diumenge, 12 de juliol del 2009

DEPECHE MODE - Walking in my shoes (Live 2006)

12/07/2009: 

Un cop més, btretze, ens informa d’algunes notícies d’interès. Malauradament, són males noticies ja que sembla ser que Depeche Mode ha hagut de cancel·lar els concerts que tenia previst fer a Sevilla i a Porto, degut a que el cantant de Depeche Mode s’ha fet mal a la cama. Ja és mala pata ...................uy, quin comentari més inoportú. Volia dir que ja és mala sort pels fans del grup que volien anar a aquests concerts, en molts casos segurament era l’única oportunitat de veure als creadors de cançons com “Walking in my shoes” ...................uy, un altre comentari inoportú. Serà millor que calli, no sigui que torni a fotre la pota.......................ho veieu?

Ja que he anomenat el títol d’una cançó de Depeche Mode, aprofitaré per penjar-la, ja que amb la gran quantitat de fantàstiques cançons que tenen, he d’aprofitar qualsevol oportunitat. És un directe de 2006.

Que en gaudiu.
Ja sabeu, llums tancats ( i no us entrebanqueu amb re) i el so a tota canya.

ANY: 1993
Àlbum: Songs of faith and devotion



















Maxi: Walking in my Shoes























































































ANY: 2006
Walking in my Shoes (live)

 

dissabte, 11 de juliol del 2009

KRAFTWERK - Pocket calculator (cantada en italià)

10/07/2009:
Aquests dies, el Tour de France a estat per terres catalanes. Bé. això no és nou, ja que tot sovint, hi passa. La novetat d’aquest any, és que ha creuat els Pirineus i ha arribat fins a Barcelona, mentre que altres anys es quedava a prop de Perpinyà.

Quan volem relacionar el Tour de France amb música, la primera relació que em ve al cap és amb Kraftwerk. Així doncs, la elecció seria fàcil, si no fos perquè aquesta cançó de Kraftwerk, no m’agrada massa. Així que he buscat un altre tema d’ells, per penjar, i en grups com aquest quartet alemany, només t’has de deixar portar pel atzar, i ràpidament tens el tema escollit.

Amb els Kraftwerk, a diferència d’altres grups, no em puc fer el “xulo” dient que els coneixia abans que ningú i que m’agradaven abans que ningú. La veritat és que era l’únic de la colla que no sentia cap admiració pel grup, de fet, tot el contrari. Però per sort un dia vaig veure la llum, i vaig començar a gaudir de Kraftwerk. Ho vaig fer just a temps per poder-los veure en directe, en un del pocs concerts que han fet al nostre país. Crec que en realitat era el primer cop que venien (o ja havien tocat en un Sonar d’abans?)

Va ser un concert sorprenent, ja que hi anava esperant un concert més aviat tranquil, i un punt fred, però em vaig trobar ballant, i fins i tot rient amb les bromes que feien els integrants del grup. Va ser un dels millor concerts que recordo haver viscut, i dels mes divertits.

La cançó que penjo, és un clàssic d’ells (Pocket Calculator) en una versió cantada en italià. He sentit aquesta cançó en alemany, en anglès, en francès, en japonès, i ara en italià. Per quan una versió en català? Hem de crear un grup al Facebook per demanar a Kraftwerk, que facin aquesta versió? Potser ho faig.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.

Que en gaudiu.

ANY: 1981
Àlbum: Computer World















Senzill: Pocket Calculator













































Pocket calculator (Actuació cantant en italià)




KRAFTWERK

Nacionalitat: Alemanya

ANY: 1981
Àlbum: Computer World















01 – Computerwelt - Computer World
02 - Taschenrechner - Pocket Calculator
03 - Nummern - Numbers
04 - Computerwelt 2 - Computer World 2
05 – Computerliebe - Computer Love
06 - Heimcomputer - Home Computer
07 - It's More Fun to Compute - It's More Fun to Compute

Senzill: Pocket Calculator














































01 – Pocket calculator
02 - Dentaku



ANY: 2005
DVD: Minimum - Maximum


















Disc 1
01 - Meine Damen und Herren
02 - The Man-Machine
03 - Planet of Visions
04 - Tour de France '03
05 - Vitamin
06 - Tour de France
07 - Autobahn
08 - The Model
09 - Neon Lights
11 - Trans Europe Express

Disc 2
12 - Numbers
13 - Computer World
14 - Home Computer
15 - Pocket Calculator/Dentaku
17 - Elektro Kardiogramm
18 - Aéro Dynamik
19 - Music Non Stop
20 - Aerodynamik/MTV

dimecres, 8 de juliol del 2009

PET SHOP BOYS - Suburbia (live)

07/07/2009: 
D’avui no pot passar. Avui els Pet Shop Boys toquen (¿toquen?) a Barcelona i ja no puc retardar més un comentari sobre aquest duet. He anat retardant l’escrit sobre aquest grup involuntàriament, segurament, perquè no són una prioritat per mi, tot i reconèixer que tenen un bon grapat de magnifiques cançons.

Encara recordo el primer cop que els vaig sentir. Aquell “West End Girls” era magnífic i no podia ser un altre cosa que un bon presagi. Vaig pensar que era el naixement d’una nova generació de grups que perpetuarien la musica electrònica amb els Pet Shop boys liderant aquesta generació, i amb una mica de sort, aconseguirien el reconeixement popular per aquest tipus de música.

Vaig ser profètic en tot, excepte en una cosa. No va ser el naixement de cap generació magnifica, i ells, segons el meu parer, no poden liderar re. Ho sento, però tot i tenir-ho tot per agradar-me, no els suporto. Els puc escoltar, molt bé ja que tenen moltes cançons excepcionals, però veure’ls em posa malalt.

Deu ser la seva actitud, sobre tot la del teclista, que en un principi feia gràcia aquella pose de no-comunicacio-per-què-soc-el-minimalisme-en-persona, però al cap dels anys, cansa, i penso que aquesta pose es deu a que no sap fer un altre cosa. Al cantant el suporto més. No gaire més, però millor. També abusa d’aquest minimalisme, que sota el meu parer, pretén amagar moltes carències, però he de reconèixer que és un cantant perfecte. És d’aquells cantants que crec que no desafinaria ni volent.

Una de les altres coses que no m’agrada dels Pet Shop Boys, és que durant la seva carrera, no han tingut massa variacions, i tota ella és massa lineal. Bé de fet tot en ells és massa lineal, i es potser per això que no m’acaben de fer el pes.

Però tenen moltes cançons, que es podrien qualificar de la millor cançó mai escrita, i per tant tenen el seu lloc en aquest blog, i si persisteixo en la tasca d’anar penjant cançons, d’ells, en penjaré bastants. Avui, com estan de concert a Barcelona, penjo una d’aquestes magnífiques cançons en directe.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1986
Àlbum: Please















Senzill: Suburbia































ANY: 2007
DVD: Cubism
























Suburbia (Live)


PET SHOP BOYS

Nacionalitat: Anglaterra
Web oficial: http://www.petshopboys.co.uk/
Webs d'interès:

ANY: 1986
Àlbum: Please















01 – Two Divided by Zero
02 – West End Girls
03 – Opportunities (Let’s make lots of Money)
04 – Love Comes Quickly
05 – Suburbia
06 – Opportunities (Reprise)
07 – Tonight is Forever
08 – Violence
09 – I Want a Lover
10 – Later tonight
11 – Why Don’t we live Together?


Senzill: Suburbia























ANY: 2007
DVD: Cubism























01 - Psycho Intro
02 - God Willing
03 - Psychological
04 - Left to My Own Devices
05 - I'm With Stupid
06 – Suburbia
07 - Can You Forgive Her?
08 - Minimal
09 - Shopping
10 - Rent
11 - Dreaming of the Queen
12 - Heart
13 - Opportunities (Let's Make Lots of Money)
14 - Integral
15 - Numb
16 - Se A Vide E (That's The Way Life Is)
17 - Domino Dancing
18 - Flamboyant
19 - Home and Dry
20 - Always on My Mind
21 - Where the Streets Have No Name
22 - West End Girls
23 - The Sodom and Gomorrah Show
24 - So Hard
25 - It's a Sin
26 - Go West


ANY: 2012
CD: Elysium
 


ANY: 2013

dissabte, 4 de juliol del 2009

SIMPLE MINDS - The american

04/07/2009:
Avui els Estats units celebren l’aniversari de la proclamació de la seva independència (quina enveja) i això m’ha fet pensar en la cançó “the american” dels Simple Minds. També volia parlar d’ells, ja que no fa gaires setmanes, van publicar un nou treball, del que encara no he sentit res (símptoma evident que em faig gran, en altres dècades, això no hagués passat)

La penjo en forma de muntatge que ha fet algú i que es deixa veure força bé, respectant el so original, i un directe pirata de 2008.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.


ANY: 1981
Àlbum: Sister Feelings Call



















Àlbum: Sons and Fascination (Included “Sister Feelings Call”)



















Àlbum: Sons and Fascination



Àlbum: Themes for great Cities (Definitive Collection 79/81)

Senzill: The American (Vídeo no oficial)




ANY: 2008

The American (Directe-pirata 2008)

Més cançons i més informació

divendres, 3 de juliol del 2009

U2

02/07/2009:
Aquesta ha estat la setmana de U2 a Barcelona, ja que han estrenat la seva gira mundial, anomenada “360”, i ho han fet amb tres concerts. El primer, amb un aforament limitat de 500 convidats, el passat dilluns. El dimarts va ser el primer concert de debò, i avui dijous, el tercer i últim concert que faran a la capital catalana.

Els U2, no són ni de bon tros, el meu grup favorit, però sí que tenen un bon grapat de cançons magnifiques, que poc a poc, aniré penjant per aquí. Avui li toca a “Pride (In tne name of love)” potser la primera cançó que vaig ser conscient que m’agradava, d’aquest grup.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

26/12/2008:
Ja ha passat el Nadal i la setmana que ve, canviem d’any. La veritat és que aquest cop ho tinc molt fàcil per escollir la cançó que recomano aquesta setmana. És tracta de “New year’s day” d’U2.

Ara mateix no és que sigui la meva cançó preferida, però després de tornar-la escoltar després de tant temps, he vist que aguanta força be el pas del temps. Em recorda a aquells U2, que cada àlbum es milloraven a ells mateixos fins arribar al “The Joshua Tree” que el recordo com un àlbum magnífic. Després d’això, els U2 van caure en la temptació de conquerir el mercat americà canviant d’estil per apropar-se als americans, i des del meu parer, és van equivocar de ple, fen el “Rattle & Hum”, per mi, un dels pitjor àlbums de la historia. Després la seva carrera a estat força irregular, recolzant-se en uns concerts-espectacle, on la seva música no era el més important.

Així doncs, per recordar aquells U2 amb força i empenta, penjo aquesta cançó.

Que en gaudiu.

Nacionalitat: Irlanda.
Web oficial: http://www.u2.com/home.php
Webs d'interès:

ANY: 1983
Àlbum: War






















01 - Sunday Bloody Sunday
02 - Seconds
03 - New Year's Day
04 - Like A Song
05 - Drowning Man
06 - The Refugee
07 - Two Hearts Beat As One
08 - Red Light
09 - Surrender
10 - 40

Senzill: New year’s day












01 - New Year's Day
02 - Treasure (Whatever Happened To Pete The Chop?)
All is quiet on New Year's Day.
A world in white gets underway.
I want to be with you, be with you night and day.
Nothing changes on New Year's Day.
On New Year's Day.

I... will be with you again.
I... will be with you again.

Under a blood-red sky
A crowd has gathered in black and white
Arms entwined, the chosen few
The newspaper says, says
Say it's true, it's true...
And we can break through
Though torn in two
We can be one.

I... I will begin again
I... I will begin again.

Oh, oh. Oh, oh. Oh, oh.
Oh, maybe the time is right.
Oh, maybe tonight.
I will be with you again.
I will be with you again.

And so we are told this is the golden age
And gold is the reason for the wars we wage
Though I want to be with you
Be with you night and day
Nothing changes
On New Year's Day
On New Year's Day
On New Year's Day

ANY: 1984
Àlbum: The unforgettable fire


















01 - A Sort Of Homecoming
02 - Pride (In The Name Of Love)
03 - Wire
04 - The Unforgettable Fire
05 – Promenade
06 - 4th Of July
07 – Bad
08 - Indian Summer Sky
09 - Elvis Presley And America
10 – MLK












01 - Boomerang
02 - Pride (In The Name Of Love)
03 - Boomerang II



diumenge, 28 de juny del 2009

CHIC - Le Freak (Live) & Good Times (Live)

27/06/2009:


Després de l’espectacle que estan oferint alguns fans, cal passar full ràpidament i tal com diu la dita castellana “El muerto al hoyo (amb tots els respectes i molta admiració) i el vivo al bollo)

Avui parlo d’un grup que farà un concert el proper 24 de juliol (espero no tronar-me a equivocar amb les dates) al Festival dels Jardins de Cap Roig i és un d’aquells grups històrics. Per mi, més històric per dues cançons que no pas per la seva carrera.

De Chic poca cosa puc dir, re més que hi han dues cançons d’ells que m’agraden molt, i que el seu bateria, Tony Thompson va ser membre de The Power Station, i seu baixista, en Bernard Edwards, va ser el productor del mateix grup, i posteriorment el baixista. També va ser productor de molts altres. I que en Nile Rodgers, va ser productor de molts.

Penjo “Le Freak” original de l’època. Tot un document.També penjo un directe de “Good Times” del 2007, ja que deu ser lo més semblant al que es podrà veure aquest estiu. Per cert, aquest tema, en el seu moment va generar el rap més famós de la historia amb aquella frase cèlebre “ASEREJÉ”. Tant popular es va fer aquest rap, que ara seria difícil interpretar aquesta cançó, sense fer un fragment d’aquest rap.
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1978
Àlbum: C’est Chic.


Senzill: Le Freak








ANY: 2007Good Times (Directe 25.08.07 – Noruega)

CHIC

Nacionalitat: Estats Units.
Web oficial: http://www.nilerodgers.com/
Webs d'interès: http://es.wikipedia.org/wiki/CHIC
http://www.chictribute.com/

ANY: 1978
Àlbum: C’est Chic.

01 - Chic Cheer
02 - Le Freak
03 - Savoir Faire
04 - Happy Man
05 - I want your love
06 - At last I am free
07 - Sometimes you win
08 - (Funny) Bone

Senzill: Le Freak





ANY: 1979Àlbum: Risqué

Cara A
01 - Good Times (8:08)
02 - A Warm Summer Night (6:10)
03 - My Feet Keep Dancing (6:38)
Side B
01 - My Forbidden Lover (4:39)
02 - Can't Stand to Love You (2:56)
03 - Will You Cry (When You Hear This Song) (4:06)
04 - What About Me (4:09)

Senzill: Good Times


ANY: 2007Good Times (Directe 25.08.07 – Noruega)

dissabte, 27 de juny del 2009

MICHAEL JACKSON - The way you make me feel

26/06/2009:
Fa dies que volia parlar d’en Michael Jackson després d’anunciar els seus 50 concerts a Londres. Però avui ha mort, segons sembla per una dosi massiva de morfina. Avui no és dia per parlar d’ell i per tant penjo una de les cançons que més m’han agradat d’ell, i que potser no és de les més populars. El vídeo clip tampoc és re del altre món i potser això encara fa que m’agradi més.

El meu record des d’aquí.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1987
Àlbum: BAD.

Senzill: The way you make me feel

MICHAEL JACKSON

Nacionalitat: Estats Units.
Web oficial: http://www.michaeljackson.com/
Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Michael_Jackson

ANY: 1979
Àlbum: Off the wall


01 - Don't Stop 'Til You Get Enough
02 - Rock with You
03 - Working Day and Night
04 - Get on the Floor
05 - Off the Wall
06 - Girlfriend" (McCartney)
07 - She's out of My Life
08 - I Can't Help It
09 - It's the Falling in Love
10 - Burn This Disco Out



ANY: 1987
Àlbum: BAD.


01 - Bad
02 - The way you make me feel
03 - Speed Demon
04 - Liberian Girl
05 - Just Good Friends
06 - Another Part of Me
07 - Man in the Mirror
08 - I Just Can't Stop Loving You
09 - Dirty Diana
10 - Smooth Criminal
11 - Leave Me Alone

Senzill: The way you make me feel


dijous, 25 de juny del 2009

THE PRETENDERS

24/06/2009:
Diuen que l’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra, i sembla que aquesta dita és certa de debò. Un altre cop, i ja en van dos, vaig tenir una errada imperdonable, dient que The Pretenders, tocarien el 5 de Juny, quan en realitat toquen el proper 5 de Juliol. Potser m’ho hauré de fer mirar, ja que els castellans tenen la dita que diu “no hay dos sin tres”. Tant debò no sigui així.

Bé, aquesta errada m’obliga a penjar una tercera cançó d’aquest grup em poc temps, i això vol dir que si no m’oblido de re, difícilment tornaré a parlar d’aquest grup, ja que no tenen, segons el meu gust, cap cançó més que tingui cabuda en aquest blog, per tant, el dia que toquin al Festival de la Porta Ferrada, no penjaré res d’ells.

Ja sabeu, llums tancats, i el so .... com vulgueu. No és cap cançó per despentinar-se.Que en gaudiu.



05/06/2009:
Tal com vaig dir l’altre dia, els esdeveniments es precipiten, i m’obliguen a penjar una cançó diària, cosa que no m’agrada massa, ja que així no es poden assimilar les cançons.

Avui, al Festival de la Porta Ferrada han tocat els Pretenders, i com no crec que tingui moltes oportunitats per parlar d’ells, no aprofito per penjar un altre cançó del grup, que tenen mes d’una bona cançó (tampoc moltes mes).

Avui penjo una cançó, amb cert aire “tonto”, però que poc a poc et va enganxant.

Ja sabeu, llums tancats, i el so .... com vulgueu. No és cap cançó per despentinar-se.
Que en gaudiu.

30/05/2009:
A la propera edició del Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols, serà on The Pretenders tocaran aquest estiu. Per mi, un grup de segona però que de tant en tant, feia bones cançons. D’aquest grup cal destacar a la seva líder, la Chrissy Hynde, que és tot un personatge, amb tota una historia al darrera. Gens fàcil la vida d’aquest grup, plena de tragèdies i sempre rodejada de relacions turmentoses. La Chrissy Hynde és probablement la persona que ha tingut més relacions personals. Ja m’enteneu, amb diferents estrelles del rock. És, sense cap mena de dubte, una persona carismàtica. És una d’aquelles persones, que sense saber perquè, ets sens atret per ella. Indomable i activista, dura i emotiva al mateix temps, no va deixar que ningú ni re, aturés el seu projecte. Avui amb quasi 60 anys, segueix a sobre dels escenaris i traient nous discos.

Poso el directe d’una cançó, que em va fer veure al seu moment, que això de la música seria important per mi. Va ser una de les primeres cançons que vaig ser conscient que m’agradava. Poc després vaig descobrir, que no seria el seu estil, cançons pop-rock senzilles, el que més m’agradaria, però va ser un dels meus primers contactes intensos amb la música.

En el directe que poso, podem veure al grup, a més a més de la Chrissy Hynde, al primer bateria de la banda, que a tronat al grup. Tots dos, són de la mateixa quinta, i ningú ho diria. Potser, això de ser vegetarià, té els seus beneficis, tot i que el que crec, és que la Chrissy Hynde, és una d’aquelles persones, dotades d’una genètica especial.

Ja sabeu, llums tancats, i el so .... com vulgueu. No és cap cançó per despentinar-se.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Anglaterra.
Web oficial: http://www.thepretenders.com/
Webs d'interès: http://www.pretendersarchives.com/MainMenu.html
http://es.wikipedia.org/wiki/The_Pretenders#Discograf.C3.ADa

ANY: 1979
Senzill: Brass in Pocket (Directe)








Senzill: Kid (Vídeo Clip)


























ANY: 1980
Àlbum: Pretenders


















01 – Precious
02 - The Phone Call
03 - Up The Neck
04 - Tattooed Love Boys
05 - Space Invader
06 - The Wait
07 - Stop Your Sobbing
08 – Kid
09 - Private Life
10 - Brass In Pocket
11 - Lovers Of Today
12 - Mystery Achievement

ANY: 1986
Àlbum: Get close





















01 - My Baby
02 - When I Change My Life
03 - Light of the Moon
04 - Dance!
05 - Tradition of Love
06 - Don't Get Me Wrong
07 - I Remember You
08 - How Much Did You Get for Your Soul?
09 - Chill Factor
10 - Hymn to Her
11 - Room Full of Mirrors

Senzill: Don’t get me wrong (Directe)

dimecres, 24 de juny del 2009

ROSER

23/06/2009:
La revetlla de Sant Joan és una d’aquelles nits especials que tant esperem durant tot l’any. Tot i ser una festa amb nom catòlic, és sense cap mena de dubte, una festa i una celebració pagana, en honor als instints terrenals, sense deixar espai ni a la reflexió ni al recolliment.

La revetlla de Sant Joan, ens serveix per celebrar que ve el bon temps i que deixem de tenir una preocupació, ja que no cal amoïnar-nos pel fred, i arriba el temps de la vida a cel obert, amb els plaers que la nostra pell ens pot oferir, com potser banyar-nos en grans extensions d’aigua, o sentir la brisa al capvespre, i tot això, voluntàriament o involuntàriament, fa aflorar la nostra sensualitat. També celebrem que vindran dies amb més temps d’oci, i possiblement la retrobada amb persones conegudes que fa temps que no veiem, o tenir la sensació aventurera de conèixer noves persones i nous llocs.

Aquesta celebració està protagonitzada pel foc, que ens renova i ens fa entendre que des d’aquesta nit màgica, tot serà diferent i sobretot millor. I això ho vivim els pobles de la conca del Mediterrani millor que ningú.

Tot això, m’ha fet pensar que podria estar representat pel la Roser, que reuneix una evident sensualitat, és mediterrània, i en la seva cançó “Foc” resumeix una mica el que molts esperem de la revetlla de Sant Joan.

La Roser és una cantant que té unes peculiaritats que fan que destaqui sobre altres cantants del seu univers musical. És especialment atractiva, simpàtica, i a sobre l’escenari i davant del micròfon es defensa força bé. A més, i després d’indagar una mica, he descobert que té un repertori que es pot escoltar molt bé, si deixem enrera prejudicis i tabús.

També cal destacar d’ella, la seva tenacitat i el seu esforç per fer-se un lloc dins la música, i que provenint com prové d’un concurs televisiu, no ho té fàcil. De fet, prové d’un concurs que no ha estat el més “triomfador” d’aquest estil, i tot i això, exceptuant al Sr. Bisbal, crec que és la que millor està portant aquest factor que va facilitar la seva fama, però que és evident que és un fre a la seva consolidació.

I per últim, també m’agradaria destacar, que ho fa des de la seva condició inequívocament catalana, sense amagar el seu nom, i el que és millor, fent música de ball en català. Tampoc podem demanar-li que renunciï al mercat en castellà, ja ho té prou difícil com per demanar-li sacrificis d’aquest tipus.

De la cançó “Foc” em sobra el tros “salsero”, però la resta, sobre tot la seqüència de baix, m’agrada força.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

Nacionalitat: Països Catalans.
Web oficial: http://www.rosermusic.com/
http://www.facebook.com/pages/Roser/58362552816?ref=ts#/discography/album.php?aid=58066901981
Webs d'interès: http://www.publispain.com/rosermurillo/

ANY: 2004
Àlbum: Fuego.




















Senzill: Foc (Vídeo clip)