dimecres, 19 d’agost del 2009

MICK KARN

19/08/2009:
Si hagués d’escollir el millor baixista del món, m’hauria de quedar amb dos. Amb el baixista de Level 42, en Mark King, i amb en Mick Karn, el baixista de Japan . Quin és millor? En Mark King o en Mick Karn? Mark King - Mick Karn - Mark King - Mick Karn - Mark King - Mick Karn - Mark King - Mick Karn (Je, je, je) D’en Mark King, ja en parlarem en el seu moment.

En Mick Karn, és un d’aquells músics, que es fa notar. És impossible que la seva feina sigui discreta i tímida, i mai opta per la solució fàcil. Sempre busca una línia de baix amb personalitat pròpia, fins el punt que en moltes ocasions acaba prenent-li el protagonisme a la melodia.

Va començar sent el baixista de Japan, però amb la dissolució del grup, va començar la seva carrera en solitari i col·laborant amb altres músics, com en Midge Ure d’Ultravox, o creant el projecte Dalí’s Car amb el Peter Murphy. Actualment, combina la seva carrera musical, amb la seva faceta d’escultor. El motiu per parlar d’ell, és que ha anunciat que el proper 5 d’octubre, sortirà el seu nou treball “The Concrete Twin”.

Per celebrar aquest esdeveniment, penjo el primer senzill del seu primer treball en solitari, que va ser, per sorpresa general, una versió d’un tema d’en Roberto Carlos, cosa que no és gens representativa de la seva música. Penjo un altre versió que va fer d’una cançó tradicional de no sé on

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial: http://www.mickkarn.net/
Webs d'interès: http://www.myspace.com/mickkarn
http://www.myspace.com/mkspacecollective
http://www.facebook.com/pages/Mick-Karn/42384174231
http://es.wikipedia.org/wiki/Mick_Karn

ANY: 1982
Àlbum: Titles.























01 - Tribal Dawn (4:10)
Congas - Steve Jansen
Percussion [Additional] - Colin Fairley
02 - Lost Affections In A Room (4:17)
03 - Passion In Moisture (4:12)
04 - Weather The Windmill (3:54)
05 - Saviour, are you with me? (4:05)
Arranged By - Mick Karn
Guitar - Hugh Burns
Vocals [Additional] - Angie Usher
Written-By – Traditional
06 - Trust Me (4:57)
Guitar - David Rhodes
07 - Sensitive (4:35)
Engineer - Tim Summerhayes
Engineer [Assistant] - David Jacobs
Keyboards [Occasional Keyboards], Sequenced By [Movement Rhythm Computer] - Ricky Wilde
Percussion [Cymbals, Hi-hat] - Steve Jansen
Producer - Rick Wilde
Written By - Roberto Carlos
08 - Piper Blue (4:21)


Senzill: Sensitive














01 –  Sensitive (4:02)
Written by Roberto Carlos
02 – The Sound Of Waves (3:42)
Written by Mick Karn

Tribut a ROBERTO CARLOS

La distancia (19??)
1982 - Mick Karn (Sensitive)

DALÍ'S CAR

ESPERANT EL SEU MOMENT.

ULTRAVOX

Nacionalitat: Anglaterra.

ANY: 1986
Àlbum: U-VOX

01 - Same old story – 4:38
02 - Sweet Surrender – 4:34
03 - Dream On – 4:47
04 - The Prize – 5:37
05 - All Fall Down – 5:09
06 - Time to Kill – 4:26
07 - Moon Madness – 3:28
08 - Follow Your Heart – 4:53
09 – All in One Day – 5:09

Senzill: Same old story

A - Same old story
B – 3

Maxi-Single: Same old story

A - Same Old Story (Extended Version)
B1 – 3
B2 - All In One Day (Instrumental)

ANY: 2010
2CD/DVD: Return to eden
 
CD1:
01 - Astradyne
02 - Passing Strangers
03 - We Stand Alone
04 - Mr X
05 - Visions In Blue
06 - The Thin Wall
07 - I Remember (Death In The Afternoon)
08 - Rage In Eden
09 - Lament

CD2:
01 - One Small Day
02 - All Stood Still
03 - Your Name (Has Slipped My Mind)
04 - Vienna
05 - Reap The Wild Wind
06 - Dancing With Tears In My Eyes
07 - Hymn
08 - Sleepwalk
09 - The Voice

DVD:
01 - Astradyne
02 - Passing Strangers
03 - We Stand Alone
04 - Mr X
05 - Visions In Blue
06 - The Thin Wall
07 - I Remember (Death In The Afternoon)
08 - Rage In Eden
09 - Lament
10 - One Small Day
11 - All Stood Still
12 - Your Name (Has Slipped My Mind)
13 - Vienna
14 - Reap The Wild Wind
15 - Dancing With Tears In My Eyes
16 - Hymn
17 - Sleepwalk
18 - The Voice
 

MIDGE URE

ESPERANT EL SEU MOMENT.

LEVEL 42

ESPERANT EL SEU MOMENT.

diumenge, 16 d’agost del 2009

GARBAGE - The world is not enough (Clip & live)

15/08/2009:

Avui fent zapping un altre cop, he tingut una doble sorpresa molt agradable. La primera és que TV3, està emetent nous capítols de “les cròniques de la Sarah Connor”, una sèrie fantàstica, (tant en el gènere com en la qualitat de l’argument) que narra el que passa entre “Terminator 2” i “Terminator 3”.

La segona sorpresa, és precisament un dels nous personatges d’aquests nous capítols dels que parlava. És un personatge misteriós, elegant, hipnòtic i fascinant, que saps, sense tenir motius aparents, que no te’n pots fiar d’ell. El personatge en qüestió, està interpretat per la cantant de Garbage, que és un dels personatges de la música, que m’ha provocat sempre més misteri i fascinació. Es tracta de la Shirley Manson, que fins i tot té el nom “perillós”.

Garbage, és un d’aquells grups que des del primer moment que els vaig sentir, vaig decidir que els hi hauria de fer més cas del que els hi he fet. I malauradament, avui en dia encara no els hi he fet tot el cas que es mereixen.

És un grup de disseny (diguem-ho clar) que fan rock o pop (no crec massa amb les etiquetes) de disseny, format per prestigiosos músics d’estudi, i una cantant que es van treure del barret. El resultat va ser sorprenentment bo, frec i potent. Tot el que he sentit d’ells, em sembla esplèndid, i tot el que he vist d’ells, també.

La cançó escollida per presentar-los, i ja que he parlat de “Terminator”, és un tema que van fer per una pel·lícula de James Bond on la Shirley Manson fa un paper en el vídeo clip, molt adient per “Terminator”. També la penjo en un directe televisiu.

Per cert. Si voleu gaudir de la sèrie “les cròniques de la Sarah Connor” en català i en versió original, ho podeu trobar aquí.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1999




















ANY: 2001
Àlbum: Previous Garbage (Només Promo)

















Més cançons i més informació.

GARBAGE

Nacionalitat: Estats Units. 
Web oficial: http://www.garbage.com/home.php
Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Garbage

ANY: 1998
Àlbum: Version 2.0


















01 – Temptation waits – 4:36
02 - I think I'm paranoid – 3:38
03 – When I grow up – 3:24
04 - Medication – 4:08
05 – Special – 3:43
06 - Hammering in My Head – 4:52
07 – Push it – 4:02
08 – The trick is to keep breathing – 4:12
09 - Dumb – 3:50
10 - Sleep Together – 4:03
11 - Wicked Ways" – 3:43
12 – You look so fine – 5:24

Senzill: I think I'm paranoid.


















B1 - Deadwood
B2 – Afterglow

ANY: 1999
Senzill: The World is not enough

















02 - The World Is Not Enough (U.N.K.L.E. Remix)
03 - Ice Bandits
-->

ANY: 2001
Àlbum: Previous Garbage (Només Promo)























01 - Vow
02 - Only Happy When It Rains
03 - Queer
04 - Stupid Girl
05 - Milk
06 - Push It
08 - Special
09 - When I Grow Up
10 - You Look So Fine

BSO (JAMES BOND)

Pel·lícula: James Bond (1999) El món no és suficient - The world is not enough (1999)



















01 - The World Is Not Enough (Vídeo clip / Opening) – Garbage
02 - Show Me the Money
03 - Come in 007, Your Time Is Up
04 - Access Denied
05 - M's Confession
06 - Welcome to Baku
07 – Casino
08 - Ice Bandits
09 - Elektra's Theme
10 - Body Double
11 - Going Down/The Bunker
12 - Pipeline
13 - Remember Pleasure
14 - Caviar Factory
15 - Torture Queen
16 - I Never Miss
17 - Submarine
18 - Christmas in Turkey
19 - Only Myself To Blame – Scott Walker (David Arnold/Don Black)
20 - Sweetest Coma Again - (Luna Sea featuring DJ Krush)

divendres, 14 d’agost del 2009

RÓISÍN MURPHY - Overpowered (Vídeo clip / Live 2008)

14/08/2009: 
Avui fent zapping (de debò, no és cap tòpic) m’he trobat a la Róisín Murphy al “Corazón de Verano” o un programa d’aquests. Evidentment he hagut de parar el zapping per veure com era possible que la Róisín Murphy surtis en un programa d’aquests. Sembla ser que la Róisín Murphy va fer unes declaracions dient que Lady GaGa és una mala imitació d’ella. Només cal veure això , per veure que motius per dir una cosa així, no en falten.
La veritat és que m’han estranyat molt aquestes declaracions de la Róisín Murphy, ja que em sembla que fora de l’escenari, és una persona força discreta (és possible que m’equivoqui, ja que no estic massa al dia d’aquestes coses) i poso en dubte que la cosa hagi anat tal com es comenta i de fet sembla que ja les ha desmentit.
Però en cas que així hagi estat, la Róisín Murphy s’equivoca posant el nom de Lady GaGa, al costat del seu nom. Primer perquè l’original mai critica a la còpia, i segon, perquè no és veritat. Per copiar l’estil, no n’hi ha prou amb copiar els vestits, també s’ha de copiar l’actitud i la intenció, i amb aquestes dues coses, la diferència entre les dues cantants, és abismal.
Sense voler dir quina de la dues és millor, és evident que una és elegant i sofisticada, amb una proposta artística sense buscar escàndols i jugant fort per la música. L’altre és vulgar i cridanera, amb una proposta artística buscant escàndols sense saber que és més importat per la cantant, si la música o la provocació sexual. No seré jo cap jutja purità que dicti sentències per les propostes que ambdues cantants ens ofereixen, però és evident que avui per avui, em quedo amb la Róisín Murphy per moltes coses.
La Róisín Murphy ja té una historia al darrera que fa que sigui un personatge interessant per mi, com és el fet de ser una de les fundadores de Moloko, grup que em va decebre en certs aspectes, va fer cançons magnífiques que tard o d’hora apareixeran en aquest blog. La Lady GaGa, de moment, no té massa historia, i sent molt benvolent, de les seves cançons, potser algun dia en penjaré una, ja que la resta, de moment, per mi no tenen gran cosa a dir.
La Róisín Murphy és bàsicament una cantaautora, o sia, que és ella mateixa la que es fa les cançons que després defensa als CD’s i als escenaris. La Lady GaGa, em fa l’efecte que no, tot i que no ho sé segur.
La Róisín Murphy, no s’aprofita de la seva bellesa física per vendre música, ni provoca els somnis humits de ningú, fent música i només musica. La Lady GaGa, es recolza massa en la provocació sexual i els seus resultats artístics tampoc sembla que siguin tant potents com per obviar aquesta característica de la personalitat de la Lady GaGa.
La Róisín Murphy arrisca, i la Lady GaGa, em fa l’efecte que juga sobre segur, amb molt de suport al darrera, mentres la Róisín Murphy, no té aquest suport.
I per últim, la Róisín Murphy, avui per avui, em resulta infinitament més sexy que la Lady GaGa, i sense buscar-ho. El dia que es vulgui posar sexy, la Róisín, farà molt mal.
Penjo una de les seves cançons, “Overpowered” en els formats de vídeo clip i directe.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 2007
Àlbum: Overpowered


















































ANY: 2008
Overpowered (live 2008)

RÓISÍN MURPHY

Nacionalitat: Irlanda

ANY: 2007
Àlbum: Overpowered
























01 - Overpowered (5:08)
02 - You Know Me Better (4:18)
03 - Checkin’ On Me (4:39)
04 - Let Me Know (5:10)
05 - Movie Star (4:02)
06 - Primitive (4:50)
07 - Footprints (3:37)
08 - Dear Miami (3:41)
09 - Cry Baby (5:55)
10 - Tell Everybody (3:51)
11 - Scarlet Ribbons (5:36)

























ANY: 2008

MOLOKO

ESPERANT EL SEU MOMENT.

LADY GAGA

Nacionalitat: Estats Units
Web oficial: http://www.ladygaga.com/news/
Webs d'interes: http://ca.wikipedia.org/wiki/Lady_Gaga

ANY: 2008
CD: The fame




















01 - Just Dance
02 - Love Game
03 - Paparazzi
04 - Pokerface
05 - I Like It Rough
06 - Eh, Eh (Nothing Else I Can Say)
07 - StarStruck (amb Space Cowboy i Flo Rida)
08 - Beautiful, Dirty, Rich
09 - The Fame
10 - Money Honey
11 – Boys Boys Boys
12 - Paper Gangsta
03 - Brown Eyes
14 - Summerboy



Senzill: Poker face














dimecres, 12 d’agost del 2009

DAVID GUETTA - Love is gone

12/08/2009: 
Aquest estiu, en David Guetta, ens ha visitat varis cops, sempre sota la seva faceta de DJ, tasca per la que difícilment pot tenir cabuda dins d’aquest blog. En aquest blog, només tenen cabuda aquells DJ’s que tenen ganes de pujar un graó de categoria artística, i esdevenen autors. Després, si els seus “concerts” els fan amb instruments musicals més o menys convencionals, amb maquines electròniques, o punxant un disc, ja no té massa importància. L’important, per mi, és ser creador i superar l’estadi de “galerista” musical, que està molt bé, si es té clara aquesta condició, i no es pretén ser més del que s’és, que no és un altre cosa que un “posa-discos”, amb més o menys bon gust.

I és la faceta d’autor d’en David Guetta la que m’agradaria destacar, ja que té unes quantes cançons que estan molt bé (segur que la majoria en coneixeu més d’una) tot i que penso que en David Guetta hauria d’aprofundir i desenvolupar més les seves cançons, ja que crec que els hi podria treure més suc.

Aprofitant les seves recents visites, i que el proper 24 d’agost, sortirà al mercat el seu nou treball, “One love”, penjo una d’aquestes cançons que segur que ja heu sentit.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 2007
Àlbum: Pop Life




 
CD-Single: Love is gone

Maxi-CD: Love is gone

Love Is Gone (Fred Rister & Joachim Garraud Radio Edit Remix)

DAVID GUETTA

Nacionalitat: França.
Web oficial: http://www.davidguetta.com/opendisc
Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/David_Guetta
http://www.myspace.com/davidguetta

ANY: 2004
Àlbum: Blaster


01 - Money
02 - Stay
03 - The World Is Mine
04 - Used To Be The One
05 - Time
06 - Open Your Eyes
07 - ACDC
08 - In Love With Myself
09 - Higher
10 - Movement Girl
11 - Get Up
12 - Last Train
13 - Old School Acid
14 - Stay ( Remix Edit)

CD Senzill: The World is Mine


01 - The World Is Mine [Fuck Me I'm Famous Mix Radio Edit] (?:??)
02 - The World Is Mine [Deep Dish Remix] (9:16)
03 - The World Is Mine [Black Strobe Remix] (8:08)
04 - The World Is Mine [Clamaran Dub] (8:36)
05 - The World Is Mine [Original Mix] (3:38)

The World Is Mine (Live)

ANY: 2007
Àlbum: Pop Life



















01- Baby When the Light
02 – Love Is Gone
03 – Everytime We Touch
04 – Delirious
05 – Tomorrow Can Wait
06 – Winner of the Game
07 – Do Something Love
08 – You’re not Alone
09 – Never Take Away My Freedom
10 – This Is Not a Love Song
11 – Always
12 – Joan of Arc
13 – Love Is Gone (Fred Rister & Joachim Garraud Radio edit Remix)

CD Senzill: Love Is Gone





















01 - Love Is Gone (Fred Rister & Joachim Garraud Radio edit Remix)- 3:22
02 - Love Is Gone (Original Mix) - 3:08
03 - Love Is Gone (Eddie Thoneick's Liberte Mix) - 7:12
04 - Medley Pop Life - 2:50

CD Maxi: Love Is Gone
























01 - Love Is Gone (Original Extended Mix) - 6:43
02 - Love Is Gone (Fred Rister & Joachim Garraud Remix) - 8:21
03 - Love Is Gone (Fuzzy Hair Remix) - 6:25
04 - Love Is Gone (Eddie Thoneik's Liberte Mix) - 7:12
05 - Love Is Gone (Eddie Thoneik's Ruff Mix) - 7:10
06 - Love Is Gone (Amo & Navas Mix) - 6:46
07 - Love Is Gone (Original Radio Edit) - 3:08
08 - Love Is Gone (Fred Rister & Joachim Garraud Radio edit Remix)- 3:22

dilluns, 10 d’agost del 2009

THE OFFSPRING - Pretty fly (For a white guy) (Video & Live)

10/08/2009: 

M’agrada pensar que soc una persona que m’agrada tot tipus de música, i que penso que totes les músiques tenen els seu espai i el seu temps, però m’enganyaria a mi mateix, si pensés de mi que no tinc prejudicis musicals. La veritat és que els tinc. Hi han estils musicals que no m’acaben de convèncer, i sorprenentment, quasi tots venen del continent americà.

Les cançons que siguin estrictament fidels a estils com el tango, la samba, el merengue, la salsa, la ranchera, el country, el rap o el punk-rock californià, difícilment m’agradaran. Però sempre hi han excepcions. En aquest cas és amb el punk-rock californià, del que normalment penso que és una música infantil (per molta guitarra elèctrica amb mega-turbo-distorssion-thunder-sound-system-ultra-drive que hi hagi) però The Offspring han aconseguit que me’ls miri d’un altre manera. De moment han pogut col·locar dues cançons seves com “la millor cançó mai escrita” del meu particular billboard, i a unes quantes més els hi he posat l’etiqueta de “escoltar amb més atenció i calma”.

En definitiva, que The Offspring, sense ser un grup excepcional, sí són una excepció en positiu per mi, i com a més, avui dilluns, toquen al Razzmatazz de Barcelona, doncs penjo una d’aquestes dues cançons de les que he parlat abans, “Pretty Fly (For a White Guy)” en vídeo clip i en directe. Per cert, en el directe, podem veure com la economia del “low cost” no pot ser bona, ja que substitueixen, les noies que fan els cors, per un pad de precisió electrònica.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1998 
Àlbum: Americana



















Maxi: Pretty fly (For a white guy)














Pretty fly (For a white guy)


Pretty Fly (For a White Guy) (Live)

THE OFFSPRING

Nacionalitat: Estats Units.
Webs d'interès:
ANY: 1998 
Àlbum: Americana




















01 – Welcome
02 – Have You Ever
03 – Staring At the Sun
05 – The Hids Aren’t Alright
06 – Feelings
07 – She’s Got Issues
08 – Walla, Walla
09 – The End of the Line
10 – No Brakes
11 – Why Don’t You Get a Job?
12 – Americana
13 – Pay the Man.

Maxi: Pretty fly (For a white guy)













01 - Pretty fly (For a white guy)
02 - Pretty Fly (For a White Guy) (The Geek Mix)

Pretty Fly (For a White Guy) (Live)

divendres, 7 d’agost del 2009

DEVO - (I can't get no) satisfaction / Don't shoot (I'm a man)

07/08/2009:

Avui fa 31 anys, que es diu aviat, que es va publicar el disc “Q:Are we not men?“ Un disc que va marcar un abans i un després de no sé ben be què, però que va marcar. Els DEVO, amb aquest disc van fer tota una declaració d’intencions sobre el seu projecte, que anava més enllà del simple fet de fer sonar una nota musical rera un altre. Els DEVO deixaven clar que tenien contingut i que pretenien canviar coses, fent una crítica a la societat americana que encara avui dura (la crítica). De fet, aquest disc que ara és un disc de prestigi i de culte ha premés al grup fer varies voltes al món en els últims anys, fent concerts als cinc continents, incloent un parell de concerts a Barcelona, amb un repertori carregat de cançons d’aquest disc.

Un dels moments més brillants d’aquest disc, és una versió que van fer de “Satisfection” de The Rolling Stones. Quan es fa una versió, es pot fer, bàsicament, de dues maneres. Una seria la versió/copia, on el que es fa, és un homenatge (ara se’n diu tribut) a alguna formació musical o a una cançó, respectant-la escrupolosament, sense canviar res; ni estructura, ni sons, si esperit, ni res. L’altre manera de fer versions, és canviant-t’ho tot de dalt a baix, fins el punt que la versió i l’original, se semblen com un ou a una castanya. Aquest segon cas, és el que van fer Devo amb la cançó de The Rolling Stones, Fins al punt, que a mi si em diuen que no és una versió, m’ho crec. De fet, l’original, no em fa ni fu ni fa i en canvi, la versió de DEVO, considero que pot catalogar-se de la millor cançó mai escrita.

Així doncs, commemorant l’aniversari de la publicació d’aquest disc, penjo la versió de la que avui he parlat i aprofito la ocasió, per penjar l’últim vídeo de DEVO, “Don’t shoot (I’m a man). Una cançó del seu proper àlbum que s’ha retardat una mica, i sortirà al 2010, i que es podria dir “Flesh”.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1978
LP: Q: Are We Not Men?



















SENZILL: (I Can’t Get No) Satisfaction






















ANY: 2009
ANY: 2010
CD: Something for Everybody