NITZER EBB - Shame

20/04/2013:

Porto aproximadament 16 anys que vaig diàriament a treballar a Barcelona, per l'autopista, i torno de treballar per la N-II. Aquesta carretera de la costa, cada dia va més plena i cada dia és més molest circular per ella. En un principi hi havien carrils dobles i el transit no era excessiu. Poc a poc el número de cotxes que circulava per la N-II anava augmentant i en nom de la seguretat vial (?) es van treure els semàfors, els carrils dobles i es va omplir de rotondes fins a extrems de trobar rotondes amb poc metres de distància entre elles. O d'aparèixer per la nit rotondes que al matí no hi eren, i que es deixaven per la nit mal senyalitzades amb l'evident perill que això suposava.

Entre la crisi i la reivindicació contra l'espoli que suposa el abusiu peatge de l'autopista, el número de usuaris d'aquesta carretera ha augmentat molt. I a mes, les estranyes reformes que ha patit aquesta via pública, doncs hem arribat a fer que allò que es feia en una hora i mitja, ara es fa en dues hores si no hi han problemes. Bé, ara són més de dues hores, ja que han posat un semàfor d'aquells que van treure. L'han posat just davant d'un nou Lidl que van inaugurar no fa massa. Aquest semàfor posat descaradament per beneficiar al supermercat, provoca unes cues i uns embussos que són del tot intolerables. Cada cop que m'he de “menjar” aquest semàfor posat a dit, no puc més que maleir al supermercat que ha pressionar per fer que li posin el semàfor (suposo) i el polític de torn, que un cop més, mira pel benefici de les grans companyies, i no vetlla pel bon funcionament de les infraestructures.

Segur que podrien dir, que aquest semàfor s'ha posat per evitar accidents, cosa que em podria arribar a creure, però això encara empitjora la cosa, ja que abans del supermercat, hi havia una botiga de mobles, que no pertanyia a cap tipus de multinacional, i que tot i ser de mides grosses, era un comerç petit i de “barri”. Van deixar morir de fàstic aquest comerç i no li van posar el semàfor, que ara resulta que deu ser de vital importància per garantir la seguretat vial. També té gràcia, que va ser un semàfor que primer van treure, després el van tornar a posar, per facilitat que els ciutadans accedissin a l'estació de tren i a platja, però tot i la seva “vital importància per la seguretat vial”, es van tornar a treure. Ara, l'han tornat a posar, un metres més enllà, just davant, oh! quina casualitat, davant d'un Lidl

Bé, ja sé que Lidl mira pel seu benefici, però a mi personalment, (i a molts ciutadans) ens està perjudicant en la nostra vida quotidiana, i no veig una altre manera de defensar-me, que no anar a comprar a cap Lidl, fins que aquest semàfor d'obscurs interessos, desapareix.

En fi, sigui com sigui, tot plegat és una vergonya, veient com els ciutadans no som considerats com a tals, i els polítics es deixen manegar per les grans empreses i fan tot el que aquestes volen ignorant el motiu pel que han estat escollits. Sincerament, m'estic plantejant, fer una queixa formal, respecte a aquest tema.

Per acompanyar aquest assumpte, tant vergonyant, ho faig amb “Shame” de “Nitzer Ebb”. Un dels seus èxits de públic. Nitzer Ebb, són per mi un dels grans pilars, i el 99% de les seves cançons, em resulten irresistibles, però aquesta és d'aquelles especials, i en els concerts es nota. No és un dels seus “clàssics” però quan comença a sonar la seqüència inicial d'aquesta cançó, en els seus concert, es nota una excitació un pel més elevada que en la resta de cançons no “clàssiques”. Un cançó excepcional. El vídeo, no ho és tant, però . . és colorit!!!!

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!

ANY: 1989

Àlbum: Belief

CD-Single: Shame

Shame

Més cançons i més informació.

RAMMSTEIN – Du riechst so gut (Live 2005)

13/04/2013:

El proper diumenge, toquen a Barcelona, els Rammstein. L'espectacle està servit. Rammstein és un bon producte amb un disseny comercial impecable. Directes espectaculars. So atronador. Lletres senzilles i ambigües, on de tant en tant, deixen anar algun missatge. Cançons senzilles amb uns arranjaments que les redimensionen i les vesteixen d'èpica i potència. Pel meu gust, són una mica previsibles, musicalment parlant, però també he de reconèixer que fàcilment em deixo seduir per la seva proposta, i tenen un bon grapat de cançons que em motiven i em provoquen, que en el fons, és el que el grup pretén fer, amb la seva posada en escena, la seva música, les seves lletres i la seva imatge. De fet, en algunes coses, em cauen força simpàtics.

La seva visita a casa nostra, és motiu suficient per dedicar-los un entrada en aquest blog, i ho faig amb una de les seves cançons que més m'agraden i que he escollit a l'atzar. Ha estat aquesta com podria haver estat qualsevol altre de la vintena de cançons seves qua m'agraden. La cançó és “Du riechst so gut”, en un directe de la gira de 2005, i de la qual, en van fer un DVD.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 2006

DVD: Völkerball

Du riechst so gut

Més cançons i més informació.

DURAN DURAN – The wild boys (Versió vídeo)

07/04/2013:

Tal com vaig dir en la entrada de Classix Nouveaux, parlaré de l'efecte secundari que hi hauria, si comencem a considerar als polítics imputats en casos de corrupció, com culpables, i els "obliguem" a dimitir.

El cert és que els polítics, per tal de semblar més honestos que la honestedat en ella mateixa, s'omplen la boca dient que per tal de fer una renovació i neteja democràtica, els càrrecs polítics imputats en alguna cosa, haurien de dimitir de tots els seus càrrecs i responsabilitats. Ho diuen perquè això és populista i ens agrada sentir-ho, tot i que no ens ho creiem.

Però això és molt perillós. No podem permetre que un càrrec polític, pel fet d'estar imputat, hagi de dimitir del seu càrrec. Primer, cal recordar (tot i que no hauria de fer falta recordar-ho) tothom és innocent fins que es demostri el contrari, i un imputat, és una persona que només està sent investigada.

Si es complís aquesta norma de (falsa) "ètica" política, els nostres polítics, enlloc de dedicar-se al que s'haurien de dedicar (a fer que les coses rutllin) es dedicarien tot el seu temps, a provocar imputacions als altres polítics (dels altres partits,. i del propi partit) i a evitar poder ser imputat.

Imagineu-vos!!! Si ara ja no fan la seva feina, o la fan fatal, si a sobre, els hi posem fàcil tombar a l'enemic (tant dels altres partits com del propi) qui farà que les coses rutllin? Imputar a un polític en qualsevol cosa, és força fàcil, i precisament aquest dies podem veure com es guarden enregistrament sonors, per treure'ls a la llum en el moment oportú, i no quan les coses passen. O com es publiquen fotos 20 anys desprès de fer-se. Lo important sembla que no és la justícia, sinó tombar al adversari, en el moment més oportú. Si lo important fos la justícia, tots aquests fets, sortirien poc a la llum poc temps després de passar. Però com lo important no és la justícia, i probablement, aquests enregistraments o aquestes fotos, no tenen cap validesa, doncs es fa una utilització mediàtica i populista per tal de fer semblar que tal polític, és corrupte, quan en realitat potser no hi ha res.

I per ultim, algú ha pensat, que si es posa de moda, que els polítics dimiteixin si són NOMÉS imputats, que us penseu que faran amb la ciutadania, ja que són ells i elles els que fan les lleis? Doncs ens aplicarien la mateixa norma. I d'alguna manera pagaríem pel fet de ser acusats, imputats o investigats. De fet, cada cop que “Hacienda”, ens fa una declaració de renda paral·lela, podria considerar-se que estem sota sospita, i si fai no fa, imputats d'un delicte de frau fiscal. Així doncs, mentre es faci aquesta declaració en paral·lel, per què no engarjolar-nos “preventivament”?

De fet, coses com aquestes, ja ens estan passant, ja que grans companyies emeten factures que sense quedar clar, si són certes o no, ens obliguen a pagar, i en tot cas, un cop hem pagat, tenim dret a reclamar, però de moment, ja hem pagat. I crec que alguns ajuntaments ja estan aplicant aquest modus d'operar.

Quedem-nos tranquils, i encara que algun "xoriço" s'escapi, i millor que siguin el jutges els que decideixin si un càrrec polític, a de plegar o no. Ja sé que precisament avui, no és el millor dia per confiar en la Justícia però ho hem de fer, sinó, tot es convertirà en una guerra bruta i salvatge, on no seria important si som culpables o no. Només caldria que ho sembléssim, I això és molt fàcil de fer per molta gent i per molts poders fàctics. Tots seriem com nens salvatges, cercant la caiguda injustificada i provocada per nosaltres mateixos dels altres, i difícilment, podríem escapar a aquesta forma de fer les coses.

Tot seria semblant (metafòricament parlant) al món post apocalíptic que moltes pel·lícules ens han mostrat, o que ens mostraven Duran Duran en el seu vídeo clip de la cançó “The wild boys”. Una cançó molt bona, esplèndida, de les importants en la meva vida, amb un vídeo clip dels que es feien abans, amb pressupost i imaginació, i perquè no dir-ho amb cert missatge (ambigu i sense massa intensitat) sense oblidar, que “l'important”, és l'espectacle. És cert que quan és va fer el vídeo, els efectes digitals encara és tenien que perfeccionar molt, però no ens hem de deixar enganyar per aquestes coses, i contemplem un magnific vídeo d'una magnífica cançó.

Curiosament, m'acabo d'assabentar, que fa poques hores que ha mort en Milo O'shea, actor que va encarnar al malvat Durand Durand a la pel·lícula "Barbarella" i que podem veure en aquest vídeo de "The wild boys".

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1985

Vídeo: Arena

The wild boys

Més cançons i més Informació

ULTRAVOX – The voice (Live 2010)

01/04/2013:

El passat Divendres Sant, parlava dels concerts que faran conjuntament Simple Minds i Ultravox. No podia deixar passar aquesta notícia sense presentar a aquests dos magnífics grups, puntals de la meva vida, sense presentar-los en directe. Avui, dilluns de Pasqua, li toca el torn a Ultravox. Amb Simple Minds, ho faig fer amb una cançó amb clares connotacions religioses, donat que estem en plena Setmana Santa. Amb Ultravox, faig el mateix, i presento una versió de “The Voice”, en un directe de 2010.

The Voice, és un himne de Ultravox, i ho és per mi. És una d'aquelles cançons que et marquen de per vida. Recordo la sensació després de sentir-la per primer cop. I recordo la sensació després de veure el vídeo clip (segurament el millor vídeo-clip fet mai) per primer cop. També recordo aquesta sensació, el primer cop que vaig sentir la cançó en un enregistrament d'un directe. I finalment, recordo la sensació després de sentir-la, personalment en directe, en el que crec, és l'únic concert que han fet a casa nostra, i pel que sembla, el que faran. Si hi han moltes bones cançons, no n'hi han tantes que es puguin qualificar de la millor cançó mai escrita. Però aquesta va un pas més enllà. Aquesta cançó no només és una de les millors cançons mai escrites, sinó que és una cançó molt especial. I d'aquestes, n'hi han ben poques.

Aquesta sensació que he sentit durant tota la meva vida, és la mateixa que sento actualment, cada cop que sento la cançó en qualsevol dels seus formats. Fascinació. Admiració. Pell de gallina. Una sensació difícil d'explicar. És una cançó que parla d'alguna cosa religiosa. No sabria assegurar ben bé què, però que alguna cosa té de revelació d'un ens superior, crec que no hi ha dubte.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.

ANY: 2010

2CD/DVD: Return to eden

The voice

Més cançons i més informació.

SIMPLE MINDS – East at easter (Directe Verona 1989)

29/03/2013:

Els Simple Minds tornen a la carretera, quan encara està frec el record de la seva última, i sembla que triomfal gira, 5x5, on es van dedicar a interpretar 5 cançons de cadascun dels seus 5 primers discos (un exercici molt interessant que molts grups haurien de fer). Aquest cop, la nova gira la fan amb l'excusa de fer un altre “greatest hits live”.

Els Simple Minds són molt bons fent discos, però crec que on es troben més còmodes es a sobre d'un escenari, i ho demostren amb el fet que no paren de fer “bolos” i tot sembla que amb un suport incondicional del seu públic. I no és d'estranya, ja que en directe, són espectaculars. Ara no ho sé, ja que els anys es fan notar, i les energies minven, encara que les ganes de fer les coses siguin les mateixes, però abans eren brutals.

Ja he parlat d'ells i la seva carrera a sobre d'un escenari, a aquí, i per tant, no em repetiré. Només recordaré que es troben tant segurs de les seves habilitats en el directe, que porten teloners que per ells sols, ja omplirien les sales on toquen Simple Minds. Grups tant importants com China Crisis, The Silencers, O.M.D. han format part d'aquest club d'escollits. Ara s'hi afegeix

Ultravox. Bé, en aquest cas, teloners teloners, potser no. Més aviat invitats especials.

Aquesta reunió de Simple Minds i Ultravox, dos dels grups mes importants de la meva vida, es motiu suficient per dedicar una entrada a aquest fet. No em puc imaginar, el que pot passar si a sobre, es reuneixen a sobre l'escenari i interpreten cançons junts, o fan versions els uns dels altres (estil Die Krupps – Nitzer Ebb) Amb 20 anys menys, i amb un altre context econòmic, no dubtaria en anar a Glasgow, per fer una visita a Escòcia, i ja posats . . . o potser seria al reves?

Com es Divendres Sant, he parlat de Simple Minds i de tocar musica en viu, no puc més, que escollir la cançó “East at easter”, en un directe de 1989, publicat en un VHS a 1990. vaig tenir la sort de veure un concert d'aquest gira, i realment, va ser un concert brutal.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Que en gaudiu.

ANY: 1990

Vídeo: Verona

East at easter [Live]

Més cançons i més informació.

CLASSIX NOUVEAUX - Guilty

23/03/2013:

En els darrers temps, a tornat a sortir a la llum, el tema de la corrupció i tots ens portem les mans al cap, i tots pensem que tots els polítics són iguals. Però la corrupció política hauria de ser un tema habitual i sense més importància que la que li donem a un delinqüent comú. Per mi hi ha un altre corrupció, que és més greu i més preocupant. Una corrupció que tenim ben instal·lada, i que veig que cada cop, s'apodera més del nostre teixit social de manera implacable i devastadora. És la corrupció del que no té ètica ni moral, i que no li importa gens les conseqüències que els seus actes comportaran per la resta de la societat.

Els mitjans de comunicació, com empreses privades que són, tenen com a primer objectiu (i probablement, únic objectiu) l'obtenció de beneficis, i no tenen cap mirament en difondre una visió tendenciosa de les noticies, i en alguns casos, forcen les coses fins al punt que podríem dir que no narren les notícies, sinó que les creen. I és així que manipulen les nostres ments i consciències fins all punt que aconsegueixen en molts casos, fer-nos perdre la perspectiva del que és just i del que no és just.

En aquest sentit, i per tal d'obtenir més vendes de diaris, o més minuts en antena, o més quota de pantalla, converteixen al imputat, al acusat, en culpable, fent un judici previ, públic, i sobretot injust, ja que l'acusat o imputat, no es pot defendre. Els mitjans de comunicació han forçat de tal manera les coses, que fins i tot els polítics, cauen en el parany i per tal de semblar més castos que la dona del Cèsar, fan declaracions sobre la honestedat i sobre la transparència, que en pocs dies, s'han d'empassar les seves paraules. No per res especial. Probablement, com han dit el que han dit, els mitjans de comunicació, forcen les coses fins a tal punt, que volen posar a prova als polítics que han caigut en la trampa de populisme.

Així doncs, ens trobem en ple entorn, on pel simple fet de ser polític i imputat, ja el jutgem i el condemnem socialment. I cal recordar, que uns dels fonaments bàsics de la nostra societat , i garantia de llibertats, és que tothom és innocent, fins que es demostra el contrari. I un imputat, no és culpable, encara que sigui polític, de la mateixa manera que nosaltres ho ho som, quan Hisenda ens fa un declaració paral·lela. Si podem declarar culpables (de fet, encara que no ho fem oficialment) sense un judici just, tota la nostra societat s'esmicolarà fins esdevenir una societat governada per la por i el terror de ser acusat de qualsevol cosa.

Per acompanyar aquest tema, de la culpabilitat prematura, m'he recordat de Classix Nouveaux i la seva cançó, “Guilty”. Em sembla mentida que a aquestes alçades de Blog, encara no hagi parlat de Classix Nouveaux, un grup que era clarament de la etiqueta “New Romantic”, però amb un toc especial, ja que la imatge era una mica en terreny de ningú. Mentre els musics eren “moderats”, el cantant tenia una personalitat molt potent que no sé fins a quin punt, va perjudicar-los. Com a grup, van rebre totes les fúries airades de qualsevol crític musical, només per què els hi faltava aquell puntet de glamour i es podia pensar que volien ser el que no eren. Però era un grup que ens va deixar tres discos sensacionals, sobretot el segon, “La Verite”, un d'aquells vinils que vaig erosionar fins desgastar-lo i que les cintes de cassette, se'm trencaven de tant escoltar-les. A més, tinc la sensació, que eren més bons músics que altres grups de la època. El cantant com a cantant era brutal. Era d'aquells que tenien tant personalitat, en tot, imatge, veu, ball, que fàcilment podia provocar les ires i les manies de molta gent. Classix Nouveaux, em van fer passar molt bones estones, i sense cap mena de dubtes, tenen un raconet especial en la meva memòria. I aquest és un grup que difíliment és tornarà a reunir per fer una gira de retrobament o coses pel estil,. Ja que el cantant, en Sal Solo, amb la seva personal personalitat, fa anys que ha dirigit la seva carrera musical i el seu talent al servei del cristianisme i la gloria al Senyor. Dels altres tres, no en sé re.

Per cert, tornant al tema de la relació imputació – culpabilitat, si puc, me'n recordo i tinc temps, ja amenaço que un dia parlaré de l'efecte secundari que això portaria (o portarà)

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1981

Àlbum: Night people

Senzill: Guilty

Guilty

Més cançons i més informació.

CLASSIX NOUVEAUX

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial:

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Classix_Nouveaux

ANY: 1981

Àlbum: Night people

01 - Foreward
02 - Guilty
03 - Run Away
04 - No Sympathy, No Violins
05 - Inside Outside
06 - 623
07 - Every Home Should Have One
08 - Tokyo
09 - Or a Movie
10 - Soldier
11 - The Protector Of Night

Senzill: Guilty

01 – Guilty

02 – Night people

FRANZ FERDINAND - Can’t stop feeling

17/03/2013:

La setmana passada, havia d'haver passat una cosa que no va passar. Era un cosa bona. El fet que no hagi passat, tampoc vol dir que la cosa sigui dolenta. Era una cosa que si passava, bé, i si no, doncs també. El fet és que tot això, em diua a parlar de Franz Ferdinand i la seva cançó “Can't stop feeling”. El fet important, és que es una cançó que la meva filla gran escolta molt.

Franz Ferdinand, és un grup molt molt molt bo, que amb cançons curtes i efectives, transmeten unes ganes boges de ballar. Tenen un do especial per això. Així doncs, a ballar.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!

ANY: 2009

CD: Tonight

Senzill: Can't stop feeling

Can't Stop Feeling

Mes cançons i més informació.

FRANZ FERDINAND

Nacionalitat: Escòcia

Web oficial: http://www.franzferdinand.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Ferdinand_%28banda%29

http://en.wikipedia.org/wiki/Franz_Ferdinand_%28band%29

ANY: 2009

CD: Tonight

01 – Ulysses

02 – Turn it on

03 – No you girls never know

04 – Twilight omens

05 – Send him away

06 – Live alone

07 – Bite hard

08 – What she came for

09 - Can't Stop Feeling
10 - Lucid Dreams
11 - Dream Again

12. Katherine Kiss Me

Senzill: Can't stop feeling

01 - Can't Stop Feeling

02 - All My Friends

03 - Can't Stop Feeling (Emperor Machine Remix)

04 - Can't Stop Feeling (Emperor Machine Inst)

05 - Can't Stop Feeling (Who Made Who Remix)

DONNA SUMMER - She works hard for the money

08/03/2013

El 8 de març es el dia dedicat a la dona treballadora, i jo soc dels que penso que dedicar una dia a la dona treballadora, i no acompanyar-ho amb altres coses, es fer una acte davant de la galeria i deixar la nostra consciencia tranquil·la. Altres anys, he manifestat amb ironia el fet de dedicar un dia a la dona treballadora, però aquest any, deixaré la ironia de banda.

La dona, dins de mon laboral, pateix encara avui, una forta discriminació. De entrada, les estadístiques ens diuen que una dona té una salari més petit que un home per fer la mateixa feina. Però la cosa no només es queda en el salari, tot i que avui, em quedaré aquí, i deixaré per altres anys, les mil i una discriminacions que pateix la dona, i que en la majoria dels casos, ni tant sols en són conscients, ni les mateixes dones, fins el punt, que molts cops, són les persones que mostren les actituds més masclistes.

La cançó d'avui, es “she works hard for the money”, de la Donna Summer. Una cançó magnífica, amb un vídeo molt adient per la ocasió. Resulta curiós, que el vídeo té 30 anys, i es ben actual, potser fins i tot, la situació actual a empitjorat una mica més. Així doncs, reclamo una legislació que iguali els salaris de dones i homes.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu

ANY: 1983

Àlbum: She works hard for the money

Senzill: She works hard for the money

She Works Hard For The Money

Més cançons i més informació.

DURAN DURAN – (I'm looking for) Cracks in the pavement

02/03/2013:

Portem dos mesos de 2013, i aquest temps, l'hem dedicat a la feina, a buscar errades en la feina que varem fer l'any passat. Al principi, la cosa fa gràcia, ja que la idea, és acabar de polir la feina feta. El problema ve, quan comences a trobar errades darrere errades, i que a més, s'han de corregir ràpidament. Porto dos mesos amb un cert stress, ja que no només hem de reparar a corre-cuita les errades trobades, sino que a sobre, hem de fer-ho públic davant de tota la companyia. Hem arribat a tal punt, que només el fet de començar a repassar algun llistat, ja ens posa frenètics davant la possibilitat de trobar alguna errada.

Avui mateix, un altre departament, ens ha denunciat 15 errades. Les hem analitzat, i cap de les errades denunciades, eren errades. Tot el que ens havien denunciat, estava bé. Però mirant aquestes falses errades, hem descobert dues possibles errades, que el dilluns a primera hora, hauré d'analitzar amb molta cura. Si finalment esdevenen errades, doncs començarem la setmana corrents i fent saber (nosaltres mateixos) a tota la companyia, que varem tenir un descuit. Un cop hem reconegut un descuit, no n'hi ha prou amb la vergonya d'anunciar-ho a tothom, sinó que els altres departaments, senten la olor de la sang, i comença una cadena de correus electrònics, amb copia a tothom, demanant contramesures temporals i dates per definir les contramesures definitives.

Em sento com algú que esta amb una lupa cercant esquerdes, sobre una superfície, que ha primera vista és polida i uniforme, i poc a poc, amb la lupa, veiem que ni és tan polida, ni tan uniforme. I aquesta metàfora, em porta al cap la cançó de Duran Duran, “(I'm looking for) Cracks in the pavement”. Cançó del tercer treball de Duran Duran, que els ajudaria a arribar al cim, si més no comercialment i en popularitat. El vídeo clip no és original, però es deixa veure.

Per cert. Duran Duran, van treure al 2011 un nou CD, i l'any passat un DVD dirigit per en David Linch, i jo, encara no he parlat d'aquestes noves publicacions. Imperdonable.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1983

Àlbum: Seven and the ragged tiger

(I'm Looking For) Cracks in the Pavement

Més cançons i més Informació

KIM WILDE - Cambodia

27/02/2013:

Aquest blog va néixer el dia que va néixer, però es va gestar abans, quan en un altre blog que res té a veure amb la música, vaig posar la cançó “Cambodia” de “Apoptygma Berzerk”. La sensació de posar cançons en un blog em va agradar i pocs dies desprès, vaig posar un altre cançó. De cop i volta, tenia unes ganes boges de posar cançons i vaig decidir, obrir un blog amb cançons, pensant, com pensem els blocaires, encara que sigui de forma inconscient,que tinc coses interessants a dir. Amb el temps, he descobert que això no és així, però d'això ja en parlaré un altre dia (o no!!!).

Fa cosa d'un any, mentre tornava a escoltar “Cambodia” de “Apoptygma Berzerk”, em vaig sorprendre a mi mateix dient que aquella cançó, ja l'ha havia sentit abans, però d'un altre manera. Vaig començar a pensar, i no m'ha acabava de venir al cap, una imatge definida d'aquella sensació de Deja-vu. Finalment, i amb una gran humiliació personal, vaig haver de recórrer a la xarxa, per treure'm del cap aquella sensació tan molesta de tenir un nom o una idea, a la punta de la llengua, però no ser capaç d'articular paraula. Era una versió d'una cançó de la Kim Wilde!!!!!!! Com és possible que no me'n hagués adonat abans!!!!!!

La Kim Wilde era (és) una cantant de principis dels 80, amb una imatge a mig camí d'un punk suau i New Wave, amb una música pop-rock amb instrumentació propera al tecno. Les seves cançons sempre m'havien semblat bones, però ella mai va aconseguir atrapar-me com per comprar material seu, perquè tot i agradar-me les seves cançons, només dues (que recordi ara mateix) m'agradaven especialment (una d'elles, Cambodia)

La Kim Wilde, també va ser un mite eròtic per aquell pseudo-post-adolescent que era jo aleshores. Em tenia fascinat amb aquell tristor perpetua que veia en els seus ulls. Sempre he pensat que aquella noia era molt infeliç. No recordo veure-la somriure mai, ni veure-la amb actitud positiva. Sempre la veia . . . . apagada..En fi, ara, per la xarxa ja es poden veure imatges de la actual Kim Wilde, somrient. Suposo que només era una pose, i la meva “perturbada” imaginació de pseudo-post-adolescent, feia la resta..

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.

ANY: 1981

Senzill: Cambodia

ANY: 1982

Àlbum: Select

Cambodia

Més cançons i més informació.

Tribut a KIM WILDE

 

KIM WILDE

Cambodia (1981)

2005 – APOPTYGMA BERZERK - Cambodia

KIM WILDE

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial: http://www.kimwilde.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Kim_Wilde

ANY: 1981

Senzill: Cambodia

A - Cambodia

B - Watching For Shapes

ANY: 1982

Àlbum: Select

01 - Ego (4:11)

02 - Words Fell Down (3:31)

03 - Action City (3:25)

04 - View from a Bridge (3:32)

05 - Just a Feeling (4:12)

06 - Chaos at the Airport (3:20)

07 - Take Me Tonight (3:56)

08 - Can You Come Over (3:35)

09 - Wendy Sadd (3:49)

10 - Cambodia + Reprise (7:13)

VISAGE – Mind of a toy

23/02/2013:

El passat cap de setmana, vaig anar amb la meva filla gran (la petita no va voler-hi anar) a la XI Fira Nacional (haurien de dir estatal) de col·leccionistes de Playmobil. Jo no hi estic gens ficat en aquest món, però sempre he pensat que aquest tipus de joguina, fomenta la imaginació dels infants, i en conseqüència, la seva . . . intel·ligència. Jo, de patit jugava amb ninos i feia grans batalles i grans expedicions pels mobles de casa meva, amb recats de ferits o d'hostatges, i m'hi passava dies amb aquests episodis aventurers i aquests proto-diorames.

Així doncs em disposava a veure amb la meva filla tot un seguit de diorames (escenes creades amb ninos i el corresponen decorat) i mostrar a la meva filla, que hi han altres maneres de jugar. Per primer cop en me vida, vaig poder veure de primera mà, el temps, la dedicació, la passió i les ganes que posen algunes persones en aquestes aficions, i que fàcilment i injustament, són titllades de frikis.

La paraula friki, en els darrers anys, a perdut el seu significat originals i ara ha esdevingut una qualificatiu amb aire burleta per persones amb determinades aficions. Però la veritat és que no acabo de veure la diferència entre una persona que es dedica a col·leccionar Clicks i el que es dedica a col·leccionar cançons i escoltar-les un i un altre cop sense parar, estudiant-les i catalogant-les. O amb el que recopila receptes de cuina minimalista i desprès fan concursos casolans per veure qui de la colla aconsegueix fer el millor sopar. O el que fa fotos a tot el que es mou i al que no es mou, jugant amb llums formes i colors. O el que es passa el dia fent esport, comprant-se roba especialitzada i d'última tecnologia (roba d'última tecnologia?!??!?!?!?!) per fer determinat exercici, i comprant-se mil gadgets per saber la quantitat de calories gastades, el centímetres que a recorregut, i treure unes estadístiques, que sincerament, no acabo d'entendre quina utilitat tenen.

De fet, aquesta afició dels diorames, em va sorprendre, en el sentit que en certa manera, és una mena de forma expressió, fins i tot, artística, ja que a més de veure diorames, més o menys aconseguits, també es podien veure episodis de violència sanguinària . . .

o de sexe , , ,

o de justícia i lluita social . . .

o de lluita nacional.

En definitiva, que amb això del frikisme, podem quedar-nos en la superfície i en riure'ns del que creiem que hi ha, o rascar una mica i veure el que hi ha en realitat, que és més seriós del que sembla, i comencem a reconèixer, que en el fons, els frikis de debò, són aquells que observen la vida, quedant-se en la superfície de les coses, sense aprofundir en res, sent prou estúpids, que fins i tot s'atreveixen a en riure-se'n dels que sí que rasquen la superfície de les coses.

No sé si la meva filla va captar tot el que jo vaig veure i si pot pensar en que hi ha altre maneres de jugar. El temps m'ho dirà. Però em va quedar clar que ella s¡ho va passar bé, i jo no vaig perdre el temps.

I parlant de joguines, doncs em dona una oportunitat d'or per parlar d'una de les meves cançons preferides i un dels meus vídeos preferits (de quan els vídeo-clips tenien una raó de ser més enllà de ser purs i simples anuncis publicitaris) És tracta de “Mind of a toy”, de Visage. Un dels grups que van fer que jo fos un “friki” dels que col·leccionen cançons, les escolto un i un altre cop, les estudio i les catalogo. Cançó i vídeo clip esplèndids, que per cert, complirà 33 anys (Què gran que em faig)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu.

ANY: 1980

Àlbum: Visage

ANY: 1981

Senzill i Maxi-Single: Mind of a toy

Mind of a toy

Més cançons i més informació.