquest additius) ens dedicarem a posar en el mateix sac tot allò que sigui susceptible de ser criticat i posarem verds, de la mateixa manera a polítics, empresaris, banquers i sindicalistes (bé, els empresaris potser no es vegin afectats per les critiques sobre-tauleres)

Bé, la nostra societat es mereix tot el que li passa i de fe,t no es mereix el que encara té, i per tant, ho perdrem.

La seducció que el costat foc em fa, cada dia és més profunda i més efectiva, i ja he començat a delirar pensant que potser seria bo votar al PP, a veure si ho acaben de petar tot d'una vegada (bé, també podria votar al PSC o a CiU i aconseguiria els mateixos efectes) Precisament avui a la feina, ho he vist més clar que mai, ja que he presenciat com els meus companys, es creuaven de braços en veure com els trepitjaven impunement. Potser hauria de parlar amb els meus caps, i dir-los que baixin el sou un 30% a tothom i que a mi en donin el 5% del que s'estalviïn. Estic segur, que posarien a parir a tothom, al següent costellada, però no mourien ni un dit per evitar-ho.



En un dia com avui, hauríem de reflexionar sobre el perquè en deixem esclafar per les rodes de la industria, tal com diuen Heaven 17 en la seva cançó “Crushed by the wheels of industry”. Una meravella de cançó, que com moltes de les cançons que presento, han de veure com han de cedir el protagonisme a les meves dèries.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.
Què en gaudiu, i canya a la classe obrera.

ANY: 1983
Àlbum: The luxury gap

Senzill: Crushed by the wheels of industry


dissabte, 27 d’abril del 2013

CASAL - Stupid boy

27/04/2013:


De tant en tant em trobo per la xarxa, persones que tenen un ego excessivament auto estimat, i van donant lliçons de qualsevol cosa. Algú podria dir que jo soc una d'aquestes persones, ja que el fet de fer un blog, ja deixa entreveure, que tinc la vanitosa sensació de pensar que tinc coses interessants a dir. És cert, però no és el mateix.

La gran diferència és que jo no em crec propietari de la veritat i procuro no dir a les altres persones el que han de fer. Només expresso la meva opinió amb tota la convicció, però sempre pensant que és la meva opinió, i que molt segur que estigui de tenir la raó, l'altre, també pensa, amb tota la raó del món, que és ell qui té la posició correcte.

Fa uns dies, en un mur del Facebook, vaig trobar tot un seguit d'opinions, amb les que jo no estava d'acord, i vaig tenir la necessitat d'expressar el meu desacord amb un simple "ho sento, però no puc estar d'acord amb vosaltres" No vaig voler aprofundir-hi més, ja que considero que la gent que participava d'aquelles opinions, bàsicament són dels "meus". De cop i sense saber com, em vaig trobar amb un personatge que em volia ensenyar com he d'afrontar la vida, i amb tres respostes meves es pensava que ja em coneixia del tot. El seu ultim comentari va ser "no te entiendes ni a ti mismo". El "tiu" em va psicoanalitzar, amb quatres curtes respostes meves i sense veure'm. Evidentment, era un "crack"

Fa cosa d'un any, també em vaig trobar amb un personatge que parlant de política i sobre la crisi econòmica, va pretendre ensenyar-me que era el comunisme, posant com exemple de règim comunista a la U.R.S.S. Era tant estúpid, que en algun moment em va tractar d'adolescent, dient-me, "quan creixis i siguis més gran  . . ." o " quant tinguis la meva edat. . ." mirant el seu perfil de Facebook, (cosa que evidentment ell no va fer amb mi), vaig veure que era més jove que jo.

L'ultim cas, ja fa alguns anys, va ser en un fòrum de Trekkis, on debatíem sobre el bé i el mal. El debat era interessant fins que va entrar en escena un administrador del fòrum, que amb una xuleria pròpia dels que es pensen que són més del que són, em va dir "que sepas que Jean-Luc Picard, ni ha existido nunca, ni existirá nunca. És un personaje de ficción". És clar, davant d'aquest comentari, no me'n vaig poder estar, i li vaig seguir el joc, inventant-me una "teoria de la conspiració" lligant algun fets d'alguns capítols de Star trek. M'ho vaig passar de conya inventant-me la resposta. Com és possible que algú sigui capaç de recordar-li a un altre que Star trek és una ficció? No em sorprendria que ara, aquest "listillo" es cregués els programes tipus "pesadilla en la cocina" són reals.

Sincerament, de tant en tant, ens trobem a personatges que són prou estúpids, que es pensen que són mes del que són, fins el punt de voler donar lliçons a persones que no coneixen de re.

Això em fa pensar en Casal, i la seva cançó "Stupid boy". Avui ja he escrit masses coses, així que no parlaré d'aquest multi artista, que em tenia el cor robat. La cançó és magnífica i plena de detalls.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 1981
Àlbum: Neocasal


Maxi-single: Stupid boy


-->

dimarts, 23 d’abril del 2013

MINIMAL 21 – El dia que Dante va baixar a l'infern i es va trobar amb la divina comèdia

23/04/2013:

Avui, dia de Sant Jordi, no pot faltar la rosa (la podeu veure a la foto) i el llibre. El llibre es en forma de cançó, del grup Minimal 21 titulada El dia que Dante va baixar a l'infern i es va trobar la divina comèdia. Un altre magnífica cançó d'aquest grup, tal com vaig dir a principis d'any, i que cal seguir sense cap mena de dubte.

Bon Sant Jordi a tothom
Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2010
CD: L'habitació del fons

El dia que Dante va baixar a l'infern i es va trobar la divina comèdia.


dissabte, 20 d’abril del 2013

NITZER EBB - Shame

20/04/2013:

Porto aproximadament 16 anys que vaig diàriament a treballar a Barcelona, per l'autopista, i torno de treballar per la N-II. Aquesta carretera de la costa, cada dia va més plena i cada dia és més molest circular per ella. En un principi hi havien carrils dobles i el transit no era excessiu. Poc a poc el número de cotxes que circulava per la N-II anava augmentant i en nom de la seguretat vial (?) es van treure els semàfors, els carrils dobles i es va omplir de rotondes fins a extrems de trobar rotondes amb poc metres de distància entre elles. O d'aparèixer per la nit rotondes que al matí no hi eren, i que es deixaven per la nit mal senyalitzades amb l'evident perill que això suposava.

Entre la crisi i la reivindicació contra l'espoli que suposa el abusiu peatge de l'autopista, el número de usuaris d'aquesta carretera ha augmentat molt. I a mes, les estranyes reformes que ha patit aquesta via pública, doncs hem arribat a fer que allò que es feia en una hora i mitja, ara es fa en dues hores si no hi han problemes. Bé, ara són més de dues hores, ja que han posat un semàfor d'aquells que van treure. L'han posat just davant d'un nou Lidl que van inaugurar no fa massa. Aquest semàfor posat descaradament per beneficiar al supermercat, provoca unes cues i uns embussos que són del tot intolerables. Cada cop que m'he de “menjar” aquest semàfor posat a dit, no puc més que maleir al supermercat que ha pressionar per fer que li posin el semàfor (suposo) i el polític de torn, que un cop més, mira pel benefici de les grans companyies, i no vetlla pel bon funcionament de les infraestructures.

Segur que podrien dir, que aquest semàfor s'ha posat per evitar accidents, cosa que em podria arribar a creure, però això encara empitjora la cosa, ja que abans del supermercat, hi havia una botiga de mobles, que no pertanyia a cap tipus de multinacional, i que tot i ser de mides grosses, era un comerç petit i de “barri”. Van deixar morir de fàstic aquest comerç i no li van posar el semàfor, que ara resulta que deu ser de vital importància per garantir la seguretat vial. També té gràcia, que va ser un semàfor que primer van treure, després el van tornar a posar, per facilitat que els ciutadans accedissin a l'estació de tren i a platja, però tot i la seva “vital importància per la seguretat vial”, es van tornar a treure. Ara, l'han tornat a posar, un metres més enllà, just davant, oh! quina casualitat, davant d'un Lidl

Bé, ja sé que Lidl mira pel seu benefici, però a mi personalment, (i a molts ciutadans) ens està perjudicant en la nostra vida quotidiana, i no veig una altre manera de defensar-me, que no anar a comprar a cap Lidl, fins que aquest semàfor d'obscurs interessos, desapareix.

En fi, sigui com sigui, tot plegat és una vergonya, veient com els ciutadans no som considerats com a tals, i els polítics es deixen manegar per les grans empreses i fan tot el que aquestes volen ignorant el motiu pel que han estat escollits. Sincerament, m'estic plantejant, fer una queixa formal, respecte a aquest tema.

Per acompanyar aquest assumpte, tant vergonyant, ho faig amb “Shame” de “Nitzer Ebb”. Un dels seus èxits de públic. Nitzer Ebb, són per mi un dels grans pilars, i el 99% de les seves cançons, em resulten irresistibles, però aquesta és d'aquelles especials, i en els concerts es nota. No és un dels seus “clàssics” però quan comença a sonar la seqüència inicial d'aquesta cançó, en els seus concert, es nota una excitació un pel més elevada que en la resta de cançons no “clàssiques”. Un cançó excepcional. El vídeo, no ho és tant, però . . és colorit!!!!

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 1989
Àlbum: Belief


CD-Single: Shame



dissabte, 13 d’abril del 2013

RAMMSTEIN – Du riechst so gut (Live 2005)


13/04/2013:

El proper diumenge, toquen a Barcelona, els Rammstein. L'espectacle està servit. Rammstein és un bon producte amb un disseny comercial impecable. Directes espectaculars. So atronador. Lletres senzilles i ambigües, on de tant en tant, deixen anar algun missatge. Cançons senzilles amb uns arranjaments que les redimensionen i les vesteixen d'èpica i potència. Pel meu gust, són una mica previsibles, musicalment parlant, però també he de reconèixer que fàcilment em deixo seduir per la seva proposta, i tenen un bon grapat de cançons que em motiven i em provoquen, que en el fons, és el que el grup pretén fer, amb la seva posada en escena, la seva música, les seves lletres i la seva imatge. De fet, en algunes coses, em cauen força simpàtics.

La seva visita a casa nostra, és motiu suficient per dedicar-los un entrada en aquest blog, i ho faig amb una de les seves cançons que més m'agraden i que he escollit a l'atzar. Ha estat aquesta com podria haver estat qualsevol altre de la vintena de cançons seves qua m'agraden. La cançó és “Du riechst so gut”, en un directe de la gira de 2005, i de la qual, en van fer un DVD.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 2006
DVD: Völkerball


diumenge, 7 d’abril del 2013

DURAN DURAN – The wild boys (Versió vídeo)

07/04/2013:

Tal com vaig dir en la entrada de Classix Nouveaux, parlaré de l'efecte secundari que hi hauria, si comencem a considerar als polítics imputats en casos de corrupció, com culpables, i els "obliguem" a dimitir.

El cert és que els polítics, per tal de semblar més honestos que la honestedat en ella mateixa, s'omplen la boca dient que per tal de fer una renovació i neteja democràtica, els càrrecs polítics imputats en alguna cosa, haurien de dimitir de tots els seus càrrecs i responsabilitats. Ho diuen perquè això és populista i ens agrada sentir-ho, tot i que no ens ho creiem.

Però això és molt perillós. No podem permetre que un càrrec polític, pel fet d'estar imputat, hagi de dimitir del seu càrrec. Primer, cal recordar (tot i que no hauria de fer falta recordar-ho) tothom és innocent fins que es demostri el contrari, i un imputat, és una persona que només està sent investigada.

Si es complís aquesta norma de (falsa) "ètica" política, els nostres polítics, enlloc de dedicar-se al que s'haurien de dedicar (a fer que les coses rutllin) es dedicarien tot el seu temps, a provocar imputacions als altres polítics (dels altres partits,. i del propi partit) i a evitar poder ser imputat.

Imagineu-vos!!! Si ara ja no fan la seva feina, o la fan fatal, si a sobre, els hi posem fàcil tombar a l'enemic (tant dels altres partits com del propi) qui farà que les coses rutllin? Imputar a un polític en qualsevol cosa, és força fàcil, i precisament aquest dies podem veure com es guarden enregistrament sonors, per treure'ls a la llum en el moment oportú, i no quan les coses passen. O com es publiquen fotos 20 anys desprès de fer-se. Lo important sembla que no és la justícia, sinó tombar al adversari, en el moment més oportú. Si lo important fos la justícia, tots aquests fets, sortirien poc a la llum poc temps després de passar. Però com lo important no és la justícia, i probablement, aquests enregistraments o aquestes fotos, no tenen cap validesa, doncs es fa una utilització mediàtica i populista per tal de fer semblar que tal polític, és corrupte, quan en realitat potser no hi ha res.

I per ultim, algú ha pensat, que si es posa de moda, que els polítics dimiteixin si són NOMÉS imputats, que us penseu que faran amb la ciutadania, ja que són ells i elles els que fan les lleis? Doncs ens aplicarien la mateixa norma. I d'alguna manera pagaríem pel fet de ser acusats, imputats o investigats. De fet, cada cop que “Hacienda”, ens fa una declaració de renda paral·lela, podria considerar-se que estem sota sospita, i si fai no fa, imputats d'un delicte de frau fiscal. Així doncs, mentre es faci aquesta declaració en paral·lel, per què no engarjolar-nos “preventivament”?

De fet, coses com aquestes, ja ens estan passant, ja que grans companyies emeten factures que sense quedar clar, si són certes o no, ens obliguen a pagar, i en tot cas, un cop hem pagat, tenim dret a reclamar, però de moment, ja hem pagat. I crec que alguns ajuntaments ja estan aplicant aquest modus d'operar.

Quedem-nos tranquils, i encara que algun "xoriço" s'escapi, i millor que siguin el jutges els que decideixin si un càrrec polític, a de plegar o no. Ja sé que precisament avui, no és el millor dia per confiar en la Justícia però ho hem de fer, sinó, tot es convertirà en una guerra bruta i salvatge, on no seria important si som culpables o no. Només caldria que ho sembléssim, I això és molt fàcil de fer per molta gent i per molts poders fàctics. Tots seriem com nens salvatges, cercant la caiguda injustificada i provocada per nosaltres mateixos dels altres, i difícilment, podríem escapar a aquesta forma de fer les coses.

Tot seria semblant (metafòricament parlant) al món post apocalíptic que moltes pel·lícules ens han mostrat, o que ens mostraven Duran Duran en el seu vídeo clip de la cançó “The wild boys”. Una cançó molt bona, esplèndida, de les importants en la meva vida, amb un vídeo clip dels que es feien abans, amb pressupost i imaginació, i perquè no dir-ho amb cert missatge (ambigu i sense massa intensitat) sense oblidar, que “l'important”, és l'espectacle. És cert que quan és va fer el vídeo, els efectes digitals encara és tenien que perfeccionar molt, però no ens hem de deixar enganyar per aquestes coses, i contemplem un magnific vídeo d'una magnífica cançó.

Curiosament, m'acabo d'assabentar, que fa poques hores que ha mort en Milo O'shea, actor que va encarnar al malvat Durand Durand a la pel·lícula "Barbarella" i que podem veure en aquest vídeo de "The wild boys".

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1985
Vídeo: Arena

The wild boys


dilluns, 1 d’abril del 2013

ULTRAVOX – The voice (Live 2010)


01/04/2013:

El passat Divendres Sant, parlava dels concerts que faran conjuntament Simple Minds i Ultravox. No podia deixar passar aquesta notícia sense presentar a aquests dos magnífics grups, puntals de la meva vida, sense presentar-los en directe. Avui, dilluns de Pasqua, li toca el torn a Ultravox. Amb Simple Minds, ho faig fer amb una cançó amb clares connotacions religioses, donat que estem en plena Setmana Santa. Amb Ultravox, faig el mateix, i presento una versió de “The Voice”, en un directe de 2010.


The Voice, és un himne de Ultravox, i ho és per mi. És una d'aquelles cançons que et marquen de per vida. Recordo la sensació després de sentir-la per primer cop. I recordo la sensació després de veure el vídeo clip (segurament el millor vídeo-clip fet mai) per primer cop. També recordo aquesta sensació, el primer cop que vaig sentir la cançó en un enregistrament d'un directe. I finalment, recordo la sensació després de sentir-la, personalment en directe, en el que crec, és l'únic concert que han fet a casa nostra, i pel que sembla, el que faran. Si hi han moltes bones cançons, no n'hi han tantes que es puguin qualificar de la millor cançó mai escrita. Però aquesta va un pas més enllà. Aquesta cançó no només és una de les millors cançons mai escrites, sinó que és una cançó molt especial. I d'aquestes, n'hi han ben poques.

Aquesta sensació que he sentit durant tota la meva vida, és la mateixa que sento actualment, cada cop que sento la cançó en qualsevol dels seus formats. Fascinació. Admiració. Pell de gallina. Una sensació difícil d'explicar. És una cançó que parla d'alguna cosa religiosa. No sabria assegurar ben bé què, però que alguna cosa té de revelació d'un ens superior, crec que no hi ha dubte.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2010
2CD/DVD: Return to eden



divendres, 29 de març del 2013

SIMPLE MINDS – East at easter (Directe Verona 1989)


29/03/2013:

Els Simple Minds tornen a la carretera, quan encara està frec el record de la seva última, i sembla que triomfal gira, 5x5, on es van dedicar a interpretar 5 cançons de cadascun dels seus 5 primers discos (un exercici molt interessant que molts grups haurien de fer). Aquest cop, la nova gira la fan amb l'excusa de fer un altre “greatest hits live”.

Els Simple Minds són molt bons fent discos, però crec que on es troben més còmodes es a sobre d'un escenari, i ho demostren amb el fet que no paren de fer “bolos” i tot sembla que amb un suport incondicional del seu públic. I no és d'estranya, ja que en directe, són espectaculars. Ara no ho sé, ja que els anys es fan notar, i les energies minven, encara que les ganes de fer les coses siguin les mateixes, però abans eren brutals.

Ja he parlat d'ells i la seva carrera a sobre d'un escenari, a aquí, i per tant, no em repetiré. Només recordaré que es troben tant segurs de les seves habilitats en el directe, que porten teloners que per ells sols, ja omplirien les sales on toquen Simple Minds. Grups tant importants com China Crisis, The Silencers, O.M.D. han format part d'aquest club d'escollits. Ara s'hi afegeix
Ultravox. Bé, en aquest cas, teloners teloners, potser no. Més aviat invitats especials.

Aquesta reunió de Simple Minds i Ultravox, dos dels grups mes importants de la meva vida, es motiu suficient per dedicar una entrada a aquest fet. No em puc imaginar, el que pot passar si a sobre, es reuneixen a sobre l'escenari i interpreten cançons junts, o fan versions els uns dels altres (estil Die Krupps – Nitzer Ebb) Amb 20 anys menys, i amb un altre context econòmic, no dubtaria en anar a Glasgow, per fer una visita a Escòcia, i ja posats . . . o potser seria al reves?

Com es Divendres Sant, he parlat de Simple Minds i de tocar musica en viu, no puc més, que escollir la cançó “East at easter”, en un directe de 1989, publicat en un VHS a 1990. vaig tenir la sort de veure un concert d'aquest gira, i realment, va ser un concert brutal.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1990
Vídeo: Verona