BEYONCÉ

23/05/2009:

Els esdeveniment es precipiten, i em veig obligat a augmentar el ritme de publicació. I a sobre, ho he de fer sobre uns grups que per mi no són de primera fila dins del meu univers musical, com el cas d’avui.

El passat dimecres, la Beyoncé, va fer un concert a Barcelona i cal que li dediqui un escrit. La Beyoncé, és una ex de Destiny’s Child, grup que per mi, es caracteritzava per fer cançons desagradables. És difícil fer cançons desagradables, per poc que t’hi esforcis, et surt una cançoneta que es deixa sentir, o que et permet ignorar-la, però en el cas de les Destiny’s Child, aconseguien que baixés el volum de la tele (Veure-les, no era tan desagradable)

La Beyoncé en solitari, continua amb el mateix estil, i normalment les seves cançons, no m’agraden, excepte un parell. Avui en penjo una, que m’agrada, i força. Suposo que és la casualitat, més que la coincidència de gustos musicals. Aquesta cançó, té l’inconvenient, que com moltes altres, es veu tacada per uns moments de rap gratuït que la cançó no demana per res. Per sort, en el directe, aquests moments han estat suprimits.

Cal reconèixer que és una molt bona cantant, tot i el muntatge que corre últimament per la xarxa, una bona ballarina, i per que no dir-ho, és força atractiva.

Penjo la cançó en tres versions. El vídeo clip, i dos directes. El primer directe és un directe on podrem apreciar la cançó en un concert a “petita escala” i es pot veure a la banda que l’acompanya. El segon concert és l’espectacle en estat pur, on tot esta calculat al mil·límetre i al segon, i s’albira el naixement d’una diva. Després d’aquests vídeos, per mi d’aquesta sorprenent cançó (i és que unes trompetes ben posades em perden) podem veure que s’ho curra, que no sé si és la millor cantant o la millor ballarina, però si que és la que millor camina, i que la cançó, és excel·lent i efectiva.

Ja sabeu, llums tancats, i el so a tota canya.

Que en gaudiu.

Nacionalitat: Estats Units.

Web oficial: http://www.beyonceonline.com/es/home

Webs d'interès:

ANY: 2003

Àlbum: Dangerously in Love

01 - Crazy in love
02 - Naughty Girl
03 - Baby Boy (feat Sean Paul)
04 - Hip Hop Star (feat Big Boi and Sleepy Brown)
05 - Be With You
06 - Me, Myself And I
07 - Yes
08 - Signs (feat Missy Elliott)
09 - Speechless
10 - That's How You Like It (feat Jay-Z)
11 - The Closer I Get To You (Luther Vandross)
12 - Dangerously In Love 2
13 - Beyoncé Interlude
14 - Gift From Virgo
15 - Bonnie & Clide 03
16 - Work It Out

Senzill:  Crazy in love

Crazy in love (Directe a tokio)

Crazy in love (directe - The Beyoncé experience)

TALKING HEADS

19/05/2009:
Fa unes setmanes, en David Byrne va actuar al Palau de la Música Catalana de Barcelona. En David Byrne era el cantant dels Talking Heads, un grup de finals dels 70 i de la dècada dels 80, que gaudia de molt prestigi, i eren força influents. Mai he sentit a ningú parlar malament d’aquesta formació, de fet, tothom en parlava molt bé, fins i tot aquells que no eren massa seguidors dels grups de música. Sobretot va fer fortuna amb el seu disc en directe “Stop Making Sense”. Crec que el grup va ser sobrevalorat i que tampoc n’hi per tant, però al mateix temps he de reconèixer, que era un d’aquells grups que pagava la pena perdre cinc minuts per escoltar-los.
Penjo un parell de cançons del disc “Stop Making Sense” on els podem veure en directe. Un directe sense artificis ni excitants. Un conjunt de persones que ells sols, sense efectes de llum ni de so, s’enfronten al públic a pit descobert. Fa goig veure grups que són capaços de fer això, i de divertir al seu públic, només amb la música que fan treballant en equip.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Estats units
Web oficial: http://www.talking-heads.nl/
Webs d'interès:

ANY: 1984
Àlbum: Stop Making Sense















01 - Psycho Killer
02 - Swamp
03 - Slippery People
04 - Burning Down the House
05 - Girlfriend Is Better
06 - Once in a Lifetime
07 - What a Day That Was
08 - Life During Wartime
09 - Take Me to the River

Burning Down the House (Directe)
http://www.youtube.com/watch?v=3A6ar44Ecec&feature=related


Life During Wartime (Directe)
http://www.youtube.com/watch?v=xzORu1dqEE0&feature=related

ANI LORAK

16/05/2009:
Avui, dissabte eurovisiu, toca xerrar d’aquest festival. Eurovisió, per mi, és una de les manifestacions més decadents, arrogants, banals i ostentoses que om pot pensar. Cada any, sembla que el més important és fer-ho més espectacular que el certamen de l’any anterior, i amb aquesta premissa, les televisions publiques, les que paguem tots, malbaraten els impostos dels contribuents, amb aquest espectacle de culte a la vanitat i de luxe desmesurat que desborda tota concepció de bon gust i de despesa sensata. El pitjor és que pretenen vendreu com un acte de germanor i col·laboració entre tots (tots?) els països europeus. Tot i això, estaria bé que el nostre país també pogués participar, però no pot. Una clara demostració de la germanor d’Europa.

Però dins de tanta mediocritat, de tant en tant surten cançons que valen la pena. Una d’aquestes és “Shady Lady”, interpretada per la Ani Lorak representant a Ucraïna, l’any 2008. Va quedar en segon lloc, per darrera de Rússia, demostrant que els vencedors d’Eurovisió, molts cops ho són per interessos polítics.

La cançó en qüestió, és un tall de ritme electrònic, feta expressament per un festival d’aquestes característiques. La veritat és que tot el que envolta a aquesta cançó, em sembla una demostració de com es fan les coses ben fetes. Una cançó amb un so contundent, sense vestits ni accessoris estrafolaris, amb una coreografia i un espectacle que ajuda a percebre el matisos de la cançó, amb la cirereta del pastís, la cantant, que sembla tenir molt prestigi al seu país, amb una veu molt més que correcte, una interpretació que fa que et creguis la cançó, i una presencia física força atractiva. En definitiva, tot al servei de la cançó.

Penjo l’actuació al festival d’Eurovisió, i el vídeo clip. El vídeo clip cantat en ucraïnès o rus, i que demostra que el fet de cantar en anglès, només és una pura qüestió comercial. Artísticament, no hi ha cap motiu per cantar en anglès.

Ja sabeu, llums tancats, i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Ucraïna.
Web oficial: http://www.anilorak.com/en/
Webs d'interès:

ANY: 2008
Àlbum: Shady lady











01 – Shady Lady
02 – The dream of brigter day
03 – I’ll be your melody
04 – Zhdu tebja
05 – Ja stanu morem

Shady Lady (Eurovisió)
http://www.youtube.com/watch?v=P8FbpoSLk2E


Shady lady (Vídeo clip en rus)
http://www.youtube.com/watch?v=84O8UeF8wJg&feature=related

S.P.O.C.K.

14/05/2009:
El passat divendres es va estrenar la darrera pel·lícula de la saga de Star Trek. Aquesta saga força desprestigiada al nostre país, i a Espanya encara més, és per mi una de les grans sagues televisives que s’han fet mai. Millor les series que no pas les pel·lícules (aquesta última encara no l’he vista) ens mostren uns arguments carregats de dilemes morals sobre el món en el que vivim.
Tot i la estètica militar que es pot veure a la saga, és una sèrie eminentment progressista on ens ensenyen a superar les diferencies, i al mateix temps a defensar la diversitat i al individu. Una de les frases que recordo de la sèrie és “una cultura de milions de milions d’individus, no és més important que una cultura d’una sola persona”. És una sèrie que en els anys 60 es va atrevir a posar a una dona negra en un lloc de responsabilitat. Després va ser capaç de posar al front de la famosa Enterprise a una persona no nord americana, i finalment, va posar al front una se les seves series a una dona i en un altre a un negre.

Si ens la mirem amb bons ulls, i no ens deixem enganyar per pistoletes de raigs, podrem veure com parlen de nosaltres i de la nostra societat (amb tants episodis, també n’hi han d’infumables) Sí, ho confesso. Soc trekki o trekker. Com a tot col·lectiu humà, també hi han frikkis, però .......... quin col·lectiu no els té?

Però aquest en un blog de música, i l’estrena d’aquesta pel·lícula, m’ha fet recordar a S.P.O.C.K. Un grup suec, carregat de bon humor i sense altre pretensió, que passar una bona estona, fent homenatge a la Ciència Ficció. Se’n riuen de la ciència ficció, i alhora, deixen clara la seva admiració i fascinació per aquest gènere. Saben divertir-se, tenint molt clar que la ciència ficció té moments per fer-nos pensar, i moments per divertir-nos, incloent els moments absurds.

Un grup modest, que s’ho passen de puta mare. I evidentment, mai, mai, mai, van de vermell.

Ja sabeu, llums tancats, i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Suècia.
Web oficial: http://www.subspace.se/spock/
Webs d'interès:

ANY: 1993
Àlbum: Five Year Mission

01 - Neutral Zone
02 - Never Trust a Klingon
03 - Mr Spock's Brain
04 - Charlie X
05 - E-lectric
06 - Black Hole
07 - Space Race
08 - Time Machine
09 - Edge of Forever
10 - Last Man on Earth (5:19)

E-lectric (Directe)
http://www.youtube.com/watch?v=behMWaaN4CQ&feature=related


ANY: 1997
Àlbum: Assignment: Earth

01 - Not Human
02 - Alien Attack
03 - Out in Space
04 - Astrogirl's Dilemma
05 - E.T. Phone Home
06 - Spooky
07 - Force of Life
08 - Meanwhile...
09 - Space Seed
10 - All the Children Shall Lead

Senzill: E.T. Phone Home (Directe)

http://www.youtube.com/watch?v=V7KWx0J9pn0&feature=related

ANY: 1999
Àlbum: 1999

01 - Spacewalk
02 - Dr McCoy
03 - Out There
04 - Dark Side of the Force
05 - Android's Dilemma
06 - They are Here
07 - Wolf in the Fold
08 - Agent 5
09 - Star Pilot On Channel K
10 - Dream Within a Dream

Star Pilot On Channel K (Vídeo no oficial)
http://www.youtube.com/watch?v=WjF9zYx8Jy4&feature=related

EMF - Unbelievable

11/05/2009:
La passada setmana, el Barça, ens ha va fer gaudir i patir d’unes sensacions increïbles. Algunes molt bones i alguna amb un gust del que podria haver estat i no va poder ser (suposo que la setmana que ve, i espero que en dos cops)

No sé si em podré perdonar a mi mateix aquest fàcil joc de paraules, però avui toca una cançó increïble, que és titula “Unbelievable”.

Poca cosa puc dir del grup que la va fer, ja que no els conec re més que per aquesta cançó, que és increïble. L’he penjat en dues versions. El vídeo clip i un directe amb en Tom Jones.

Ja sabeu, llums tancats, i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial: http://www.emf-theband.com/
Webs d'interès:

ANY: 1991
Àlbum: Schubert Dip





















01 – Children
02 - Long Summer Days
03 - When You're Mine
04 - Travelling Not Running
05 - I Believe
06 - Unbelievable
07 - Girl Of An Age
08 - Admit It
09 - Lies
10 - Longtime

Senzill: Unbelievable

Unbelievable

Unbelievable (Directe amb Tom Jones)

CANÇONS POPULARS CATALANES

02/05/2009:
Avui em poso una mica “nyonyo”, ja que el proper diumenge és el dia de la mare. Sí, sí, ja sé que aquest dia és una creació de marketing, però les mares es mereixen un dia de tribut. I sí, sí, ja sé que ahir va ser el dia dels treballadors i treballadores, però és que amb el pares sempre passa igual. “ja ho faré més endavant, ja ho faré més endavant”, i malauradament, hi ha un dia que ja és tard.

Així doncs, avui em poso “sensibleru” i penjo una cançó, que no sé si es pot considerar com “la millor cançó mai escrita”, ja que ha diferència de la resta de cançons que he penjat i que penjaré, aquesta sí té lligams emocionals amb moments i persones de la meva vida.

És una cançó que em cantaven a mi per dormir-me, i jo també se l’he cantat a les meves filles per dormir-les. Som molts els catalans i catalanes, que ens hem adormit, amb aquesta cançó.

L’autor de la música és Joan Costa i la lletra de Manuel Sugrañes, i van fer aquesta cançó als anys 20 del segle XX.

Penjo la versió que n’ha fet en Dyango. No sé com la interpretarien abans, però en Dyango sap tocar la fibra amb aquesta cançó. Malauradament, en aquest actuació, o va tenir un lapsus, o va decidir deixar de cantar un tros, potser el més dramàtic.

Aquest cop, no fa falta que tanqueu els llums, i poseu el so, al volum que us sigui més còmode.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Països Catalans
Web oficial: http://www.dyango.es/
Webs d'interès:


ANY: 1989
Àlbum: Dyango en català

01 - La mare
02 - Romanc de Santa Lucia
03 - Paraules d`amor
04 - L`emigrant
05 - Per tu ploro
06 - Pel teu amor
07 - El cant dels ocells
08 - Les flors de maig
09 - Canco de taverna
10 - La mort de L`escola
11 - Som mes que un club
12 - Entra, fa fred a fora
13 - El gessami i la rosa
14 - Musica, si us plau
15 - Dona cruel, suau,
16 - Hauria estat precios
17 - Amor petit
18 - Als teus disset anys

La Mare
http://www.youtube.com/watch?v=6skzmf8D-PU

El nen és petit
i mig adormit
la mare, se’l mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa sospira.

I vetllant el seu somni amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l’adorm tot cantant-li amorosa.

Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m’ha enviat Dèu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d’una mare
lo més gran del món

El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brogits
treballa, estudia

I tapant-li els defectes què té
l’aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

Perdona’m fill meu
però jo t’haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Qui mal t’aconsella
deu ser algun ningú
fes cas d’una vella,
que sols viu per tu.

Veient-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
no abaixis la cara,
Aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!

SAPO

27/04/2009:
Amb una mica de retard, faig la meva particular diada de Sant Jordi. Com a rosa, proposo una cançó que vaig penjar fa pocs mesos. És tracta de "Clava’t” de Duble Buble.

I el llibre escollit és la personal versió que van fer els SAPO del compte clàssic Patufet.

Els SAPO, que per desgràcia sembla que ho han deixat corre, van esdevenir un corrent d’aire frec i potent dins del panorama del rock cantat en català, i del no cantat en català, sent un del grups més divertits que m’he tirat a la cara. I no dic divertit per les seves lletres, que poden semblar de “catxondeo” (potser ho són) o per la utilització de veus estranyes dins de les seves cançons, donant vida als personatges que formen part d’aquestes cançons. Són divertits per la seva música, fresca, potent i variada, on hi han canvis de ritme i de registre constantment. Fan, o feien, cançons sense més pretensió que entretenir simulant una bogeria infantil, però que amaga molta riquesa rítmica i melòdica.

Un cop més, m’he hagut de fer jo el vídeo, ja que no n’he trobat cap. Disculpeu la falta de mitjans i de temps

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Països Catalans.
Web oficial: http://www.myspace.com/thenineuk
Webs d'interès:

ANY: 2002
Àlbum: Vatua

01 – Sarah
02 – Mazinger
03 – Tubercle Ultratòmic
04 – Baglava i Minaret en J#
05 – Turkish Shoes
06 – “Jols”
07 – L’Abeja
08 – Sapo
09 – “Cadem a i mitxa?”
10 – “Am” caus malament
11 – En Manel
12 – Patufet
13 – Amic
14 – Mandarines

Patufet (per NTNE) Vídeo no oficial.
http://www.youtube.com/watch?v=XYDjDt_34yo

NINE INCH NAILS (NIN)

ESPERANT EL SEU MOMENT.

CAMOUFLAGE

ESPERANT EL SEU MOMENT.

THE NINE - Como um alien

18/04/2009:

Aquest és un grup que he descobert l’últim any i que m’ha sorprès agradablement, ja que són varies les cançons del seu disc “Invasion” que m’han agradat força. La llàstima és que el grup ja no existeix.

I és que The Nine és molt mal nom per un grup en els temps que corren, ja que si es busca al Google, abans de trobar informació sobre el grup, es troba informació de moltes altres coses com la sèrie televisiva, o els NIN.

Un cop els membres del grup van “matar-lo” fent per la ocasió una versió del “Shout” dels Depeche Mode, van passar a anomenar-se “Alien 6”, incorporant una cantant a la formació. D’aquesta nova proposta només he sentit una versió de “Ice Machine”, també de Depeche Mode, que està bé, però frega perillosament la prima línia que separa un projecte seriós d’un projecte sense personalitat pròpia. Un cop més, el nom no podia ser més inoportú, ja que al Google, amb aquest nom, l’únic que es troba, són coses de la saga d’Alien. Aquest projecte també està liquidat, i ara es fan dir Tenek i es presenten com un duet, i aquí sí que se’ls pot trobar, per exemple al YouTube.

La cançó que he escollit del grup, és una versió de la seva cançó “Like an Alien” (1997) cantada en brasiler/portuguès que es va publicar al 2004. Evidentment, tractant-se d’un grup modest, i crec que força desconegut, no he trobat cap vídeo per penjar, i l’he hagut de fer jo.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 2004
Àlbum: Invasion



















Como Um Alien

Més cançons i més informació.

 

THE NINE

Nacionalitat: Anglaterra. 
Web oficial: http://www.myspace.com/thenineuk
Webs d'interès: http://www.discog.info/nine.html

ANY: 2000
Maxi: I Won’t

01 – I Won’t (Original Mix) 4:28
02 – I Won’t (KAJ’s Eyes Open Wide Mix) 4:33
03 – I Won’t (Infinite Denial Mix) 5:15
04 – My Fallacy (Delusion Mix) 4:54
05 – I Won’t (Non-Compliant Mix) 4:30
06 – I Won’t (Project X Mix) 3:54.

ANY: 2004
Àlbum: Invasion
























01 - Control (The Domination Mix) 3.45
02 - My Fallacy (Delusion Mix) 4:54
03 - Eternal Insane (Asylum Mix) 6.56
04 - Back to This (The Renaissance Mix) 4.32
05 - Adrenaline Flows 4.48
06 - I Won't (Single Version) 4.28
07 - Burn You Down (Original Version) 4.28
08 - Our Tomorrow (Omniscient Mix) 5.11
09 - Ripped (Propaganda Magazine Mix) 4.08 [previously unreleased]
10 - Haunted (Neuroinduction Mix) 4.46 [remix by Neuroactive]
11 - Como Um Alien 5.15 [remix of 'Like an Alien' on rare Brazilian CD]
12 - I Won't (Jason Trotta Mix) 5.16 [previously unreleased)

DEPECHE MODE - Somebody / Wrong

10/04/2009:

Finalment he hagut de parlar d’ells. Esperava no haver-ho de fer, però també sabia que era inevitable. M’he resistit tant com he pogut, però finalment ha arribat el seu moment. I tot això degut a la meva relació amor/odi amb Depeche Mode. Potser que comenci pel principi.

Tot va començar, el dia que vaig arribar a casa d’un amic meu, i només entrar, em vaig trobar el Melody Maker d’aquella setmana:

- Qui són aquests “tius” amb aquestes pintes tant tristes i grises?” I amb aquest nom tan horrible? Depeche Mode!!!!!!!!!!?

- M’he comprat el seu maxi. El vols sentir?

Mentre el sentia, vaig pensar que era una música tan fútil, que probablement mai els hi faria cas, tot i que la portada del maxi, em va agradar molt. Es veia un home sortint d’un ou. Però he de reconèixer, que a les vuit del vespre, mentre tornava a casa en metro, anava cantant el maxi d’aquest grup tant trist i gris.

Va sortir el segon maxi, i és clar, me’l vaig haver de comprar igual que vaig fer amb el primer. I després el LP. Quin disc!!!!!!! Brutal. I novament amb una portada molt bona. Definitivament, no eren ni tristos ni grisos. S’havien convertit en un dels grups que més escoltava.

De cop, va venir la tragèdia, en Vince Clarke, el geni dels teclats, deixava el grup per formar un altre projecte musical. Però Depeche Mode van continuar, i van treure dos senzills, que en el seu moment, em van agradar, però ja no era el mateix. Així que quant va sortir el segon LP, tot i que la portada tornava a ser magnifica, me’l vaig comprar amb molta por de portar-me una decepció. Un cop escoltat, vaig pensar que com era possible que en Martin L. Gore, hagués estat tant desaprofitat en el primer disc. Encara em va agradar més que el primer, fins el punt, que avui encara, cançons com “Leave in Silence” o “The sun and the rainfull” són per mi, mítiques i imprescindibles. Tot i que crec que Depeche Mode no se senten molt orgullosos d’aquest disc, per mi, és un dels millors si trèiem la cançó “The meaning of love”.

El tercer, va tornar a ser tot un descobriment per mi. Novament portada genial, i ple de cançons, per mi molt bones, avui encara. Vaig tenir la sort de veure’ls en directe, i bé, en directe, tot i els esforços del cantant, només puc dir que va ser un concert inoblidable per qüestions purament emocionals. A més, érem quatre gats, i això sempre és d’agrair.

El quart, vaig tornar a tenir la sensació de disc especial. Un altre cop amb portada bonissima, i unes cançons increïbles. Definitivament, Depeche Mode, tot i que amb la resta de discos, ja ho van aconseguir, per mi serien un dels grups que marcarien la meva vida. Amb quatre discos, ja en tenien dos (el segon i el quart) que eren imprescindibles per la vida humana.

El cinquè, també molt bo, brutal com sempre, però la portada ja no em va agradar tant, i vaig començar a notar, que els seguidors de Depeche Mode, ja no érem uns escollits, sinó que ja hi havia més gent. Recordo, el dia que vaig anar a comprar el disc, i davant meu se’l va comprar un noi que vaig pensar “A aquest li agrada Depeche Mode?” Bé no li vaig donar més importància.

El sisè, va ser la conversió dels incrèduls, i l’èxit comercial del grup ja era evident. Per sort, la qualitat del disc, seguia sent excel·lent. Van tornar a fer una portada molt bona, potser l’ultima gran portada de Depeche Mode. També els vaig poder veure en directe, i aquest cop ja no érem quatre gats, però tampoc va haver-hi cap tipus d’ambient claustrofòbic.

I va arribar el “101” i amb ell, els meus primers moments desagradables amb Depeche Mode. De cop, a tothom li agrada Depeche Mode, i si no els coneixies, o no t’agradaven, no eres ningú. Pujaves a qualsevol cotxe, i sonava Depeche Mode. Anaves a qualsevol casa, i et trobaves el “101” sonant. Definitivament, els seguidors de Depeche Mode de tota la vida, ens vàrem veure submergits dins una gran massa, que era impossible que hagués pogut créixer i madurar amb aquest grup. Ja no érem els “escollits”.

Després del “101” vaig començar a patir per la música del grup, ja que havien triomfat als Estats Units, i això era més que perillós, ja que potser deixarien de ser ells mateixos, per ser el que creien que havien de ser. I van treure el “Violator”, el setè àlbum d’estudi. Quan el vaig sentir vaig respirar tranquil. Continuaven fent discos excel·lents. Però amb aquest disc, Depeche Mode i jo, ens vàrem distanciar molt. La massificació del grup, havia arribat a cotes insuportables. De fet, amb vaig trobar, amb una colla de marrecs, molts marrecs, que pretenien donar-me lliçons sobre qui era i que havia fet Depeche Mode. Pretenien fer-me veure lo bons que eren Depeche Mode. Em volien fer veure la llum. Però que s’havien pensat?. I la falta de fonaments sobre la que es recolzava aquesta devoció Depeche-modiana, els feia caure en una arrogància tal, que quan els hi volies fer veure, que hi havia altres grups, eren incapaços de veure’ls. Encara recordo, respostes d’aquests nous seguidors de Depeche Mode, quan els hi deixava un CD de Camouflage o de And One:
- Aquests no són més que uns imitadors barats de Depeche Mode. Havent-hi Depeche Mode, aquests no tenen raó de ser.
I el remat final va ser el concert d’aquell any. Rodejat de fans, que de tant que van cridar, de tants cops que anaven a buscar cervesa, que després em tiraven per sobre, de votar sense sentit del ritme, només per fer gresca per fer-la, i de no deixar-me gaudir dels, perquè no dir-ho, dels meus Depeche Mode, vaig decidir no anar mai més a un concert de Depeche Mode si les coses no canviaven molt, ni a un concert amb un aforament superior a unes 5.000 persones (de moment, ho he aconseguit)

Ja, per acabar la meva relació amb Depeche Mode, va venir l’infumable “Songs of faith and devotion”. La meva por pel intent de conquerir el mercat dels Estats Units, es va fer realitat amb aquest disc, per mi, insofrible, tot i que també té bones cançons. A més, els problemes personals entre ells, i tot el que va envoltar al grup durant aquella època, em va fer quasi quasi, trencar peres amb els meus Depeche Mode.

Per sort, tots els discos que han tret després d’aquest “Songs of faith and devotion”, han tornat a ser excel·lents, o molt bons, però ja no ha estat el mateix.

Però, excepte aquest disc que tant detesto, he de reconèixer, que les meves diferencies amb Depeche Mode, no són responsabilitat d’ells, sinó dels seus seguidors, i d’un atac de banyes per la meva part. Potser ha arribat el moment de reconciliar-nos. No aniré als seus concerts, però si que me’ls tornaré a escoltar amb aquell esperit que me’ls escoltava abans. La publicació en els propers dies del seu nou àlbum, és una bona oportunitat per fer-ho, ja que, de moment, el seu nou senzill, com quasi sempre, és excel·lent.

Només demano als fans de Depeche Mode, que s’obrin d’orelles, i puguin veure, que hi ha vida electrònica (i no electrònica) a part de Depeche Mode.

Em resulta difícil escollir quines cançons de Depeche Mode penjar, ja que mil vegades han fet, “la millor cançó mai escrita”, i per tant m’he deixat guiar pel atzar. La afortunada ha estat “Somebody”. La segona, és el seu nou senzill, que espero sigui la porta de la meva reconciliació amb un dels grups que ha marcat la meva vida, ja que he madurat amb ells, i les seves cançons, molts cops coincidien amb aquest procés. (la informació sobre el nou senzill i el nou àlbum de Depeche Mode, l’he estreta de btretze, gràcies)

Que en gaudiu.
Ja sabeu, llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1984

Àlbum: Some Great Reward

Senzill: Somebody (Directe)

ANY: 2009
Àlbum: Sounds of the Universe

Àlbum: Sounds of the Universe (Deluxe Box Set Edition)

Senzill: Wrong (Playback) (Vídeo-clip)

Més cançons i més informació.

DEPECHE MODE

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial: http://www.depechemode.com/index.html

Webs d'interès: http://www.depechemode.es/

http://www.depechecollector.com/

ANY: 1979

Àlbum: Speak and Spell

01 - New Life

02 - I Sometimes Wish I Was Dead

03 - Puppets

04 - Boys Say Go!

05 - Nodisco

06 - What's Your Name?

07 - Photographic

08 - Tora! Tora! Tora!

09 - Big Muff

10 - Any Second Now (Voices)
11 - Just Can't Get Enough

Senzill: New Life

01 - New Life

02 - Shout

Maxi-single: New life

01 - New Life (Remix)

02 - Shout (Rio mix)

Senzill: Just can't get enough

01 – Just can't get enough

02 – Any second now

Maxi-Single: Just can't get enough

01 - Just Can't Get Enough (extended Version)
02 - Any Second Now
03 - Just Can't Get Enough (7inch Version)

ANY: 1982

Àlbum: A broken frame

01 - Leave in silence

02 - My Secret Garden
03 - Monument
04 - Nothing To Fear
05 - See You
06 - Satellite
07 - The Meaning Of Love
08 - A Photograph Of You
09 - Shouldn't Have Done That
10 - The Sun & The Rainfall

Senzill: Leave in silence

01 - Leave in silence
02 - Excerpt From: My Secret Garden

Maxi: Leave in silence

 

01 - Leave In Silence (Longer)

02 - Further Excerpt From: My Secret Garden
03 - Leave In Silence (Quieter)

ANY: 1984

Àlbum: Some Great Reward

01 - Something To Do

02 - Lie To Me

03 - People Are People

04 - It Doesn't Matter

05 - Stories Of Old

06 - Somebody

07 - Master And Servant

08 - If You Want

09 - Blasphemous Rumours

Senzill: Somebody (Directe)

Senzill: Master And Servant (Vídeo Clip oficial)

01 – Master And Servant 3:45

02 – (Set Me Free) Remotivate Me 4:12

Maxi: Master And Servant

01 – Master and Servant (Slavery Whip Mix)

02 – (Set Me Free) Remotivate Me (Release Mix)

03 – Master and Servant (Voxless) 

Maxi: Master And Servant

01 – Master and Servant (An ON-Usound Science Fiction Dance Hall Classics)

02 – Are People People?

03 – (Set Me Free) Remotiate me

Maxi: Master And Servant

01 – Master and Servant (US Black and Blue Mix) 8:02

02 – (Set Me Free) Remotivate Me (US 12” Mix) 7:59

03 – Are People People? 4:29

ANY:1986

Àlbum: Black celebration

01 - Black Celebration

02 - Fly On The Windscreen - Final

03 - A Question Of Lust

04 - Sometimes

05 - It Doesn't Matter Two

06 – A question of time

07 - Stripped

08 - Here Is The House

09 - World Full Of Nothing

10 - Dressed In Black

11 - New Dress

12 - But Not Tonight

Maxi: A question of time

01 - A Question Of Time (remix)

02 - Black Celebration (live)
03 - Something To Do (live)
04 - Stripped (live)
05 - More Than A Party (live)
06 - A Question Of Time (extended Remix)
07 - Black Celebration (black Tulip Mix)
08 - A Question Of Time (new Town Mix/live Remix)

ANY: 1990

Àlbum: Violator

01 - World In My Eyes

02 - Sweetest Perfection

03 - Personal Jesus

04 - Halo

05 - Waiting For The Night

06 - Enjoy the silence

07 - Interlude #2 - Crucified

08 - Policy Of Truth

09 - Blue dress

10 - Interlude #3

11 - Clean

Maxi: Enjoy the silence

01 – Enjoy The Silence (Single version)

02 – Enjoy The Silence (Hands and Feet Mix)

03 – Enjoy The Silence (Ecstatic Dub)

04 – Sibeling (Single Version)

Maxi: Enjoy the Silence

01 – Enjoy The Silence (Bass Line)

02 – Enjoy The Silence (Harmonium)

03 – Enjoy The Silence (Ricki Tik Tik Mix)

04 – Mephisto

Maxi: Enjoy the Silence

01 – Enjoy The Silence (The Quad: Final Mix)

Enjoy the silence (video remix X2?)

ANY: 1993

Àlbum: Songs of faith and devotion

01 - I Feel You

02 - Walking In My Shoes

03 - Condemnation

04 - Mercy In You

05 - Judas

06 - In Your Room

07 - Get Right With Me

08 - Interlude #4

09 - Rush

10 - One Caress

11 - Higher Love

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Single Mix) [4:59]

02 - My Joy (Single Mix) [3:57]

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Grungy Gonads Mix)

02 - Walking In My Shoes (Seven Inch Mix)

03 - My Joy (Seven Inch Mix)

04 - My Joy (Slow Slide Mix)

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Extended Twelve Inch Mix)

02 - Walking In My Shoes (Random Carpet Mix)

03 - Walking In My Shoes (Anandamidic Mix)

04 - Walking In My Shoes (Ambient Whale Mix)

Maxi: Walking in my Shoes

01 - Walking In My Shoes (Single Mix) [4:59]

02 - Walking In My Shoes (Grungy Gonads Mix) [6:24]

03 - Walking In My Shoes (Random Carpet Mix) [6:10]

04 - My Joy (Slow Slide Mix) [5:12]

05 - Walking In My Shoes (Extended Twelve Inch Mix) [6:53]

06 - Walking In My Shoes (Anandamidic Mix) [6:11]

07 - My Joy (Single Mix) [3:57]

08 - Walking In My Shoes (Ambient Whale Mix) [4:54]

ANY: 2006

Walking in my Shoes (live)

ANY: 2009

Àlbum: Sounds of the Universe

01 - In Chains

02 - Hole To Feed

03 – Wrong (Playback) (Vídeo-clip)

04 - Fragile Tension

05 - Little Soul

06 - In Sympathy

07 - Peace

08 - Come Back

09 - Spacewalker

10 - Perfect

11 - Miles Away / The Truth Is

12 - Jezebel

13 - Corrupt

Àlbum: Sounds of the Universe (Deluxe Box Set Edition)

CD01

01 - In Chains

02 - Hole To Feed

03 – Wrong (Playback) (Vídeo-clip)

06 - In Sympathy

07 - Peace

08 - Come Back

09 - Spacewalker

10 - Perfect

11 - Miles Away / The Truth Is

12 - Jezebel

13 – Corrupt

CD02

01 - Light

02 - The Sun and the Moon and the Stars

03 - Ghost

04 - Esque

05 - Oh Well

06 - Corrupt (Efdemin Remix)

07 - In Chains (Minilogue's Earth Remix)

08 - Little Soul (Thomas Fehlmann Flowing Ambient Mix)

09 - Jezebel (SixToes Remix)

10 - Perfect (Electronic Periodic Dark Drone Mix)

11 - Wrong (Caspa Remix)

CD03

01 - Little 15 (Demo)

ANY: 2010

DVD: Tour of the Universe: Barcelona 20/21.11.09

01 - In Chains

02 - Wrong

03 – Hole to Feed

04 – Walking in My Shoes

05 – It's No Good

06 – A Question of Time

07 – Precious

08 - Fly on the Windscreen

09 – Jezebel

10 – Home

11 - Come Back

12 – Policy of Truth

13 – In Your Room

14 - I Feel You

15 – Enjoy the Silence

16 - Never let me down again

17 - Dressed in Black

18 – Stripped

19 – Behind the Wheel

20 – Personal Jesus

21 - Waiting for the Night

Bonus track

01 – World in my Eyes

02 - Sister of Night

03 - Miles Away/The Truth Is

04 - One Caress

ANY: 2013

Àlbum: Delta machine

Disc 1
01 - Welcome To My World
02 - Angel
03 - Heaven
04 - Secret To The End
05 - My Little Universe
06 - Slow
07 - Broken
08 - The Child Inside
09 - Soft Touch / Raw Nerve
10 - Should Be Higher
11 - Alone
12 - Soothe my soul
13 - Goodbye

Disc 2
01 - Long Time Lie
02 - Happens All The Time
03 - Always
04 - All That's Mine

Senzill: Soothe my soul

01 - Soothe my soul
02 - Goodbye (Gesaffelstein Remix)