Música: Ni Temps Ni Espai

VISAGE - She's a machine

2012-01-29T03:07:00.001+01:00

29/01/2012:

Ara fa temps que no deia res, i és que a part de no tenir massa temps, el poc que tinc, l'he de repartir amb una altre de les meves passions, que és la ciència ficció, i per tant dedico part d'aquest temps a veure pel·lícules o sèries d'aquest gènere tan desprestigiat, en molts casos, amb raó.

A finals de l'any passat, vaig veure les dues temporades de la sèrie de “Terminator: Les cròniques de la Sarah Connor”. La sèrie, sense ser una gran sèrie, és una bona sèrie, que té una trama argumental entretinguda i que no abusa en l'excés del fet que com és ciència ficció, tot s'hi val, tot i que de tant en tant, has d'acceptar “pop com animal de companyia”. No és una sèrie on es plantegin grans debats i conflictes ideològics i filosòfic (a part de l'habitual sobre si la intel·ligència artificial pot o no tenir emocions) però entreté.

La serie parteix cronològicament després de la pel·lícula de “Terminator 2”, però a partir de la segona temporada, es desvincula de la trama de les pel·lícules, i segueix el seu propi camí.

La primera temporada va patir (o potser va gaudir) de la famosa vaga dels guionistes de Hollywood, i per tant, és una temporada de pocs episodis, on hi ha poc espai per capítols de suport de la trama principal, i la majoria és dediquen a fil argumental important sense entrar en aspectes secundaris d'aquesta trama, que si bé serveixen per enriquir els personatges i la pròpia trama, de tant en tant, poden avorrir ja que no aporten gran cosa a la historia principal. Això passa a la segona temporada, on a mitja temporada s'entretenen massa en aquest tipus de capítols, tot i que els últims 7 o 8 capítols són trepidants.

La sèrie està bé per la seva trama i té un altre avantatge. I aquest és el final. La primera temporada, acaba de tal manera, que et deixa amb la “ai” al cor i necessites immediatament que et responguin moltes de les preguntes que t'han estat generant, i això no és del tot bo, ja que tal com està el món de la TV, mai es pot estar segur, si la sèrie continuarà o no. Per això em va agradar com va acabar la segona temporada, ja que acaba d'una manera, que et deixa amb ganes de continuar, però alhora et deixa satisfet. Queden moltes respostes al aire, però no en deixa amb la “ai” al cor, de tal manera que vols més capítols i vols que la historia continuï, però amb una sensació de cosa acabada.

Una altre de les coses que m'ha agradat i que m'ha captivat, ha estat el personatge de la Cameron. Potser per la estranya bellesa de la Summer Glau (actriu que interpreta a la Cameron) o per la forma d'afrontar el seu paper de “Robot que fa por”, tenint en compte que és una dels “bons” (fantàstic el diàleg i la interpretació que té amb l'ex de la Sarah Connor, mentres es desfà del “cadàver” d'un Terminator) Probablement el que m'ha captivat, sigui el conjunt de tot plegat.

En definitiva, que m'ha agradat tant, que vaig decidir fer un vídeo dedicat a la Cameron, utilitzant una cançó de Visage. Una cara B que es titula “She's a machine” (Obvi, no?) I si voleu veure la sèrie i les pel·lícules de Terminator en català, podeu trobar-les aquí.

I la veritat és que em sembla mentida que a aquestes alçades de blog, encara no hagi parlat de Visage. Mereixo ser durament castigat per aquesta ofensa al conjunt de les meves grans divinitats musicals. De fet, encara en queden uns quants, i hi he de posar remei. Avui he parlat d'un altre cosa, però algun dia hauré de dedicar-li a Visage tot el temps que es mereix aquest fantàstic projecte musical, que ha fet grans cançons i que gràcies a ells, moltes coses van canviar a principis dels 80.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats i el so a tot volum.

ANY: 1984

Àlbum: Beat Boy

Senzill i Maxi: Love glove

She's a Machine

Més cançons i més informació.

VISAGE

2012-01-29T02:56:00.000+01:00

Nacionalitat: Anglaterra

Web official:

Web's d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Visage

http://en.wikipedia.org/wiki/Visage

http://www.discog.info/visage.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Visage_%28banda%29

http://es.wikipedia.org/wiki/Steve_Strange

ANY: 1984

Àlbum: Beat Boy

01 - Beat Boy

02 - Casualty

03 - Questions

04 - Only the Good (Die Young)

05 - Can You Hear Me?

06 - The Promise

07 - Love Glove

08 - Yesterday's Shadow

Senzill: Love glove

01 - Love Glove

02 - She's a Machine

Maxi: Love glove

01 - Love Glove (Full Version)

02 - Love Glove (instrumental)

03 - She's a Machine

OBK - Historias de amor (Vibo Remix)

2012-01-14T02:11:00.001+01:00

13/01/2011:

Demà (o avui, o ves a saber quin dia depenen de quan es llegeixi això) tocaran (o toquen, o van tocar) OBK a la Sala Salamandra, dintre de la gira commemorativa dels seus 20 anys de carrera, i això em serveix d'excusa per parlar d'ells.

OBK és un grup que sempre he mantingut a certa distancia de mi, i en realitat no s'ho mereixen (o potser sí, no ho sé) I és que van néixer en mal moment i amb una mala presentació per mi, ja que van aparèixer al món amb una total i desacomplexada actitud de copia descarada de Depeche Mode, just en una època, que Depeche Mode i jo, no ens portàvem massa bé, i jo fugia ràpidament de tot allò que fes la més mínima ferum de Depeche Mode. I és que fins i tot, el nom d'OBK, sembla que ve d'una fantàstica cançó de Depeche Mode (una cançó sagrada) anomenada “Oberkorn”. De fet, OBK, sempre han destil·lat un petit aroma de copia constant que ha fet que no acabes de creure-me'ls del tot.

Però al mateix temps, tinc un sentiment de culpa amb ells, ja que crec que no he estat del tot just amb ells. La veritat és que sonen bé, i tot i copiar, si més no, sembla que ho fan amb contingut i amb criteri. I sobretot, tenen bones cançons.

Avui penjo, una d'aquestes cançons, “Historias de amor” en una versió propera al EBM que sempre m'ha agradat. Penjo un vídeo de la cançó on algú s'ha pres la molèstia de canviar el so, i posar aquesta versió EBM de 1992, enlloc de la versió House del 1998, que és a la que pertany realment el vídeo. Amb motiu dels seus 20 anys de carrera, han fet una nova versió d'aquesta cançó, que està bé però, la tonada, els ha quedat una mica “maquineta”. Què que és “maquineta”? Doncs a finals dels anys 80 i principis dels 90, el EBM (Electronic Body Music) col·loquialment, en dèiem “màquina”. Més tard, es va popularitzar una altre tipus de so “màquina” que no tenia ni de lluny la qualitat i la contundència del so EBM, i la meva colla d'amics, anomenàvem a aquest altre tipus de “màquina” com “maquineta”.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer a tota canya i amb els llums tancats.

ANY: 1991

Àlbum: Llámalo sueño

ANY: 1992

Maxi: Historias De Amor

Historias De Amor (Vibo-Remix)

Més cançons i més informació.

OBK

2012-01-14T02:02:00.001+01:00

Nacionalitat: Països Catalans.

Web oficial: http://www.obkmusic.net/

Webs d'interès:http://es.wikipedia.org/wiki/OBK

ANY: 1991

Àlbum: Llámalo sueño

01 – Dulce Sueño
02 – Déjame Comerte
03 – Historias De Amor
04 – Nunca Jamás
05 – No Te Puedo Olvidar
06 – Oculta Realidad
07 – Loco Por Ti
08 – De Qué Me Sirve Llorar
09 – La Princesa De Mis Sueños

ANY: 1992

Maxi: Historias De Amor

A1 - Historias De Amor (Vibo-Remix)

A2 - Historias De Amor (Acappella)

B1 - Historias De Odio

B2 - Historias De Amor (Single Edit)

ALPHAVILLE - Big in Japan

2011-12-26T12:41:00.000+01:00

26/12/2011:

Amb mes d'una setmana de retard, i amb les primeres festes nadalenques ja quasi passades, i sobretot, amb la típica falta de temps, deixo constància de la segona copa intercontinental guanyada pel Barça. Cal dir que és la segona en tres anys, i que si les circumstàncies, haguessin estat una mica favorables, qui sap si parlaríem de tres intercontinentals consecutives? En fi, pel mig s'ha perdut una, que va guanyar l'Inter de Milà d'en Samuel Eto'o, jugador que també es mereixia tenir aquest títol. En fi, pels que tenim una certa edat, sabem el que costa tenir la possibilitat de guanyar aquesta copa que ara ja no es diu Intercontinental, i es diu Campionat Mundial de clubs. En definitiva, que el Barça ja era oficiosament el millor equip de futbol del món (si més no, els que som barcelonistes, ens agrada pensar-ho) però ara ho és oficialment. El Barça s'ha fet un dels Grans a Japó, on hi havia certa mala “estrogança”.

He dit Gran al Japó? Això em fa pensar en Alphaville i la seva cançó “Big in Japan”, una cançó de gran èxit comercial que està realment ben feta. De fet s'ha fet varie versions i n'hi ha de molt bones. Alphaville no només van fer aquesta cançó, i tenen un bon grapat de bones cançons i moltes d'elles fins i tot amb èxit de vendes. Alphaville és un d'aquells grups que no acaben de fer forat, però tots tenim un bon record i certa simpatia pel grup.

Si algú escota aquesta cançó, ho hauria de fet a tota canya i amb els llums tancats.

ANY: 1984

Àlbum: Forever young

Senzill: Big in Japan

Big in Japan

Més cançons i més informació.

ALPHAVILLE

2011-12-26T12:25:00.001+01:00

Nacionalitat: Alemanya

Web oficial: http://www.alphaville.info/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Alphaville

http://en.wikipedia.org/wiki/Alphaville_%28band%29

ANY: 1984

Àlbum: Forever young

01 - A victory of love

02 - Summer in Berlin

03 - Big in Japan

04 - To Germany with love

05 - Fallen angel

06 - Forever Young

07 - In the mood

08 - Sounds like a melody

09 – Lies

10 - The jet set

Senzill: Big in Japan

01 - Big in Japan

02 - Seeds

BAND AID - Do they know it's Christmas?

2011-12-24T02:51:00.003+01:00

24/12/2011:

Un any més, em toca repetir la nadala que ja fa 26 anys es va fer per recaptar fons per acabar amb la fam al món. Malauradament, el desastre, no s'ha acabat.
Cada dia, moren a Somàlia, 150 nens.

Sobre la cançó, no tinc re per afegir a lo que vaig dir altres anys.

Poso dues versions del vídeo clip. La primera, és la de color de rosa, on tots podem quedar satisfets i tranquils amb la nostra consciència, i podem veure a les estelles del pop col·laborant per una bona causa. En el segon, es reflecteix la crua realitat d’abans ...................i d’ara. En aquesta versió, es veuen persones de fa trenta anys. Probablement, ja són mortes, de fam o de pobresa. Però avui, hi han altres persones que pateixen el mateix. Avergonyim-nos.

Aquest cop, no us puc demanar que en gaudiu.

Bon Nadal?

ANY: 1984

Maxi-Single: Do they know it's Christmas?

Do they know it's Christmas? 1984-01

Do they know it's Chritmas? 1984-02

Més cançons i més informació

NITZER EBB - Hearts & minds (Live no oficial in Belgium 2011)

2011-12-15T01:00:00.000+01:00

15/12/2011:

I per acabar amb aquest frenesí de publicacions ràpides en pocs dies, parlo de Nitzer Ebb, que toquen a Barcelona el proper divendres a la Sala Bikini, i no hi podré anar. No tinc paraules pel drama intern que estic vivint. El millor grup de tota la historia . . . . . . i jo seré a casa?!?!?!?!? Estic desfet. Estic fatal.

Bé com és tard i segueixo sense tenir temps, vaig per feina. Penjo un directe no oficial de “Hearts and minds”, i ho faig per dos motius. Un perquè Nitzer ebb és un d'aquells grups que posa tot el cor i tot el cap en els seus directes. I el segon perquè és un directe no oficial i és el més semblant al que es pot viure en un directe de Nitzer ebb. El vídeo se sent prou bé. La cançó, és d'aquelles que no saps com, però poc a poc, es fa infiltrant en el teu cos, i sense ser una cançó de ritme trepidant, acabes ballant com boig.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats i el so a tota canya.

ANY: 1989

CD: Belief

MaxiCD: Hearts & minds

ANY: 2011

Hearts & minds (live no oficial)

Més cançons i més informació.

RED HOT CHILI PEPPERS - By the way (Live 2011)

2011-12-14T01:04:00.001+01:00

14/12/2011:

Continuant amb les preses per tal de parlar dels concerts d'aquest mes de desembre a Barcelona, avui és el torn de Red Hot Chili Peppers. Un grup que no és 100% sant de la meva devoció, però que no puc més que reconèixer que tenen un molt bon grapat de cançons d'ells que m'agraden molt. De fet, la majoria dels seus senzills, els trobo simplement genials, i sense cap mena de dubte, en altres temps i en altres circumstàncies, no hagués dubtat en anar al seu concert, on presenten el seu nou disc, que tot el que he sentit d'ell, és molt bo.

Un altre dia ja parlaré amb més calma d'aquest grup de Califòrnia, que mereixen que els hi dediqui unes quantes paraules més. No són del meu estil, però són un gran grup.

Penjo “by the way” en un directe d'aquest any. Més que res perquè és de les primeres que he trobat (que sonés relativament bé) d'aquesta manera, em puc fer una idea del que serà el seu concert.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2002

Àlbum: By the way

Senzill: By the way

ANY: 2011

By the way (Live at Roxy Theatre 2011)

Més cançons i més informació.

RED HOT CHILI PEPPERS

2011-12-14T00:57:00.000+01:00

Nacionalitat: Estats Units

Web oficial: http://redhotchilipeppers.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Red_Hot_Chili_Peppers

http://en.wikipedia.org/wiki/Red_Hot_Chili_Peppers

ANY: 2002

Àlbum: By the way

01 - By the Way

02 - Universally Speaking

03 - This Is the Place

04 – Dosed

05 - Don't Forget Me

06 - The Zephyr Song

07 - Can't Stop

08 - I Could Die for You

09 – Midnight

10 - Throw Away Your Television

11 – Cabron

12 – Tear

13 - On Mercury

14 - Minor Thing

15 - Warm Tape

16 - Venice Queen

Senzill: By the way

01 - By the Way

02 – Time

03 - Teenager in Love

04 - Search and Destroy (live)

ANY: 2011

By the way (Live at Roxy Theatre 2011)

RIHANNA - SOS (Live)

2011-12-13T02:09:00.000+01:00

13/12/2011:

Un cop més, m'he de queixar de la meva falta de temps, i veig com inexorablement, el temps se'm cau a sobre. Voldria parlar de moltes coses, però és que no hi arribo. Per exemple, volia fer una entrada pels concerts que es fan a Barcelona durant aquest desembre (que n'hi han de molt interessants) i ho hauré de fer amb un ritme de publicació frenètic.

Avui toca parlar de la Rihanna. Poques coses puc dir d'aquesta cantant que . . . bé, sembla ser que és una excel·lent cantant, però la veritat és que no la conec prou com per estar-ne segur. El que puc dir d'ella, és que crec que és una noia que viu la vida, que crec que és una lluitadora i que es preciosa (molt preciosa) i que a mi, de debò, d'ella, només m'agraden dues coses. El seu físic (no sé si havia dit que és una noia preciosa) i la seva cançó “SOS”, on fa un tribut a Soft Cell de la versió que aquests van fer de “Tainted love” de la Gloria Jones. Tan bona va ser la versió, que es fan versions de la versió.

De fet, donada la meva situació de falta de temps, soc jo el que hauria de demanar “SOS”.

Bé. ho deixo aquí, i no m'allargo més. Una llàstima perquè voldria haver parlat del partit dels passat dissabte (R. Madrid 1 - Barça 3) on el Barça va humiliar en el joc al R. Madrid, cosa que sempre és d'agrair.

Penjo la versió en directe d'aquesta cançó, “SOS” ja que el motiu d'aquest escrit, és el concert d'aquesta preciositat el proper dimecres.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2007

DVD: Good girl gone bad live

SO S (live)

Més cançons i més informació.

RIHANNA

2011-12-13T00:49:00.000+01:00

Nacionalitat: Barbados

Web Oficial: http://www.rihannanow.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Rihanna

http://en.wikipedia.org/wiki/Rihanna

ANY: 2007

DVD: Good girl gone bad live

01 - Pon de Replay
02 - Break It Off
03 - Let Me
04 - Rehab
05 - Breakin' Dishes
06 - Is This Love
07 - Kisses Don't Lie
08 - Scratch
09 - SOS
10 - Good Girl Gone Bad
11 - Hate That I Love You
12 - Unfaithful
13 - Sell Me Candy
14 - Don't Stop The Music
15 - Push Up On Me
16 - Shut Up and Drive
17 - Question Existing
18 - Umbrella

Tribut a SOFT CELL

2011-12-13T00:26:00.000+01:00

SOFT CELL

Tainted love (1981) Fent tribut a Gloria Jones (1964)

(2007) Rihanna - SOS (Live)

SMASHING PUMPKINS - Ava adore

2011-12-04T03:29:00.000+01:00

03/10/2011:

El proper dia 6, és el dia de la “Constitución” espanyola, i encara no sé per quin motiu els catalans fem festa, quan hauria de ser un dia on tots hauríem de treballar, ja que aquesta “Constitución” només ens a dut problemes. Però en fi, aquest és un tema que ja coneixem tots de sobra, i ja s'ha dit tot sobre això, i no seré jo qui aporti coses noves.

El mateix dia, toquen a Barcelona, a la Sala Razzmatazz (que no té la web en català) els Smashing Pumpkins, que no és que sigui un grup que m'ha apassioni, però no sé ben bé perquè, em cauen simpàtics. Tot i que van estar a punt d'entrar en el club dels grups insuportables i insofribles, finalment no ho van fer, i han passat a ser “simpàtics” i ben mirats dintre del meu personal univers. Això no vol dir que m'agradin, però. . .El fet de fer versions de Depeche Mode (Never let me down again) o de Duran Duran (Nightboat) quan encara ningú feia versions d'aquests grups, segur que ha ajudat que que em caiguin be.

En el seu moment, van fer un canvi del seu so, i van deixar de banda el seu so rocker i van fer una picadeta d'ulls a la música electrònica, i el resultat va ser força interessant, fins el punt d'impressionar-me força amb la seva cançó “Ava Adore” i el seu corresponent vídeo clip. I avui, encara m'agraden força.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1998

CD: Adore

Senzill: Ava adore

Ava Adore

Més cançons i més informació.

SMASHING PUMPKINS

2011-12-04T02:21:00.000+01:00

Nacionalitat: Estats Units

Web oficial: http://www.smashingpumpkins.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Smashing_Pumpkins

http://en.wikipedia.org/wiki/The_Smashing_Pumpkins

http://es.wikipedia.org/wiki/The_Smashing_Pumpkins

ANY: 1998

CD: Adore

01 - To Sheila

02 – Ava Adore

03 – Perfect

04 - Daphne Descend

05 - Once Upon a Time

06 – Tear

07 – Crestfallen

08 - Appels + Oranjes

09 – Pug

10 - The Tale of Dusty and Pistol Pete

11 – Annie-Dog

12 – Shame

13 - Behold! The Night Mare

14 - For Martha

15 - Blank Page

16 - 17

Senzill: Ava adore

01 - Ava Adore

02 – Czarina

03 - Once in a While

YUKSEK - Tonight

2011-12-01T00:23:00.000+01:00

01/12/2011:

Jo no crec massa en les casualitats, però de tant en tant, no puc negar que existeixen. I és que fa dos dies, em van parlar sobre reunions de persones on prenien un liquid que els hi servia per comunicar-se amb els arbres i per alliberar la ment. Tot plegat, em va fer pensar en una secta que es reunien per flipar-se i escapar-se de la realitat, i s'excusaven els mateixos amb experiències extra sensorials, auto coneixement i coses pel estil.

El mateix dia, vaig decidir parlar d'en Yuksek, ja que “toca” el proper divendres al RAZZclub, i te algunes cançons que m'agraden força. En Yuksek és una mostra més del que sembla una especialitat, musicalment parlant, de França. En Yuksek és una mena de productor / DJ, que és com alguns compositors prefereixen anomenar-se.

Vaig conèixer la música de Yuksek, gràcies a un anunci de TV de cotxes francesos,

I on és la casualitat? Doncs si veieu el vídeo de la cançó que penjo avui (Tonight) entendreu, que sembla que algú sabia que hores més tard de parlar-me de substancies psicotròpiques i reunions amb flaire a secta, cercaria aquest vídeo.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2008

Senzill: Tonight

ANY: 2009

CD: Away from the sea

Tonight

Més cançons i més informació.

YUKSEK

2011-12-01T00:12:00.000+01:00

Nacionalitat: França

Web oficial: http://www.myspace.com/yuksek

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Yuksek

http://en.wikipedia.org/wiki/Yuksek

ANY: 2008

Senzill: Tonight

A – Tonight (4:15)
B1 – I Like To Play (5:25)
B2 – Deladeu 2 (4:46)

ANY: 2009

CD: Away from the sea

01 - Break Ya

02 – Tonight

03 - A Certain Life

04 – Extraball

05 - Take A Ride

06 - I Could Never Be A Dancer

07 - So Far Away From The Sea

08 - Little Dirty Trip

09 - This Is Not Today

10 - I Like To Play

11 - So Down

12 - Freak O Rocker

13 - Eat My Bear

FRANCO BATTIATO - Centro di gravità permanente

2011-11-22T20:33:00.001+01:00

22/11/2011:

Avui aquest blog compleix el seu terder aniversari, i com ja és costum, ho celebra compartint una cançó d'en Franco Battiato, ja que ell és l'autor de la cançó que dona nom a aquest blog. Aquest any toca posar “Centro di gravità permanente”, la cançó que probablement més èxit comercial ha tingut de totes les que ha fet en Franco Battiato. Bé, no tinc gran cosa més a dir, només gràcies als que em dediqueu una mica del vostre temps llegint les meves dèries i les meves tonteries i escoltant les cançons que vull compartir. També gracies als que dediqueu una part del vostre temps, compartint coses, ja que així, obtinc més informació i puc conèixer coses que fins ara no coneixia. I als que us creieu alguna cosa especial, doncs que us . . . .

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1981

Àlbum: La voce del padrone

Centro di gravità permanente

Més cançons i més informació

THE SISTERS OF MERCY - Dominion

2011-11-19T00:05:00.000+01:00

18/11/2011:

El proper concert (dels que en tinc coneixement) que pot tenir cert interes per mi, és el de The Sisters of Mercy a Barcelona, el proper 26 de novembre, a la sala Razzmatazz.

The sisters of mercy és un grup que a finals dels 80, tenia força prestigi entre el públic de diferents tribus d'aquell temps. Eren els últims dies de les tribus perfectament definides, i on difícilment hi havia espai, de cara a la galeria, per ambigüitats d'identitat d'aquest tipus. Començaven a aparèixer gent que no se sentia còmode en una sola i única “tribu”, i The sisters of mercy va ajudar a aquesta indefinició d'etiquetes, ja que agradava als “Rockeros” i als “Sinistres”. També agradava a cert public de música electrònica i als que anys abans es definien com “New romantics”. Així doncs, per mi, la gran aportació de The sisters of mercy, va ser la de ajudar a que la gent s'alliberes de les etiquetes, i comencés a ser més freqüent la tendència del “Ni temps ni espai”. Aquesta tendència, no sempre és positiva, ja que pot portar al ecletisisme, o a la falta de criteri.

Per la resta de coses, i segons el meu parer, el prestigi de The sisters of mercy, era exagerat, tot i que jo també em vaig deixar “enganyar” per aquest prestigi. Amb el pas del temps, he comprovat com aquest grup, no superava amb massa èxit la prova d'enfrontar-se al pas del temps.

A mi em van decebre força, el dia que els vaig veure en directe (ara no tinc a mà, l'entrada) i esperant un grup poderós, liderat pel seu cantant, amb aquella veu, i aquella imatge, em vaig trobar un cantat petit i esquifit, sense les seves perfectes grenyes, i que es movia menys que el seu peu de micro. De fet, en algun moment vaig arribar a pensar que enlloc de The sisters of mercy, ens havien posat uns maniquís.

Penjo el vídeo-clip de Dominion, una de les seves cançons, que han superat el pas del temps, i que avui encara, em motiva.

Ara tocaria relacionar tot això amb l'actualitat, i dir que no podem permetre que el costat fosc (en forma de polítics subordinats a les grans corporacions) domini les nostres vides com fins ara, i que ens han dut, on ens han dut. Però no vull avorrir, i no ho diré.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1987

Àlbum: Floodland

Maxisingle: Dominion

Dominion

Més cançons i més informació.

THE SISTERS OF MERCY

2011-11-18T23:21:00.001+01:00

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial: http://www.thesistersofmercy.com/

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/The_Sisters_of_Mercy

http://es.wikipedia.org/wiki/The_Sisters_of_Mercy

ANY: 1987

Àlbum: Floodland

01 - Dominion / (Mother Russia)
02 - Flood I
03 - Lucretia My Reflection
04 - 1959
05 - This Corrosion
06 - Flood II
07 - Driven Like The Snow
08 - Never Land (A Fragment)
09 - Torch
10 - Colours

Maxisingle: Dominion

01 - Dominion

02 - Untitled

03 - Sandstorm

04 - Emma

CHIMO BAYO - Así me gusta a mí

2011-11-12T03:12:00.001+01:00

12/11/2011:

Abans que em passi com sempre, començo a parlar dels propers esdeveniment de caire musical que m'agradaria destacar. En aquest cas, és el torn d'en Chimo Bayo, que el proper 26 de novembre, actua a la Sala Salamandra de l'Hospitalet del Llobregat. La veritat, és que des de que vaig començar a fer aquest blog, són molts cops els que en Chimo Bayo s'ha deixat veure per Barcelona, i això vol dir que té el seu públic. Deu ser un públic que ja ha superat la estupidesa i l'snobisme, i és capaç de donar reconeixement a personatges com en Chimo Bayo, que podríem dir que no “vesteix” de prestigi. I sense anar més enllà del que és, en Chimo Bayo va tenir els seus grans moments, i personalment sempre he pensat que el seu èxit més important, “Así me gusta a mí” és una gran cançó, i força efectiva quan estas envoltat de llums de colors, so atronador, i gent ballant per arreu. A mi, aquesta cançó sempre m'ha motivat prou, i aprofito aquesta ocasió per reivindicar-la.

Aquesta cançó, també em porta al cap el record d'una . . . mmmmmmmm . . . “novia”!?!?!?!?!?!, que gaudíem de llargues nits de ball “electro” sense parar i aquesta cançó ens agradava particularment. A mi, que estava enamorat, la cançó, quan deia allò de “esta si, esta no, esta me gusta me la como yo” sempre pensava que era un moment de complicitat amb aquella noia, i que la cançó també es referia a que jo de totes les noies del antre on érem, escollia a la meva “amiga”. Ella, que passava bastant de mi, entenia el sentit real de la cançó, que no era un altre que el consum de substancies psicotròpiques de caire químic, i a les que ella era bastant aficionada. La veritat és que quan un està enamorat, és força imbecil i ingenu, i jo per aquells dies, ho era, i molt.

I per últim, el que aquesta cançó ens explica és que cal escollir, i d'aquí pocs dies, hem d'escollir, i ho hem de fer, entre els culpables directes de l'actual crisi econòmica i de valors (CyU, PsoE i PP) o uns altres, que mai han tingut poder real. La cosa és clara. Hem d'escollir, ja que si no ho fem, el que en realitat fem, és escollir als tres “magnífics” de les grans fortunes. I per tant, si volem canviar alguna cosa, hem d'escollir un altre cosa que no siguin aquests tres partits polítics, que ens han dut al desastre total, i lluny de posar-hi solucions, el que plantegen, és aprofundir encara més en les seves males decisions. Si els votes a ells, o votes nul, o votes en blanc, o no vas a votar, és com si els votessis a ells. Ves a votar, i dona l'oportunitat a uns altres, que pitjor, segur que no ho fan. Així doncs, ja sabeu, “esta no, esta no, y esta no” i a partir d'aquí, “esta si” que només podem millorar.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1991

Maxisingle: Así me gusta a mí

Así me gusta a mí

Més cançons i més informació.

CHIMO BAYO

2011-11-12T01:44:00.000+01:00

Nacionalitat: Països Catalans

Web Oficial: http://www.chimobayo.com/

Web's d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Chimo_Bayo

http://es.wikipedia.org/wiki/Chimo_Bayo

ANY: 1991

Maxisingle: Así me gusta a mí

Así me gusta a mí

JOHN FOXX - Europe after the rain

2011-11-06T02:50:00.002+01:00

06/11/2011:

Darrerament, llegir, sentir o veure les notícies, és força avorrit, ja que només saben parlar del mateix, i li donen voltes i voltes al mateix problema, i el que és pitjor, voltes i voltes sobre la mateixa solució. I si la cosa encara pot anar pitjor, és que parlen d'una mala solució, quan la solució és relativament fàcil de veure.

El problema és la crisi grega, que ve de la crisi econòmica i que fa que tot Europa tremoli, ja que dia sí i dia també, el fet de parlar del problema, tal com estan les coses, l'únic que fa, és agreujar-lo.

I la solució, com deia, és relativament fàcil de veure. Només cal que els polítics recuperin tot el poder, sobretot l'econòmic, i siguin ells els que tingui la paella pel mànec, i fer que l'economia sigui real, i no virtual com passa ara. I això passa per una classe política nova, que no tingui cap deuta i cap taca amb l'actual poder econòmic. El segon pas, passa per la redistribució i circulació de la riquesa, i això només es pot fer, aplicant veritables polítiques d'esquerra, que com a mínim, tenen el benefici del dubte, ja que no han governat mai enlloc. Ja em vist que l'economia d'allò que alguns volien dir comunisme, i que no era un altre cosa que tirania, va petar per totes bandes. I ara em vist, que el capitalismes, un altre tirania, també ha petat per totes bandes. Per tant només queda una sortida. L'esquerra. Però l'esquerra de debò. Aquella esquerra que respecta la propietat privada i fomenta la pròpia iniciativa, però tot ben regulat, per tal d'evitar la especulació de tot tipus, i l'acumulació de forma desleial de riquesa.

A les properes eleccions, i ara que ja ha començat la campanya electoral, l'únic resultat bo, és que al país veí ( i el nostre amo) guanyi IU, i que al nostre país, guanyi ERC, ara que sembla que recupera les seves arrels.

L'altre notícia (?) que repeteixen i repeteixen, és la pluja. Realment és notícia que plogui a la tardor? Fa falta dedicar-hi tanta estona informativa? La veritat és que els mitjans de comunicació treuen notícies d'on no en n'hi han. Què si a la tardor plou! Què si al hivern neva! Què a l'estiu hi ha una onada de calor, i a la primavera, doncs que l'aire és ple de substancies “vitals”.

Per tant, avui tenia fàcil la elecció de la cançó. Europa + pluja = Europe after de rain de John Foxx (tothom de peu . . . . . . .i fem la senyal del sintetitzador) Com és possible que a aquestes alçades de blog, encara no hagi posat cap cançó de Deu nostre senyor!!!!????? he de auto castigar-me amb alguna cosa (alguna idea?) John Foxx (tothom de peu) és un geni que ens ha regalat moments de gran bellesa en forma de música durant molts anys, treballant sense fer cap concesió a la fama o al mercat. Sempre fent el que li ha vingut de gust, i sempre de forma excel·lent. De fet, acaba de treure material nou, i està de gira pel Regne Unit. Tot i el seu aspecte, en directe és transforma i és capaç de transmetre molta energia. Jo l'he pogut veure dos cops, i tots dos cops he sortit del concert, totalment emocionat i bocabadat.

És un músic que s'ha dedicat sobretot a la música purament electrònica, tot i que ha principis dels 80, va tenir una època new romantic, i en els inicis de la seva carrera, s'havia dedicat al rock i al punk, i va ser membre fundador d'Ultravox, abans que aquests aconseguissin l'èxit comercial. També va fer els estudis d'enregistrament “The Garden” on s'ha enregistrat grans discos de la música electrònica. La cançó que poso avui, és d'aquesta època new romatic, i malauradament el so, no és molt bo, però, és el que hi ha.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1981

Àlbum: The garden

Senzill: Europe After the rain.

Europe after the rain

Més cançons i més informació.

JOHN FOXX

2011-11-06T01:52:00.002+01:00

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial: http://www.metamatic.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Foxx

http://blog.thequietman.co.uk/

http://en.wikipedia.org/wiki/John_Foxx

http://es.wikipedia.org/wiki/John_Foxx

ANY: 1981

Àlbum: The garden

01 - Europe after the rain (4:01)

02 - Systems of Romance (4:04)

03 - When I Was a Man and You Were a Woman (3:39)

04 - Dancing Like a Gun (4:12)

05 - Pater Noster (2:35)

06 - Night Suit (4:26)

07 - You Were There (3:53)

08 - Fusion/Fission (3:51)

09 - Walk Away (3:55)

10 - The Garden (7:11)

Senzill: Europe After the rain.

A - Europe after the rain

B1 – This jungle

B2 – You were there

FADERHEAD - The way to fuck God

2011-10-30T01:19:00.001+02:00

30/10/2011:

La veritat és que últimament no tinc masses coses a dir, i avui no serà una excepció, ja que em limitaré a aprofitar que Faderhead toquen el proper dilluns a la nit a la Sala Salamandra de l'Hospitalet, dins del Nocturna Festival, per penjar una de les seves cançons. Una d'aquelles que estan prou ben fetes i que sense ser cap mostra d'originalitat suprema, són molt efectives i aconsegueixen comunicar amb . . . . . . . . . si més no, comuniquen amb mi, que és l'important en aquest blog.

La cançó és “The way to fuck god”. Últimament s'ha posat de moda utilitzar aquesta paraula a les cançons, o és casualitat? Tot s'ha de dir, el títol d'aquesta cançó em fa certa gràcia, ja que soc profundament agnòstic i anticlerical. De fet, acabo de saber que soc alguna cosa semblant al ignosticista o apateista. Apa!! finalment, sí que he dit alguna cosa avui.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2010

CD: Black friday

The Way To Fuck God

Més cançons i més informació.

AND ONE - Rearming strafbomber

2011-10-23T11:53:00.001+02:00

23/10/2011:

El passat dijous va ser un dia que van passar coses que seran històriques. Una és l'anunci d'ETA de deixar enrere la violència. Des del meu punt de vista lo de històric en aquest cas, és molt relatiu. Dubto molt que en el futur, els llibres d'història dels col·legis, parlin d'aquesta data, i aquesta dada. Però estic content que ETA hagi donat aquest pas. Primer per pura qualitat humana, i suposo que no fa falta que m'expliqui més. El segon motiu, és que sempre he pensat que ETA treballava al servei d'Espanya. En criminologia, hi ha una màxima que diu que el més probable és que l'autor d'un crim, sigui el que en surt més beneficiat d'aquest crim. En el cas dels crims d'ETA, l'únic que en sortia beneficiat, era “la unidad de España”. El que sí que queda clar, és que per alguns espanyols, aquest anunci no els hi ha fet cap gràcia, ja que es queden sense arguments per imposar la censura política a un poble, i fa l'efecte que no vulguin la pau i que ja els hi va bé aquest conflicte tal com està.

El tema d'ETA, també ens ha deixat veure durant molt de temps, que una mateixa persona, depèn del lloc i les circumstàncies, pot ser vista com un terrorista o com un heroi i/o màrtir, al mateix temps.

L'altre notícia, i aquesta sí que crec que és històrica, és la mort del tirà libi Muamar el Gadafi, tant per el personatge en ell mateix, com per com va perdre el poder, i per com van ser les circumstancies concretes de la seva mort. Muamar el Gadafi, ha passat constantment de terrorista a heroi o aliat. De ser l'enemic número 1, a ser amic de tothom. Era un cas quasi extrem de “ara soc terrorista, ara soc el teu xai obedient, i ara torno a ser terrorista, i torno a ser obedient, i ara torno a ser. . .”

L'ajut internacional ha estat fonamental en el “suposadament” (i així ho espero) final feliç de la revolució del poble libi. Jo, en un començament, pensava que aquest ajut era per principis, per ètica i per humanitat. Desprès me'n vaig adonar, que Líbia és un gran productor de petroli. Sempre seré un panol·li. Així doncs, un altre cop, la línia que separa als terroristes dels herois i dels defensors de causes justes, és força confusa.

I continuant amb el conflicte terrorista / heroi, i frivolitzant una mica, vull parlar de “Els visitants”. Una serie que he tornat a veure per culpa d'una (o gràcies a) lumbàlgia que m'ha fet estar en repòs uns dies. La sèrie constantment ens mostra com es juga amb l'opinió pública per dir qui és terrorista i qui és heroi sense que en realitat tingui massa importància qui és qui, qui és què i qui fa què. UN potser terrorista o heroi depenent de qui té el poder.

I la sèrie en si, m'ha sorprès agradablement, ja que m'esperava una serie d'aquestes que com és ciència ficció, doncs tot s'hi val. I no. La ciència ficció, no és fantasia. La ciència ficció, el que fa, es posar-nos en unes situacions, que en la realitat no es poden donar, però que si es donessin, potser les nostres reaccions ens sorprendrien. Evidentment, amb diferents intensitat depenen de l'objectiu final que pretén l'autor de l'obra i sobretot amb diferents qualitats. Jo, que soc un amant de la ciència ficció, em revolta molt veure la quantitat de escombraries artístiques que volten pel món sota l'etiqueta de “Ciència ficció”.

En el cas de “Els Visitants”, fa un trama que es va complicant creant un ambient de tensió i d'intriga que et fa esperar ansiosament com serà el desenllaç final de la trama. En el cas de “Els Visitants”, han estat capaços de crear intrigar, però sabent-la solucionar al final, deixant al espectador satisfet, ja que les seves preguntes han estat respostes, i alhora, deixa la porta oberta per poder continuar amb un segon capítol de la historia, i que si no es dona, no deixa l'obra inacabada. I tot sense insultar massa la nostra intel·ligència. És cert que t'has d'empassar algun gripau, per res que no s'hagués pogut solucionar fàcilment. La segona temporada, la cosa se'ls hi ha anat una mica de les mans, ja que han complicat massa la cosa, i al final, hem d'acceptar pop, com animal de companyia, però dintre d'uns límits tolerables encara que molt perillosos. En fi, esperem que hi hagi tercera temporada, encara que sembla que han cancel·lat la sèrie.

Per acompanyar tot això, he escollit una cançó de And One, que sempre va bé escoltar una cançó d'aquest grup alemany. Com la cançó no té vídeo, m'he l'he currat jo, ja que volia parlar de la sèrie, per la sorpresa agradable que ha estat per mi. Tot lo demés, lo d'ETA i lo del Gadafi, juro que no ho he provocat per poder fer aquest escrit. La cançó és “rearming strafbomber” que crec que en alemany vol dir rearmar al terrorista ( no n'estic segur, però com ja he dit abans, qualsevol excusa es bona per escoltar a And One, i tenia ganes de parlar del “terrorisme” de “V”)

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2006

E.P. : Frontfeuer

Rearming Strafbomber

Més cançons i més informació.

TEARS FOR FEARS - Mad world

2011-10-16T02:11:00.001+02:00

15/10/2011:

Avui la gent de tot el món (occidental) ha estat convocada a sortir al carrer per tal de deixar veure la seva indignació amb la situació social i econòmica actual, on poc a poc, veiem com anem perdent drets socials, i poder adquisitiu, perdent qualitat de vida per totes bandes.

I és que vivim un món que esta ben boig i la falta de coherència i d'intel·ligència és evident per totes bandes. Vivim un món on sembla que són els rumors malintencionats els que fan que la economia d'un estat, i per tant a la llarga, els seus habitants, trontollin sense saber ben be el perquè. O el fet que un govern posi traves als ajuts socials dels més desafavorits de la nostra societat i al mateix temps dona ajudes a les entitats financeres, és de bojos.

Tampoc és massa normal que desprès del que ha passat a Fukushima, sembla que ningú qüestioni la necessitat de trobar noves solucions al repte energètic que té la nostra societat per endavant. O el fet de que no es facin tots els esforços per evitat el desastre ecològic que dia rere dia pateix el nostre planeta, és una mostra clara que a tots en falta una mica de seny i sentit comú.

O per exemple, avui mateix, és l'aniversari del afusellament del Molt Honorable President de la Generalitat, en Lluís Companys, i desprès de 36 anys de la mort del General Franco, encara és hora que l'estat “democràtic” d'Espanya, condemni i anul·li el judici i la posterior execució d'un President d'un govern escollit democràticament.

Tot això i moltes altres coses, totalment fora de tota lògica, són les que em fan pensar que vivim en un món de bojos, i que estem condemnats a la autodestrucció en tots els àmbits possibles, des dels culturals, als ambientals i als econòmics.

Per això penjo avui la cançó “Mad world” de “Tears for fears”, un grup que durant la seva historia a tingut forces moments d'èxit i altres d'oblit general. Però cal reconèixer que és un grup que ha fet grans cançons, i des del meu punt de vista, fins i tot diria que ha fet un dels àlbums més imprescindibles de la música . . . . .no sé mai com anomenar-la . . . . pop!? “Mad world” va ser el seu primer èxit comercial i a mi particularment, encara em sembla una cançó molt bona que no ha passat de moda, tot i que ja té 30 anys de vida. De fet, és una cançó que ha estat vesionejada forces cops, aconseguint alguna d'aquestes versions, novament un gran èxit comercial.

Les meves estimades filles, han tingut una petita baralla amb els meus auriculars, i no sé si el vídeo que penjo, té una bona qualitat de so (espero que si) per tant, si escolteu aquesta cançó, i se sent bé, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1982

Senzill: Mad world

ANY: 1983

Àlbum: The hurting

Mad World

Més cançons i més informació.

TEARS FOR FEARS

2011-10-16T01:12:00.000+02:00

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial: http://www.tearsforfears.net/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tears_for_Fears

http://en.wikipedia.org/wiki/Tears_for_Fears

ANY: 1982

Senzill: Mad world

01 - Mad World

02 - Ideas as Opiates

ANY: 1983

Àlbum: The hurting

01 - The Hurting

02 - Mad World

03 - Pale Shelter

04 - Ideas as Opiates

05 - Memories Fade

06 - Suffer the Children

07 - Watch me Bleed

08 - Change

09 - The Prisoner

10 - Start of the Breakdown

11 - Pale Shelter (Long version)

12 - The Way You Are (Extended)

13 - Mad World (World Remix)

14 - Change (Extended)

THE MISSION - Deliverance (Live 2008)

2011-10-10T00:47:00.001+02:00

09/10/2011:

Tinc aquest bloc una mica abandonat ( i els blogs que acostumo a visitar) per una gran falta de temps, en gran mesura per coses poc controlables per mi, excepte una. El Facebook.

Aquesta xarxa social, sense jo voler-ho, cada dia m'ocupava més temps del que jo volia dedicar-li, ja que entrava per estar-m'hi 5 minuts, i quan me'n adonava, havia passat una hora llarga, i és clar, d'aquesta manera, poc temps puc dedicar-li al meu bloc. I el pitjor de tot, és que penso que quasi tot el temps que li dedico al “Feisbuc”, és una clamorosa pèrdua de temps.

El “Feisbuc”, com la majoria de les coses, és bo, si no s'abusa d'ell, però la veritat és que l'us que fem del “Feisbuc”, és força dolent. D'entrada, aquesta xarxa social, ha desprestigiat del tot les paraules “amic” i “causa”, Tinc “amics” dels “Feisbuc” que tenen quasi 5000 amics!!!!!!! 5000 amics?????

Jo, excepte a la família, i a gent que conec de debò, no he demanat a ningú ser amic seu, i tot i així, he aconseguit tenir uns 80 amics (espereu que ho miro. . . . . . . . . . . . concretament, tinc 87 “amics”) i la majoria d'aquests amics, m'han demanat ser-ho, jo pensant càndidament, que ho feien perquè els hi havia agradat o trobaven interessant les coses que deia o publicava. Però amb el temps, m'he adonat, que l'únic que volen de mi, són dues coses. La primera és quota d'espai i de temps al meu mur, sense cap tipus d'interès per interactuar amb mi o amb les meves coses, i per tant, ignorant-me (a mi i a la resta dels seus “amics”) d'una forma que només poden fer els mal educats. La segona cosa, és tenir la possibilitat de contactar amb els meus “amics”, per així aconseguir mes murs on deixar la seva petja i seguir sent mal educats.

Un altre tipus d'amic “feisbuqueru”, és el que persegueix el mateix que els altres, però a sobre, amb coses que no tenen cap tipus d'interès, omplint el meu mur de xorrades de l'estil “vaig a sopar” “he comprat arros per sopar” “estic sopant l'arros” hmmmmm què bo està aquest arros” “ja m'he acabat l'arros” i els corresponents “bon dia” i “bona nit”.

També hi han els que t'omplen el mur sobre coses de jocs “feisbuquerus” i et conviden constantment a jugar, i t'anuncien que han aconseguit tal cosa o tal altre, o que els hi fa falte tal cosa o tal altre.

En definitiva, que el “Feisbuc” és un cau d'amics interessats, o intranscendents.

I lo de les causes, tothom s'hi apunta. Els que estan a favor, per donar-hi suport, i els que estan en contra, per desvirtuar l'objectiu de la “causa”. Per tant, el “suport” que pot rebre una “causa” sempre serà posat en entredit, fent que siguin totalment inútils.

Fa dies que he aconseguit desvincular-me una mica del Facebook, i em sento alliberat. Ara, el meu dubte, és si he de ser borde o no, i desfer-me de totes ( o si més no, d'algunes) amistats “feisbuqueres” o simplement, les ignoro. A més, el “Feisbuc” ha fet molt mal al món blocaire, i això no pot ser.

Amb motiu d'aquesta alliberació, i aprofitant que The Mission, toquen a València (Mirror) el proper dia 16 d'octubre, i a Barcelona (Bikini) el 17, penjo la cançó “Deliverance” en un directe de 2008. “Deliverance” és una d'aquelles cançons perfectes, què esdevenen himnes, i a cada concert, n'estic segur, el públic li roba la cançó al grup, cosa que sempre he pensat que ha de ser pels musics, una de les emocions més fortes que poden viure. The Mission no són massa coneguts per mi, i conec profundament només dos discos seus, però Deu ni do, quins discos!!!! Em fa molta pena no anar-los a veure, ja que no ho he fet mai, i aquests dos discos dels que parlo, em posen la pell de gallina.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2008

DVD: The final chapter

Deliverance (Live 2008)

Més cançons i més informació.

DEPECHE MODE - New life

2011-09-19T13:31:00.003+02:00

19/09/2011:

La falta de temps, un petit problema de salut i el haver posat una mica d'ordre al bloc, ha ajudat a que hagi trigat tant en posar aquest escrit i aquesta cançó, ja que a finals del mes d'agosts, vaig ser oncle (tiet) de nou. L'arribada d'en Marc és un motiu més que suficient, com per dedicar-li un escrit i una cançó.

Així doncs, dono la benvinguda al Marc, el meu nou nebot, amb una cançó que s'anomena "New life" i que en realitat va ser la cançó que va donar vida a Depeche Mode. Benvingut, i sobretot, molta sort, que segur que et farà falta (com a tothom)

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY:1981

Àlbum: Speak and spell

Senzill: New Iife

Maxi-single: New life

New Life

Més cançons i més informació.

AND ONE - Deutschmaschine (Live)

2011-09-03T02:51:00.001+02:00

03/09/2011:

Durant aquesta setmana, a Blanes “celebrem” una Oktoberfest, la qual espero visitar un dia feiner, ja que en cap de setmana, la cosa es pot posar insuportable de gent. Espero anar-hi, ja que estic enamorat de la cultura alemanya, i aquesta és una ocasió fantàstica per gaudir una mica de moltes de les coses que ens ofereix la cultura germànica.

A mi personalment, m'agrada quasi tot el que ve d'allà, com per exemple el disseny que va produir Alemanya durant el període del III Reich (ideologies a part) era fantàstic, tant el de caràcter industrial, com el corporatiu, o l'arquitectònic. També em fascinen els seus paisatges, tant el naturals com els de les seves petites viles amb aquelles típiques taulades i la torre amb un rellotge. El seu menjar, també m'agrada força. La varietat de salsitxes i embotis és magnífica, i la seva famosa amanida de patates, és una d'aquelles coses de les que mai en tinc prou. O l'steak tàrtar, (què em sembla que no és ben be alemany) el considero una d'aquelles delicatessen què difícilment és pot superar.

Fins i tot, em fascina una cosa que normalment sembla ser que no és de l'agrad de la majoria de persones, i és la fonètica del seu idioma. Quan sento parlar en alemany, em quedo embadalit amb la bellesa de la seva fonètica, i sobretot, quan és una veu femenina, que trobo d'una dolçor absoluta, embriagadora i encisadora.

Dels alemanys, també m'agrada la seva acceptació de les seves responsabilitats amb la historia (a diferencia d'altres cultures que fan dels seus grans genocidis, un “descubrimiento”) i lluny d'amagar les seves vergonyes, en fan bandera (d'aquesta vergonya) per tal que aquesta historia no és repeteixi, i buscant el perdó de la resta de la humanitat. Tota una lliçó d'humanisme, ja que quasi tots els pobles, tenen un moment de la seva historia, de la qual se'n haurien d'avergonyir (per exemple, nosaltres podem mitificar als Almogàvers, però sempre hauríem de ser conscients de les barbaritats que fan fer per la Mediterrània)

I és clar, no cal dir que una de les coses que més m'agrada d'Alemanya, és la música que produeix, especialitzada en un so tecno (sobretot EBM) força característic, i desenvolupant tota una potent industria d'aquest tipus de música, tant el la producció musical com amb la celebració de festivals i concerts. Com exemple d'això, penjo a un grup alemany cantant en alemany una cançó típica de tecno alemany en una ciutat alemanya . Concretament es tracta d'una versió en directe de “Deutschmaschine” del grup And One.

Així doncs, no tinc més remei que apropar-me a aquesta Oktoberfest de franquícia, per gaudir de tot el que m'agrada d'Alemanya. A més, veien les fotos que surten al Google quan cerques Oktoberfest, hi han altres motius que m'atreuen d'alemanya, i no és precisament la cervesa i ràpidament et fan entendre el perquè de la cultura alemanya, se'n diu cultura teutònica (ho sento, però de tant en tant no puc evitar fer aquests jocs de paraules tant dolents)

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2009

2 CD & 2 DVD: Live

Deutschmaschine

Més cançons i més informació

TOM JONES - It's not unusual (Live Glastonbury - 2009)

2011-08-20T12:14:00.001+02:00

20/08/2011:

Avui i demà al Festival Jardins de Cap Roig, en Tom Jones, amb 71 anys d'edat, i si fa o no fa, 50 anys de carrera, farà dos concerts, i aquest cantant gal·lès que li deien el tigre de gal·les, té el seu raconet dins del meu estrany univers.

Quan sento el nom de Tom Jones, venen al meu cap varies coses. La primera és el record de la meva mare, que tenia en aquest cantant tot un ídol, com a cantant i com a mite eròtic, i és que en Tom Jones, a més d'una esplèndida veu, tenia un físic d'aquells que podríem dir que era tot un home. De fet penso que encara desprèn cert encís. Precisament, la potent, especial i afinada veu que té, és un altre de les coses que em venen al cap al sentir el seu nom.

El seu nom, també em fa pensar en com un cantant sap reciclar-se i re inventar-se per poder sobreviure al pas del temps amb dignitat, mantenint els seguidors de sempre, i al mateix temps, seduir-ne de nous. En cap moment a dubtat de col·laborar amb altres cantants o grups de generacions posteriors, per aprofitar-se de l'embranzida de la gent jove, i des del meu punt de vista, escollint molt bé el seu nou repertori “Pop”, del que ja vaig posar un exemple al parlar de “Unbelievable” de EMF.

També penso d'ell que és una persona molt simpàtica i amb els peus a terra, sent conscient plenament del seu talent, però sense oblidar que en realitat, només és un cantant. Les entrevistes que he pogut veure d'ell, sempre m'ha transmès un molt bon rotllo que fa que sigui una persona que em cau especialment bé.

I per acabar, tampoc puc oblidar quan sento el seu nom, que amb una de les seves cançons més clàssiques, es va fer una de les millors escenes en la historia de la televisió, i que avui, encara ric quan la veig, i em fa pensar en un fantàstic actor de comèdia, que segurament no ha tingut el reconeixement que és mereixia.

Precisament és aquesta cançó, “It's not unusual”, la que penjo avui. La penjo en un directe de 2009, on podem apreciar que els anys passen per tothom, però que encara hi han forces per fer les coses. La cançó sempre m'ha agradat, i si em seguiu habitualment, ja sabreu que difícilment em puc resistir davant d'unes trompetes i tota una secció de metal vent posada.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1965

Àlbum: Along Came Jones

Àlbum: It's not Unusual

Senzill: It's Not Unusual

ANY: 2009

It's Not Unusual (Live Glastonbuty 2009)

Més cançons i més informació.

TOM JONES

2011-08-20T12:05:00.000+02:00

Nacionalitat: Gal·les

Web oficial: http://www.tomjones.com/

Webs d'interès: http://www.tomjones.com/

http://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Jones_%28singer%29

ANY: 1965

Àlbum: Along Came Jones

01 - I've Got a Heart

02 - It Takes a Worried Man

03 - Skye Boat Song

04 - Once Upon a Time

05 – Menphis, Tennesee

06 - Whatcha' Gonna Do

07 - I Need Your Loving

08 – It's Not Unusual

09 - Autumn Leaves

10 - The Rose (version 2)

11 - If You Need Me

12 - Some Other Guy

13 – Endlessly

14 - It's Just a Matter of Time

15 – Spanish Harlem

16 - When the World was Beautiful

Àlbum: It's not unusual.

01 – It's Not Unusual

02 – Menphis, Tennesee

03 - I Need Your Loving

04 - Whatcha Gonna Do

05 - Skye Boat Song

06 - Worried Man

07 - Once Upon A Time

08 - Autumn Leaves

09 - It's Just A Matter Of Time

10 – Spanish Harlem

11 - If You Need Me

12 - When The World Was Beautiful

Senzill: It's Not Unusual

01 - It's Not Unusual

02 – To Wait for Love

ANY: 1992

Unbelievable (Live televisiu amb EMF)

ANY: 2009

It's Not Unusual (Live Glastonbuty 2009)

DURAN DURAN - Violence of summer (Love's taking over)

2011-08-13T02:24:00.003+02:00

12/08/2011:

Avui, Duran Duran, havien de fer un concert a Eivissa, a la discoteca Amnesia, però com han hagut de cancel·lar la seva gira europea per un problema a les cordes vocals del cantant, doncs no faran el concert. Buscant quina cançó de Duran duran podia penjar amb motiu del seu concert (que finalment no es farà) vaig pensar que la més adient era “Violence of Summer” del seu CD Liberty. El més normal hagués estat posar una cançó del seu últim disc, però és que la veritat, trobo que aquest estiu, regalima una certa violència, que a més, temo que al setembre esclati del tot.

La violència d'aquest estiu, la podem trobar, de forma obvia als aldarulls de Londres, que tenen clarament una rel de protesta social, tot i que com és lògic, el delinqüents habituals han aprofitat per fer el seu propi benefici d'aquesta protesta. Com també ho han fet els poders fàctics i els mitjans de comunicació, volen fer veure que aquesta violència només respon a un acte de vandalisme sense cap rere fons social.

Altre tipus de violència, és la violència econòmica que patim amb la crisi, que fa que moltes famílies vegin com perilla la seva estabilitat econòmica, altres veuen com perden la seva estabilitat econòmica, i altres, ho perden tot, fins hi tot, la casa. També tenim la violència social, que patim a casa nostra amb les retallades a sanitat i que també patirem a educació el proper setembre. O la violència humanitària que estan patint els països de la banya d'Africa, on la gana s'emporta cada dia a alguna persona (cada dia!!!!!!!! Només cal que busqueu al Google amb “cada dia moren a Africa” i flipareu) Aquesta, sense cap mena de dubte, és la violència que pitjor suporto. I per últim, a nivell personal, també estic patint una situació “violenta” que m'incomoda força, i no em deixa gaudir de les vacances com a mi m'agradaria.

Així doncs, crec que no podia escollir un altre cançó de Duran duran que no fos aquesta, i penjo el vídeo clip de “Violence of summer”, del CD “Liberty”, que ni el CD ni el senzill van tenir massa ressò, per mi d'una manera injusta, ja que és un disc memorable.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1990

CD: Liberty

Senzill: Violence of Summer (Love's Taking Over)

Més cançons i més informació.

BRYAN FERRY - You can dance (Live TV - 2010)

2011-08-10T01:34:00.002+02:00

10/08/2011:

Avui, en Bryan Ferry, el cantant de Roxy Music, farà un concert Sant Feliu de Guíxols, dins del Festival de la Porta Ferrada, i sempre és una bona notícia que personatges d'aquest bagatge, s'apropin a casa nostra per oferir-nos les seves cançons en directe, sobretot si és en poblacions on no tenen massa oportunitats de veure i escoltar a estrelles de primera fila dins de la música a nivell mundial.

A mes, en aquest cas en concret, cal destacar que en Bryan Ferry, als seus 65 anys, segueix en forma i ho va demostrar l'any passat treien un nou CD, del qual només conec dos cançons, i una d'elles, “You can dance” és excel·lent, i és per això que m'he decidit a penjar-la, i com és habitual en un directe, ja que em faig ressò d'un concert. És tracta d'un directe televisiu, que no és el mateix, però . . .

M'agradaria parlar d'altres temes d'actualitat, com per exemple la manifestació que s'ha convocat el proper 13 d'aquest mes d'agost, per tal de protestar pel les retallades a la Sanitat pública que patirem tots els ciutadans de la comarca de La Selva (Maritima) i el nord del Maresme, però estic una mica cansant d'estar-me queixant sempre. Això no vol dir que a partir d'ara, calli, i molt menys, que oblidi i perdoni.

Així doncs, som al estiu i gaudim d'aquesta cançó que ens farà ballar moderadament i sense suar massa, que no és gens glamouròs, i si una cosa té en Bryan Ferry, és glamour.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2010

CD: Olympia

Senzill: You can dance

You can dance (Live TV)

Més cançons i més informació sobre Bryan Ferry

Més cançons i més informació sobre Roxy Music

BRYAN FERRY

2011-08-10T01:27:00.000+02:00

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial: http://www.bryanferry.com/

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/Bryan_Ferry

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bryan_Ferry

http://es.wikipedia.org/wiki/Bryan_Ferry

ANY: 2010

CD: Olympia

01 - You Can Dance
02 - Alphaville
03 - Heartache By Numbers - con Scissor Sisters
04 - Me Oh My
05 - Shameless - con Groove Armada
06 - Song To The Siren
07 - No Face, No Name, No Number
08 - BF BASS (Ode To Olympia)
09 - Reason Or Rhyme
10 - Tender Is The Night

Senzill: You can dance

01 - You Can Dance

02 - You Can Dance (Fred Falke Remix)

03 - You Can Dance (Padded Cell Remix)

04 - You Can Dance (Audiojack Remix)

05 - You Can Dance (John Monkman Remix)

06 - You Can Dance (Richard Sen Dub)

07 - You Can Dance (Fred Falke Radio Edit)

01 - You Can Dance (Radio Edit) 3:17
02 - You Can Dance 4:28
03 - You Can Dance (John Monkman Remix) 6:31
04 - You Can Dance (Padded Cell Remix) 6:54
05 - You Can Dance (Audiojack Remix) 6:54
06 - You Can Dance (Richard Sen Dub) 6:57

You can dance (Live TV)

LIAISONS DANGEREUSES - Los niños del parque (Live - 1982)

2011-07-31T02:06:00.001+02:00

30/07/2011:

Durant tota la meva vida, hi han hagut varies cançons que m'han perseguit (per sort) i de tant en tant me les torno a trobar quan ja quasi no me'n recordava d'ella. Una d'aquestes cançons, és la que penjo avui, “Los niños del parque” del grup alemany Liaisons Dangereuses, i que van passant els anys, i continua essent una cançó influent de la que es van fen versions cada poc temps per diferents grups, i és que és una d'aquelles cançons que es queden a la nostra memòria d'una manera sorprenent.

La veritat, és que a la majoria de gent, se li ha quedat a la memòria, sobretot per la seva lletra que és si més no, rara. La majoria de gent pensa que és una de les lletres més estúpides que s'han fet mai, però jo penso que que és una de les lletres més dures i fortes que he sentit mai. Segons cada versió, la lletra varia i cada grup fa una lletra com li ve de gust (crec que sobretot la canvien, per desconeixement de la sintaxi castellana, ja que la cançó està cantada en aquesta llengua)

"LOS NIÑOS DEL PARQUE"

eins... zwei... drei... vier...

Los niños en el parque
son muy afortunados
van paseando, y sueñan caramelos
a besos y dinero
Los niños y las niñas

Los niños y las niñas
van andando juntos
son afortunados
quien dice son inocentes?

Los niños en el parque
son afortunados
van paseando, y se dan la mano
sueñan caramelos
a besos y dinero

Los niños y las niñas

Pero quien dice que son inocentes?
fumaran cigarrillos, jugaran con bombas de hidrógeno

Per mi, hi ha una evident “justificació” de l'assassinat de nens, ja que el dia de demà poden ser els nostres enemics. Els nens d'avui són els criminals de demà. Un missatge brutal i que fa posar el pels de punta, però que malauradament, la historia a demostrat que és un argument real, i ho hem pogut veure la setmana passada a Noruega, on un boig anti-islàmic i anti-esquerres, desprès de fer esclatar un cotxe bomba al centre d'Oslo, va decidir matar fredament a adolescents simpatitzants del partit laborista noruec, amb l'argument, que matant a aquests adolescents, matava el futur d'aquest partit, que segons ell, era una cosa necessària. Finalment no sé quants en va matar. El número en realitat no és el més important desprès d'esgrimir arguments com els que esgrimia aquest assassí, però crec que van ser uns 60 adolescents, més uns 15 adults.

La gent d'extrema dreta, acostuma a ser així. Aparenten ser persones “decents” i civilitzades, totalment respectuoses amb els seus conciutadans, però de cop tenen uns raonaments que fan fredar. Jo en vaig conèixer un, que era una bellisima persona, però un dia parlant sobre la guerra d'Irak, preguntant-li sobre que en pensava de la mort de nens innocents, em va dir que eren unes baixes lamentables, però necessàries, Poc dies desprès, em va fer el mateix argument, per defensar al general Pinochet i els seus crims.

Tornant a la cançó amb la que he començat aquest escrit, apart de la lletra, té una música que sense ser especialment brillant, sí està especialment carregada de ritme i contundència i no fa gaire, ja vaig parlar d'ella, ja que un dels últims grups que ha fet una versió d'ella, han estat el KMFDM.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1981

Àlbum: Liaisons Dangereuses

Senzill: Los niños del parque

ANY: 1982

Los niños del Parque (Live)

Més cançons i més informació.

JAMIROQUAI - Cosmic girl (Live 2010)

2011-07-24T12:52:00.001+02:00

24/07/2011:

Abans que la falta de temps em faci passar per alt a més grups que penso que paga la pena parlar d'ells pels seus concerts, vull parlar de Jamiroquai, encara que pensi que encara falten molts dies per parlar d'aquest grup anglès. I quan dic grup, és que Jamiroqyuai és un grup, i no és el seu cantant, ja que molts pensen que Jamiroquai és el cantant del grup.

Jamiroquai toquen el proper dia 31 de Juliol, al Poble Espanyol de Barcelona (algú hauria de pensar en canviar en nom d'aquest espai que té una clara funció tendenciosa) i és un d'aquells grups que sempre he pensat que em podrien agradar si els hi donés els temps necessari. De fet, em vaig comprar, fa molt temps, un dels seus Cd's i encara no l'he escoltat. Però és que sempre he tingut simpatia per aquest grup de música entre disco i funk, i ocasionalment algunes poques gotetes de electrònica.

L'èxit del grup, des del meu punt de vista, és deu a dos factors ben clars. El primer, i el més important, és la qualitat de la seva música, i pel que he sentit dir, la qualitat dels seus concerts. La segona, és el seu cantant, que té una d'aquelles personalitat estrafolàries, i pròpies dels tòpics dels món de la faràndula. El seu cantant s'ha fet famós per varies coses. Una d'elles és la seva passió per la “velocitat”, sobretot pels vehicles esportius de luxe i sempre n'ha fet gala d'aquesta afició. Una segona i més evident, és el seu amor pels barrets, sent aquest amor, un dels trets identitaris del grup, i que ha sabut explotar perfectament. Només veient un d'aquest barrets, ja ens pot situar en l'òrbita del grup, i fins hi tot, una silueta humana amb un d'aquest barrets serveix de logotip pel grup. I la tercera, és la seva peculiar forma de ballar i de moure's, que fa pensar que és una persona amb una especial elasticitat, però fa uns anys, vaig sentir una entrevista del cantant, on deia que els anys no passaven de franc, i la seva forma de ballar li ha destrossat els genolls i ja no es podia moure de la mateixa manera, i s'ha de contenir en els seus moviments. Aquest cantant té una personalitat tant extravagant que és normal, que la resta del grup, li hagin deixat tot el protagonisme (en els vídeo clips, difícilment surt algun altre membre del grup) i ells hagin quedat en segon terme.

Penjo un directe de l'any passat de “Cosmic girl”, una de les seves cançons més conegudes, on es pot veure com són els concerts d'aquest grup en aquests moments.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya

ANY: 1996

Senzill: Cosmic girl

ANY: 1997

Àlbum: Travelling without moving

ANY: 2010

Cosmic girl (Live 2010)

Més cançons i més informació.

JAMIROQUAI

2011-07-24T12:45:00.000+02:00

Nacionalitat: Anglaterra

Web Oficial: http://www.jamiroquai.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jamiroquai

http://en.wikipedia.org/wiki/Jamiroquai

ANY: 1996

Senzill: Cosmic girl

01 – Cosmic girl (Radio edit)

02 – Ci sarò

ANY: 1997

Àlbum: Travelling without moving

01 - Virtual Insanity

02 - Cosmic Girl

03 - Use The Force

04 - Everyday

05 - Alright

06 - High Times

07 - Drifting Along

08 - Didjerama

09 - Didjital Vibrations

10 - Travelling Without Moving

11 - You Are My Love

12 - Spend A Lifetime

13 - Do You Know Where You're Coming From

ANY: 2010

Cosmic girl (Live 2010)

STING - Every little thing she does is magic (Live)

2011-07-17T02:59:00.004+02:00

17/07/2011:

Em sap greu arribar tard, però la falta de temps em supera. Aquest cop arribo tard al concert d'Sting al Festival Jardins de Cap Roig. No és que hi volgués anar (tot i que en altres circumstàncies, potser sí) però em sap greu parlar d'un fet que ja ha passat.

L'Sting per mi no és cap ídol emblemàtic ni cap cosa semblant. Per mi només és un músic com tants altres i de fet, quan sento el nom d'Sting, em venen unes coses al cap que no estan directament relacionades amb la seva música.

El primer que em ve al cap, és el record d'una amiga que fa molt que no sé re d'ella. Per ella, l'Sting sí que era quelcom especial. La segona cosa, és que tot sembla indicar, que he anat a un concert d'aquest senyor, però jo no recordo absolutament re referent a aquest concert. No és que recordi grans coses dels altres concerts als que he anat, però de tots tinc una instant en forma de fotografia mental, i sobretot, tinc el record de les emocions d'abans, durant i després del concert. En aquest cas, no recordo absolutament re. I que ningú pensi malament. No suporto a la gent que va als concerts amb substàncies “estimulants”. A més, si hagués anat a aquest concert, tindria el record d'anar amb aquesta amiga de la que parlava abans, però ni això. I sé que hi he anat, perquè tinc l'entrada del concert “trencada”. Però . . . en definitiva, tot un misteri per mi. La tercera cosa que em ve al cap, és que el grup que va inaugurar el meu particular club de grups insofribles i insuportables, va ser The Police, grup amb el que Sting es va fer famós . . . i multimilionari.

Però els temps han canviat, i Sting ja no té la meva consideració d'insofrible i insuportable. De fet, penso d'ell que és un esplèndid músic, un extraordinari cantant, i en realitat, és l'autor i el responsable d'un bon grapat de petites joies en forma de cançó. Al seus 60 anys, ha estat capaç d'adaptar-se i evolucionar d'una forma ben digne, deixant de ser una estrella del rock, per passar a ser un autor que passeja les seves cançons amb tot el seu talent i la seva experiència i amb molt bon gust.

L'any passat, va iniciar una gira interpretant les seves cançons, acompanyat d'una orquestra simfònica, dotant a les seves cançons dels arranjaments adients per l'ocasió. I la veritat, és que crec que el resultat és força interessant. Donat el tipus de concert que fa, i el marc incomparable dels jardins de cap roig (i aquest cop, no crec que sigui un tòpic), potser m'hagués animat a anar a veure'l, encara que només m'agradin un 10% aproximadament de tot el seu repertori.

He escollit per penjar la cançó “Every little thing she does is magic”, per què crec que li ha quedat una versió simfònica impressionant, i perquè va ser la cançó que va fer que The Police i jo, ens donéssim una oportunitat, i encara que en petites dosis, va pagar la pena, treure a The Police del club dels grups insofribles i insuportables.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya

ANY: 2010

DVD+CD: Sting live in Berlin

Every Little Thing She Does Is Magic.

Més cançons i més informació.

STING

2011-07-17T02:53:00.000+02:00

Nacionalitat: Anglaterra

Web oficial: http://www.sting.com/

Webs d'interès:

ANY: 2010

DVD+CD: Sting live in Berlin

DVD

01 - A Thousand Years

02 - Every Little Thing She Does Is Magic.

03 - Englishman In New York

04 - Roxanne

05 - When We DanceRussians

06 - I Hung My Head

07 - Why Should I Cry For You?

08 - Whenever I Say Your Name

09 - This Cowboy Song

10 - Tomorrow We'll See

11 - Moon Over Bourbon Street

12 - End Of The Game

13 - You Will Be My Ain True Love

14 - All Would Envy

15 - Mad About You

16 - King Of Pain

17 - very Breath You Take

18 - Desert Rose

19 - She's Too Good For Me

20 - Fragile

21 - I Was Brought To My Senses

01 - If I Ever Lose My Faith In You

02 - Englishman In New York

03 - Fields Of Gold

04 - Why Should I Cry For You?All Would Envy

05 - Tomorrow We'll See

06 - The End Of The Game

07 - Whenever I Say Your Name

08 - Shape Of My Heart

09 - Moon Over Bourbon Street

10 - Mad About YouKing Of Pain

11 - Desert Rose

12 - Fragile

THE POLICE

2011-07-16T11:41:00.000+02:00

ESPERANT EL SEU MOMENT.

ZZ TOP - Legs (Live from Texas)

2011-07-12T01:04:00.000+02:00

12/07/2011:

Un altre grup que ens visita aquest dies, són els ZZ Top. Un grup històric, per mi ben curios i que té durant la seva historia te algunes cançons que m'han agradat, i que m'agraden força.

És un grup carregat de tòpics, concretament de la part més rural dels Estats Units amb cotxes i pick ups, camions, carreteres amb bars de carretera, amb gent de classe obrera sense massa glamour, l'esperit dels Rock'n'roll i el blues, i sobretot les noies de fantasia pseudo erotica de qualsevol mascle sense masses pretencions. Però tot i aquests tòpics, és un grup peculiar. El propi nom és peculiar, (o a mi m'ho sembla) És un grup que amb 40 anys d'historia, mai a canviat la seva formació, i durant els anys 80, amb el seu grans moments d'exit comercial, van afegir a la seva música uns tocs de sintetitzador, que feien de les seves cançons tinguessin un flaire especial. I no podem oblidar, que és un grup amb un petit sentit de l'humor, que deixen veure en els seus vídeoclips.

Ja que venen a tocar en directe, concretament el dia 13 al Poble Espanyols de Barcelona, doncs penjo una d'aquelles cançons tant especials dels anys 80 tocada a l'any 2007. És un vídeo que ens permet veure que un cop han acabat de construir les cançons, difícilment faran canvis en les seves cançons. La cançó és “Legs”, simplement, genial.

Per sort, he evitat parlar de les seves llargues barbes . . . . . . . . . vaja. Ja he caigut en el tòpic.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 2008

DVD/CD: Live from Texas

Legs

Més cançons i més informació.

ZZ TOP

2011-07-12T00:57:00.000+02:00

Nacionalitat: Estats units

Web oficial: http://www.zztop.com/

http://www.billyfgibbons.com/

Webs d'interès: http://en.wikipedia.org/wiki/ZZ_Top

http://es.wikipedia.org/wiki/ZZ_Top

ANY: 1983

Àlbum: Eliminator

01 - Gimme All Your Lovin

02 - Got Me Under Pressure

03 - Sharp Dressed Man

04 - I Need You Tonight

05 - I Got The Six

06 - Legs

07 - Thug TV Dinners

08 - Dirty Dog

09 - If I Could Only Flag Her Down

10 - Bad Girl

ANY: 1984

Senzill: Legs

A - Legs

B - A Fool for Your Stockings

ANY: 2008

DVD: Live from Texas

01 - Got Me Under Pressure

02 - Waitin' for the Bus

03 - Jesus Just Left Chicago

04 - I'm Bad, I'm Nationwide

05 - Pincushion

06 - Cheap Sunglasses

07 - Pearl Necklace

08 - Heard It on the X

09 - Just Got Paid

10 - Rough Boy

11 - Blue Jean Blues

12 - Gimme All Your Lovin'

13 - Sharp Dressed Man

14 – Legs

15 - Tube Snake Boogie

16 - La Grange

17 - Tush

CD: Live from Texas

01 - Got Me Under Pressure

02 - Waitin' for the Bus

03 - Jesus Just Left Chicago

04 - I'm Bad, I'm Nationwide

05 - Cheap Sunglasses

06 - Pearl Necklace

07 - Just Got Paid

08 - Rough Boy

09 - Blues Intro

10 - Blue Jean Blues

11 - Gimme All Your Lovin'

12 - Sharp Dressed Man

13 – Legs

14 - Tube Snake Boogie

15 - La Grange

16 - Tush

JANET JACKSON - Rhythm nation (Live 2010)

2011-07-10T13:35:00.005+02:00

10/07/2011:

Doncs ahir es va fer la manifestació en favor de la independència del nostre país (o del nostre poble, com es prefereixi dir) i malgrat tots els inconvenients que s'han posat per par de motes persones i institucions, per evitar la manifestació, o per portar-la directament al fracàs, les conclusions que es poden treure de la manifestació d'ahir, és que aquesta va ser tot un èxit. Reconec que jo mateix no era molt partidari d'aquesta manifestació, ja que pensava que no era oportuna i que ens sortiria el tret per la culata. Per sort, em vaig equivocar.

Segons la organització algú diu que parlen de 40.000 persones, i segons les autoritats, parlen de 13.000 persones. Bé, és segur que ni 40.000 ni només 13.000, però si són 13.000 (que segur que eren més, ja que a que les autoritats tant de la ciutat, com del país, com del estat, volen minimitzar tant com puguin la manifestació) és molta gent. Però sobretot, cal tenir en compte la qualitat dels assistents a la manifestació, que van anar-hi sense seguir les directrius de partits polítics, que volen continuar al govern (PSOE-PSC) o de polítics que volen governar i ja governen (CyU), més d'altres organitzacions, que segur que ha rebut pressions en forma subvencions retallades si donaven suport al esdeveniment (no tinc cap prova d'això, però com soc molt mal pensat, doncs. . . . ) També he trobat a faltar el suport explicit de grans independentistes, que han ignorat totalment aquesta manifestació, sense fer-ne esment des de les seves plataformes mediàtiques i des dels seus perfils facebookeros, twiteros o blogueros autopropagandistics.

Entre aquestes més de 13.000 persones, no hi eren els convergents, que un cop més, han demostrat que són independentistes només quan són a la oposició, i que quan són al govern, el que volen és sobretot, que nacionalment, les coses no canviïn.

Si us plau, no us torneu a creure mai més a la coalició CyU que és descaradament col·laboracionista i dependentista, i no us deixeu enganyar per quatre estelades que ens puguin ensenyar en els seus mitings, o en les paraules dels seus dirigents, que quan parlen d'independència, tenen la mateixa credibilitat que quan el seu amic Aznar, deia que parlava català en la intimitat.

Sobre el PSC, no cal dir res. Sempre és retraten sols i estant en una crisi identitaria (mai millor dit) que els ha deixat en evidència, un cop més. Altres partits i organitzacions que s'han trobat a faltar, desprès és pregunten perquè baixa constantment el seu suport popular. Ahir, sense anar més lluny, tenien l'oportunitat de recuperar credibilitat, i un cop més van deixar passar l'oportunitat de recuperar terreny perdut, i el que van aconseguir, és de ben segur, perdre un altre grapat de vots.

Desprès de l'èxit d'ahir, queda clar que només en cal mirar el futur amb entusiasme i amb optimisme, i que la nació, va al seu ritme, però va. Alguns cops, com l'any passat, anava a un ritme trepidant, i aquest any a un ritme més pausat, però més profund.

I parlo del ritme de la nació, perquè la Janet Jackson parla de la nació del ritme, i com toca el proper dia 12, al poble espanyol de Barcelona, doncs paga la pena parlar d'ella una estoneta.

Del clan Jackson, sense cap mena de dubte, la Janet és la que m'agrada més. Quan la vaig conèixer, em va sorprendre d'ella varies coses. Concretament en l'època que va treure “Rhythm Nation 1814”, ja que feia servir una música amb un ritme descaradament “mecànic”, que acompanyava amb una estètica pessimistament futurista i industrial. També em van impressionar les seves coreografies, sobretot tenint en compte que no soc massa amic de les coreografies, però les seves eren innovadores, amb uns moviments molt robòtics sense imitar un robot, i fent coreografies amb els dits de la mà (Mai havia vist ballar utilitzant els dits de la mà) I em va agradar la seva actitud de voler-se desmarcar de la llarga ombra del seu germà Michael Jackson, però fent-li sempre una picada d'ull de complicitat, respecte i admiració. Suposo que és conscient, que el nom del seu germà, sempre anirà associat al seu.

El que m'agrada de l'actitud de la Janet, és que té tot lo bo del seu germà i re de lo dolent, Sembla que a diferència d'ell, toca de peus a terra, i sap tenir una actitud “escandalosa” sense semblar que no hi toca.

Penjo un directe de la seva cançó Rhythm Nation de l'any passat, on podem veure que amb 45 anys, la Janet Jackson encara té força, però que els anys passen per tots. En altres temps no sé si aniria al concert (actualment, ni m'ho puc plantejar) però sempre tindré un moment agradable pensant amb algunes de les cançons de la Janet Jackson i de les seves coreografies (i he de reconèixer, que físicament, sempre m'ha atret molt)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1989

Àlbum: Rhythm nation 1814

Senzill: Rhythm nation 1814

ANY: 2010

Rhythm Nation (Live)

Més cançons i més informació.

JANET JACKSON

2011-07-10T13:04:00.000+02:00

Nacionalitat: Estats Units

Web oficial: http://www.janetjackson.com/

Webs d'interès: http://ca.wikipedia.org/wiki/Janet_Jackson

http://en.wikipedia.org/wiki/Janet_Jackson

ANY: 1989

Àlbum: Rhythm nation 1814

01 - Interlude: Pledge

02 - Rhythm Nation

03 - State of the World

04 - The Knowledge

05 - Miss You Much

06 - Love Will Never Do (Without You)

07 - Livin' in a World (They Didn't Make)

08 – Alright

09 – Escapade

10 - Black Cat

11 – Lonely

12 - Come Back to Me

13 - Someday Is Tonight

14 - Interlude: Livin'...In Complete Darkness

Senzill: Rhythm nation 1814

01 - Rhythm Nation

02 - Rhythm Nation (12" House Nation Mix)

03 - Rhythm Nation (12" United Mix)

ANY: 2010

Rhythm Nation (Live)

MUSE - Map of the problematique

2011-07-07T01:09:00.001+02:00

07/07/2011:

L'andoni Zubizarreta, va ser el porter de Ath Bilbao, del valència , de la selecció espanyola , i sobretot del Barça. A mi personalment no m'agradava molt el seu estil. Els que el varem veure jugar, podem recordar d'ell que no era un porter massa espectacular, però el seu èxit consistia sobretot en saber-se col·locar al lloc adient i així aturar els xuts que li arribaven. El màxim esforç que feia era deixar caure a terra tota la seva alçada per tal d'aturar alguna pilota rassa, però allò d'estirar-se buscant l'escaire per desviar una pilota allunyada de la posició que ocupava, no ho veiem mai.

L'independentisme català, no és precisament Andoni Zubizarreta, ja que a diferència del porter basc, sembla que darrerament l'independentisme català mai està ben col·locat, i sembla que li agrada practicar els esports de risc, en aquest cas convocant una manifestació pel proper dia 9 de juliol, com a recordatori de la massiva manifestació d'ara fa un any. El que passa, és que aquest any és diferent, i no serà el mateix, ja que per diversos motius, de ben segur que no tindrà el mateix èxit d'assistència que la de l'any passat.

Per una banda, tenim que ara mateix, no hi ha cap foc recentment encès i això fa que la nostra rauxa estigui una mica adormida i a la expectativa. Per tant, el que estem fent, és una manifestació perquè toca. Fent manifestacions per “sistema”, correm el perill de descafeinar les manifestacions, de la mateixa manera que hem desacafeinat, sense voler-ho, i amb la millor de les intencions, els partits de Nadal de la selecció catalana de futbol. Si fem manifestacions sense un foc que ens cremi d'una forma explícita i que puguem assenyalar directament, potser el que acabem fent, és posar aigua al vi.

Però sobretot el que no hi ha és la necessitat de fer partidisme polític, i ara a quasi ningú li interessa fer la manifestació. Molts dels partits polítics que l'any passat van participar d'aquesta manifestació, avui veuen amb mals ulls aquesta manifestació, i per tant, la capacitat de convocatòria es veu força reduïda. I és que hem de ser realistes, i sense la participació del PSC i sobretot de CyU, en cap cas, el número de persones que anirà a aquesta manifestació podrà comparar-se amb la del l'any passat.

CyU, l'any passat va utilitzar aquesta manifestació, per desgastar al tripartit, i ara que ja té el que volia, la Generalitat, doncs ja no li cal fer -se el “maxote”. Hem de ser realistes, i tots sabíem que molts dels que eren a la manifestació de l'any passat, d'independentistes en tenen poc, i en el millor dels casos, ho són en la intimitat, i en el pitjor dels casos, ho “són” per enganyar als electors, fent-se passar per una cosa que no són. I sobretot, si la assistència no és significativa, algun molt honorable, dirà allò de “veieu com el poble català encara no està preparat”.

I un altre cosa en contra que té la manifestació aquest any, és el moviment indignat, que des del 15 de maig ha demostrat tenir una capacitat de convocatòria sorprenent, i les odioses comparacions es faran. I sobretot per part dels enemics de l'independentisme, que ràpidament s'apuntaran a la teoria que l'independentisme, és una cosa de quatre radicals.

Això si. El dia després de la manifestació, no ens hem de desanimar. L'independentisme és viu, però potser ara, el millor seria fer-se veure d'un altre manera que no fent una manifestació, que com no sigui un èxit d'assistència, serà aprofitada per tothom per llençar-nos tot tipus d'arguments que l'únic que perseguiran, serà minar-nos la moral. Sigui quina sigui l'assistència de la manifestació, els independentistes, tenim prou motius per ser optimistes.

De totes maneres, si s'ha convocat la manifestació, si s'ha de fer, doncs fem-la i per poc que puguem, anem-hi, però sobretot sense desanimar-nos, que ja tornarem a sortir al carrer massivament d'aquí no gaire.

Per recordar la manifestació de l'any passat, penjo un vídeo que hauríem de veure de tant en tant, ja que és un d'aquells vídeos que en aixeca la moral, quan sembla que les coses no van massa bé. El vídeo, que no és un altre cosa que un seqüència de fotos amb un clar missatge, està molt ben fet, i no es fa gens avorrit. La música que acompanya les fotos, és la cançó “Map of the problematique” del grup Muse. Des del meu punt de vista, una molt bona elecció la que ha fet l'autor d'aquest vídeo, ja que la energia de la cançó, ajuda molt a aconseguir el punt necessari d'augment de moral i fins i tot, diria d'eufòria. Algun dia penjaré aquesta magnífica cançó d'aquest magnífic grup, per ella mateixa, perquè s'ho mereix. (Ho sento, no he pogut evitar aquest nefast “acudit” final)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 2006

CD: Black holes and revelations

ANY: 2007

CD Single: Map of the problematique

Més cançons i més informació.

FRONT 242 - Take one (live)

2011-06-24T13:31:00.001+02:00

24/06/2011:

En un matí d'un dia de Sant Joan com el d'avui (felicitats als Joans, Joanes, Ivans i Ivannes, i totes les modalitats possibles) d'ara fa dons anys, va ser el dia que vaig deixar de fumar. Pels que em estat fumadors o pels que ho són encara, el fet de deixar de fumar és una cosa important, ja que tos els ex-fumandors recordem el dia que varen deixar el tabac, i els que encara fumen (la majoria si més no) cada dia pensen que ho han de deixar)

El fet de deixar de fumar només pot portar coses bones, i nomes té dos inconvenients. El primer inconvenient és que és molt fàcil engreixar-se. En el meu, hem vaig engreixar uns 3 o 4 quilos (però com ja soc força gras, doncs no es noten massa) Però aquest engreixament, és força controlable i no té perquè ser una cosa desmesurada. A més, és segur que deixar de fumar porta més beneficis que aquest quilos de més que es poden guanyar.

El segon inconvenient, i al que jo li tenia més por, és convertir-se en un talibà anti-tabac, que és una de les coses més insuportables del món. Ja quan fumava, pensava que no hi havia re pitjor que un ex-fumador anti-tabac. Avui, dos anys després de ser un ex-fumador, segueixo pensant el mateix, i per sort, no soc cap ex-fumador anti-tabac. De fet, crec que el que s'està fen amb el fumadors es força injust i que lleis com les que van entrar en vigor a principis d'any, només poden reflectir la hipocresia de la nostra societat. És una llei absurda, i hauríem de ser conseqüents, i prohibir-lo definitivament, (amb una moratòria per deixar temps als que viuen del tabac a adaptar-se) o ser tolerants amb el fet social de fumar. No podem ser fanàtics de la nostra salut amb el tabac i després no ser estrictes amb la seguretat al treball o els contaminats que llencem a l'aire, a l'aigua o al terra cada dia, o augmentar els límits tolerables de radiació, cada cop que hi ha un a”accident” a una central nuclear

Quan om deixa de fumar, teòricament, nota tot un seguit de coses que en el meu cas no s'ha donat. No he recuperat ni gust ni olfacte. No em noto que respiro millor ni que em canso menys. El que sí he notat, són tres coses. La primera és la economia. Un cosa evident i de la que no paga la pena parlar-ne més. El segon que vaig notar, és la pell més suau. És una sensació curiosa, ja que normalment no notem la nostra pell, però quan vaig deixar de fumar, sí que me la notava (i no sigueu mal pensats, que no em “tocava”) Lo de la suavitat de la pell és tant potent, que jo havia d'anar al podòleg cada mes per traurem unes durícies dels peus, i des de que vaig deixar de fumar, aquestes durícies ja no m'han tornat a sortir. Si fos un anti-tabac talibà, podria dir, que el tabac, TAMBÉ provoca durícies als peus (je, je, je)

La tercera cosa que he notat, i aquesta és la més important per mi, és la llibertat. Ja no he de pensar en si em quedaré sense tabac, ni he d'anar a comprar tabac constantment, ni he de pensar si en tal bar o restaurant hi haurà terrassa per poder fumar, ni pensar si podré aguantar o no, si vaig al cinema. El deixar de fumar i no ser un anti-tabac talibà, m'ha portat i m'ha donat, llibertat. Mai penso en el tabac. Ni en el meu, ni en el dels altres.

Mai, mai, mai? No. De tant en tant, l'addició que va provocar en mi la nicotina, em fa desitjar fumar-me una cigarreta. El fet de fer aquest escrit, em fa desitjar fumar-me una cigarreta. El meu cervell, dos anys desprès, encara de tant en tant, molt de tant en tant, em diu que em fumi una cigarreta. Només una. El meu cervell em diu que si ho he pogut deixar, una cigarreta no em farà mal i no passa re per una sola cigarreta. Però . . . . . és el meu cervell el que em diu tot això? NO. És la nicotina que encara tinc dintre, la que intenta enganyar-me, i em diu “pren-ne una, pren-ne una” Però ser coneixedor de la meva feblesa davant la nicotina, és la meva fortalesa. Sé que davant la nicotina, no tinc re a fer, i que si la convido a entrar novament al meu cos, estic perdut. Tinc clar aquest concepte. La meva feblesa, és la meva fortalesa. I estic segur que el dia que pensi que soc més fort que la nicotina, aquesta, em tornarà a dominar. Per tant, encara que la nicotina em digui de tant en tant (com ho està fent ara mateix) “Pren-ne una, pren-ne una” no ho faré.

Ara, si qui em diu “pren-ne una, pren una, són Front 242, si puc, ho faré de cap, i és per això que penjo un directe de la seva cançó “Take one”. Un vídeo no oficial d'un directe del grup belga que no tinc molt clar de quin any és exactament, però me la jugo i diria que és del 2008. Una cançó originaria de 1983, de les primeres de Front 242, que avui encara, em fa tenir una forta adició a Front 242. Penjo un directe, ja que precisament avui, toquen al nostre país, a la Franja de Ponent, al Monegros Desert Festival. Malauradament, i ja van molts, no hi podré anar. Si va algú, si us plau, que ens digui com ha anat.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1983

Àlbum: Endless riddance

ANY: 2008

Take one (Live - no official clip)

Més cançons i més informació.

THE HUMAN LEAGUE - The sound of the crowd (Live 2010 - Vienna)

2011-06-19T12:34:00.001+02:00

18/06/2011:

Amb el moviment dels Indignats, al qual dono suport totalment, els independentistes catalans, si més no, un grup important (tant debò, no sigui la majoria) estan patint un atac de banyes important, i a sobre, crec que pateixen d'una manipulació feta des de Espanya, per tal que l'independentisme català no tregui profit d'aquestes mobilitzacions, i fins i tot, allunyar-lo de la societat, reduint-lo a un petit guetto dins de la panorama polític català. Fins hi tot, em alguns casos esgrimeixen les mateixes argumentacions que utilitza “Intereconomia” per desacreditar a aquesta mobilització ciutadana. És curiós, però sobre el fet de violència del passat dimecres al Parlament de Catalunya, si enlloc d'indignats, la manifestació hagués estat d'independentistes, no s'haguessin cregut gens les paraules del actuals “propietaris” de la Generalitat, i parlarien de manipulació informativa. Però com molts d'ells estan, des del meu punt de vista, encegats per una vena que els hi han posat els espanyols, doncs ara es creuen del tot als membres de la coalició dependentista i col·laboracionista de CyU, que són els que ens manen o a altre polítics. Ho he intentat explicar millor aquí.

La veritat és que l'independentisme català, des de fa uns anys, enlloc d'escoltar els clams populars, vol fer un exercici de auto exclusió de la resta de la societat. Una part de l'independentisme català no vol escoltar el so de les multituds. I això em porta a The Human League, que van tocar al Sonar el passat divendres, i jo no vaig poder escoltar la seva cançó, The Sound of the Crowd. Encara que a diferencia de molts, he sentit molts cops “the sound of the crowd”.

The Human League són per mi un dels grups que més m'han influenciat en la vida. No són uns constructors de grans peces musicals, ni les seves lletres són d'aquelles que et fan pensar (tot i que en tenen alguna) però si són constructors d'unes magnifiques i senzilles cançons pop amb una instrumentació Tecno-pop. Així doncs per mi ha estat una gran decepció, no poder anar al concert. Per mi, és com si un vell amic de tota la vida, ve per veure'ns i li dic que no puc anar i deixo passar una oportunitat d'or, ja que és molt probable que sigui la última oportunitat de veure'ns. I tot per culpa de la crisi. I a sobre, escric d'ells tard. Em mereixo unes quantes “fuetades”.Penjo la cançó the sound of the crowd, en un directe de l'any passat a Vienna, i suposo que si fa o no fa, és el que hagués pogut veure el passat divendres si hagués anat al concert. Per cert, avui hi ha una manifestació sobre el moviment d'indignats, a la qual no puc anar, pels mateixos motius que al concert de The Human League, i tant debò, alguns escoltin el so de la multitud.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1981

Àlbum: Dare!

ANY: 2010

The Sound of the Crowd (Live 2010 - Vienna)

Més cançons i més informació.